• La policía advierte de que la delincuencia asiática se encuentra en una “fase expansiva” en Catalunya
• Los agentes ya han detenido a varios españoles que trabajaban para redes de tráfico de personas
ANTONIO BAQUERO
BARCELONA
Las chicas comen y duermen en el mismo apartamento donde ejercen como prostitutas. Solo así pueden estar disponibles las 24 horas del día para los clientes. Si uno llega de madrugada o a primeras horas del día, la madame que gestiona el burdel despierta sin miramientos a todas las jóvenes para que el recién llegado elija la que más le guste. Hay dos tipos de tarifa: una para los chinos, más barata, y otra para los españoles, algo más cara (sobre 50 euros). Con suerte, la chica recibirá la mitad del importe, aunque lo habitual es que trabaje en régimen de explotación.
Así funcionan los 60 locales de prostitución que las organizaciones criminales chinas tienen en activo en Barcelona. Según un cómputo de las fuerzas de seguridad, 40 son burdeles situados en pisos, la mayoría en el Eixample. El resto son peluque-
rías o salones de masaje distribuidos entre Barcelona, Santa Coloma de Gramenet y Badalona. Además, existe un número desconocido de pequeños locales solo para clientela china en el extrarradio barcelonés.
COLABORACIÓN VECINAL
“La media es de entre cinco y siete chicas por local”, cuentan fuentes de las fuerzas de seguridad. Un cálculo por lo bajo arroja un saldo de unas 300 chicas chinas que ejercen la prostitución en Barcelona y su entorno. “Son muy listos. La estructura con que funcionan es complejísima. Normalmente, el que alquila el piso, el que inserta los anuncios en la prensa y el que controla el burdel no son nunca la misma persona”, detallan esas mismas fuentes, que además sospechan que, “aunque a priori cada burdel funciona por su cuenta, es decir, de forma independiente, tras ellos hay estructuras grandes”.
Pese a todo, reconocen que “luchar contra la prostitución en pisos particulares es complicado”. “Es importante que las comunidades de vecinos denuncien, porque eso nos facilita la intervención”, añaden. De hecho, fueron las denuncias vecinales las que el pasado 11 de febrero abrieron la puerta a la operación conjunta entre la Guàrdia Urbana y el Cuerpo Nacional de Policía que destapó la existencia de 17 peluque-
rías y salones de masajes chinos donde se ofrecían servicios sexuales.
DE OTRA REGIÓN
En cada operación que han llevado a cabo han descubierto que, como por encantamiento, las chicas olvidan lo poco de castellano que sabían. “Solo habla la mami, la madame”. Aunque el 70% de los chinos que residen en España proceden de la región de Qingtian, no es así en el caso de las jóvenes que ejercen la prostitución, que son originarias de otras zonas del país.
Pero el fenómeno de la prostitución es solo la punta de un inquietante iceberg. Según las mismas fuentes policiales, “la delincuencia china ha pasado a fase expansiva”. “Nos preocupa mucho –revelan–. Chinos y nigerianos son los criminales más difíciles de investigar”. Pero sus esfuerzos les han permitido descubrir que en Barcelona operan tres grandes bandas criminales y decenas de grupos más pequeños.
Prueba de que la mafia china es una prioridad es que no pasa ni una semana en que la Unidad Central contra las Redes de Inmigración y Falsedades Documentales (UCRIF) de la Policía Nacional no lleve a cabo alguna operación contra las múltiples manifestaciones de esa hidra criminal: extorsión, tráfico de personas, piratería, usura y explotación laboral… Su actividad es tan intensa que la policía ha constatado que las redes chinas de la inmigración ilegal captan incluso a españoles, sobre todo pequeños empresarios, que expiden ofertas de trabajo que permiten conseguir de forma legal contratos en origen, lo que facilita la obtención del visado.
MODUS OPERANDI
Ese era el modus operandi de la red que fue desmantelada el 17 de febrero y en el marco de la cual fueron detenidos cinco ciudadanos chinos y un empresario español del sector inmobiliario. Los inmigrantes pagaban unos 30.000 euros y el grupo se comprometía a introducir al inmigrante en España y además a conseguirle la tarjeta de residencia.
El empresario español, cuya sociedad estaba ubicada en Girona, proporcionaba las ofertas de trabajo y daba empleo a los chinos durante dos meses haciéndoles trabajar 12 horas al día por solo 40 euros. Después, los despedía. Entonces, la red les hacía contratos en empresas fantasma creadas para pagar las cotizaciones y para que a los seis meses consiguieran renovar la tarjeta de residencia.
