Unes 200 catalanes acaparen la demanda de prostitució de luxe


CANVI EN EL PERFIL D’UN COL.LECTIU

La majoria són dones de classe mitjana que van entrar al món del sexe de pagament aclaparades per problemes econòmics.

ANTONIO BAQUERO
BARCELONA
Encara que sembli el contrari, a Catalunya, la prostitució no és només cosa d’estrangeres. Segons un recompte d’anuncis a la premsa i internet, unes 200 dones catalanes, unes 70 a Barcelona, exerceixen aquest ofici i concentren la seva activitat en el sexe de pagament d’alt nivell, en què els clients demanen cada vegada més els seus serveis en detriment de les dones d’altres països.
La seva situació és molt diferent de la de l’allau de sud-americanes, europees de l’Est, asiàtiques i africanes que aquesta última dècada han aterrat a Espanya per -se –moltes vegades víctimes del tràfic de blanques i en règim de semiesclavitud–. Aquesta arribada massiva va expulsar les espanyoles del carrer i els clubs, i només hi va deixar aquelles dones que es per poder pagar l’addicció a la droga.
La diferència radica en el fet que la majoria de les catalanes són independents: funcionen per lliure, es queden el que guanyen, trien els clients i no depenen de cap o xarxa. Pel que fa al que cobren, els preus establerts solen ser d’entre 200 i 300 euros l’hora; 400, una hora i mitja; 500, dues hores, i 1.000 tota la nit. Si són contractades com a acompanyants per a un viatge la tarifa sol ser de 1.000 euros diaris més despeses.

AMB ESTUDIS A
més, el seu perfil ha canviat. Si a les dècades dels 80 i els 90 eren sobretot noies sense estudis ni feina i amb fills, ara solen ser dones de classe mitjana que, en moltes ocasions, tenen capacitació professional i fins i tot combinen la prostitució amb la feina. «Hi ha infermeres, administratives, metges, advocades i universitàries», explica Montse, una barcelonina llicenciada en Ciències Polítiques que fa 20 anys que exerceix la prostitució i que ara ha creat un bloc on radiografia sociològicament el fenomen del sexe de pagament.
¿Què porta llavors una dona catalana a prostituir-se? » A això ningú s’hi dedica per gust ni per vici», comenta contundent la Montse, que afegeix: «El motiu és la necessitat d’aconseguir una quantitat important de diners al més ràpid possible per fer front a un important deute». Però també hi ha «una minoria de dones addictes al consum d’articles de luxe la compra dels quals sufraguen amb la prostitució», explica.

CRISI ECONÒMICA Aquesta dona desmenteix que la desacceleració econòmica hagi disparat la xifra d’espanyoles que es dediquen a la prostitució. «No és cert que la crisi empenyi més espanyoles a aquest món. Vaig viure la del 93 i tampoc hi va haver un desembarcament d’espanyoles. Fer aquest pas és una cosa molt seriosa que no es decideix així com així. A més, per molts deutes que tinguis, no totes les dones valen per a això».
El que sí que s’ha notat és que els clients han tornat a les catalanes. «Per al tipus de client que freqüenta la prostitució de luxe, ser catalana o espanyola és un valor afegit», reconeix la Montse, que recorda: «Fa alguns anys, quan la majoria eren espanyoles, el més demanat eren les dones estrangeres. Avui, quan la majoria de les noies són de fora, el que se surt de l’habitual són les d’aquí».
A més, les dones espanyoles han decidit fer-se més visibles. «Ara, quan t’has d’anunciar, destaques que ets d’aquí, ho poses com un valor al teu favor», explica la Paula, una comptable que fa un any que es dedica a la prostitució.
Una de les raons és que, tal com afirmen totes les dones consultades, en la prostitució d’alt nivell els clients volen alguna cosa més que una relació . «Molts busquen que hi hagi empatia, poder xerrar i que la dona t’entengui. I això amb moltes noies estrangeres no ho poden fer. En canvi, aquest afegit de relació sí que el troben en les noies catalanes», explica Silvia, una estudiant de farmàcia que es des de fa un any.
La Gisela, una jove catalana estudiant de postgrau, assenyala que els clients, per sobre de la bellesa, valoren el grau d'»implicació» de la en l’acte sexual. «Una noia a qui obliguen a tenir 15 o 20 relacions en una nit i que està explotada per una màfia no pot oferir la mateixa implicació que una dona que té cinc clients a la setmana i que treballa per a ella mateixa», afegeix.
Insisteix que a ella li «repugna» la distinció entre prostitutes i , terme amb què s’ha batejat les meretrius de luxe: «¿Què passa? ¿Potser com que cobro tres vegades més que una noia romanesa o nigeriana ella sí que és i jo no?».
Com la Gisela, que no accepta clients de menys de 30 anys, la majoria de les prostitutes catalanes solen treballar per a homes de mitjana edat, de nivell econòmic mitjà alt i que, en molts casos, tanquen les cites amb dies d’antelació. «Tinc de clients homes de negocis que concerten la cita tres setmanes abans», assegura.

PREUS ESTANCATS Malgrat tot, els preus s’han estancat des de fa anys. «Es cobra aproximadament el mateix que als 90. Hi ha un excés d’oferta; més clubs, saunes i pisos», explica la Montse, que va ser la primera espanyola que es va anunciar a www.girlsbcn.com, la principal web de prostitució de luxe de Barcelona.
A més, tot i que moltes puguin guanyar entre 3.000 i 8.000 euros al mes depenent dels serveis que facin, aquestes dones han de fer «una important inversió» en estètica. «Gimnàs, perruqueria, esteticistes, roba… Podem parlar de 600 euros al mes», diu la Paula.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=536064

Share
Enlace para bookmark : Enlace permanente.

Comentarios en FaceBook:

Deja un comentario