La màfia xinesa controla 60 bordells amb 300 noies a l’àrea de BCN
• La policia adverteix que la delinqüència asiàtica es troba en una “fase expansiva” a Catalunya
• Els agents ja han detingut diversos espanyols que treballaven per a xarxes de tràfic de persones
ANTONIO BAQUERO
BARCELONA
Les noies mengen i dormen al mateix apartament on exerceixen de prostitutes. Només així poden estar disponibles les 24 hores del dia per als clients. Si un arriba de matinada o a primera hora del dia, la madame que gestiona el bordell desperta sense miraments totes les joves perquè el client trii la que més li agradi. Hi ha dues menes de tarifa: una per als xinesos, més barata, i l’altra per als espanyols, una mica més elevada (al voltant de 50 euros). Amb sort, la noia rebrà la meitat de l’import, tot i que el més habitual és que treballi en règim d’explotació.
Així funcionen els 60 locals de prostitució que les organitzacions criminals xineses mantenen en actiu a Barcelona. Segons un còmput de les forces de seguretat, 40 són bordells situats en pisos, la majoria a l’Eixample. La resta són perruqueries o salons de massatge distribuïts entre Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Badalona. A més, hi ha un nombre desconegut de petits locals només per a clientela xinesa a l’extraradi barceloní.
COL·LABORACIÓ VEÏNAL
“La mitjana és d’entre cinc i set noies per local”, expliquen fonts de les forces de seguretat. Un càlcul poc ambiciós dóna un saldo d’unes 300 noies xineses que exerceixen la prostitució a Barcelona i el seu entorn. “Són molt llestos. L’estructura amb què funcionen és complexíssima. Normalment, el que lloga el pis, el que insereix els anuncis a la premsa i el que controla el bordell no són mai la mateixa persona”, detallen aquestes mateixes fonts, que a més sospiten que, “encara que a priori cada bordell funciona pel seu compte, és a dir, de manera independent, al darrere hi ha estructures grans”.
Amb tot, reconeixen que “lluitar contra la prostitució en pisos particulars és complicat”. “És important que les comunitats de veïns denunciïn, perquè això ens facilita la intervenció”, afegeixen. De fet, van ser les denúncies veïnals les que l’11 de febrer passat van obrir la porta a l’operació conjunta entre la Guàrdia Urbana i el Cos Nacional de Policia que va destapar l’existència de 17 perruqueries i salons de massatges xinesos on s’oferien serveis sexuals.
D’UNA ALTRA REGIÓ
En cada operació que han portat a terme han descobert que, com per art de màgia, les noies obliden les poques nocions de castellà que tenen. “Únicament parla la mami, la madame”. Tot i que el 70% dels xinesos que viuen a Espanya provenen de la regió de Qingtian, no és així en el cas de les noies que exerceixen la prostitució, que són originàries d’altres zones del país.
Però el fenomen de la prostitució és solament la punta d’un inquietant iceberg. Segons les mateixes fonts policials, “la delinqüència xinesa ha passat a fase expansiva”. “Ens preocupa molt –revelen–. Els xinesos i els nigerians són els criminals més difícils d’investigar”. Però els seus esforços els han permès descobrir que a Barcelona operen tres grans bandes criminals i desenes de grups més petits.
El que prova que la màfia xinesa n’és una prioritat és que no passa ni una setmana que la Unitat Central contra les Xarxes d’Immigració i Falsedats Documentals (UCRIF) de la Policia Nacional no porti a terme alguna operació contra les múltiples
manifestacions d’aquesta hidra criminal: extorsió, tràfic de persones, pirateria, usura i explotació laboral…
La seva activitat és tan intensa que la policia ha constatat que les xarxes xineses de la immigració il.legal capten fins i tot espanyols, sobretot petits empresaris, que expedeixen ofertes de treball que permeten aconseguir de forma legal contractes en origen, fet que facilita l’obtenció del visat.
‘MODUS OPERANDI’
Aquest era el modus operandi de la xarxa que va ser desmantellada el 17 de febrer i en el marc de la qual van ser detinguts cinc ciutadans xinesos i un empresari espanyol del sector immobiliari. Els immigrants pagaven uns 30.000 euros i el grup es comprometia a introduir l’immigrant a Espanya i a més a aconseguir-li la targeta de residència. L’empresari espanyol, que tenia la societat ubicada a Girona, proporcionava les ofertes de treball i donava feina durant dos mesos als xinesos, a qui feia treballar 12 hores al dia per només 40 euros. Després,
els acomiadava. Llavors, la xarxa els feia contractes en empreses
fantasma creades per pagar les cotitzacions i perquè als sis mesos aconseguissin renovar la targeta de residència.
