BARCELONA
Ningún ayuntamiento está interviniendo socialmente con las prostitutas de la manera como lo está haciendo el de Barcelona, pero todo este trabajo tiene sus límites cuando se topa con redes sociales. Así lo aseguró ayer la concejala de la Mujer, Elsa Blasco (ICV), saliendo al paso de las críticas que ha recibido estos días por parte de la oposición la Agencia por el Abordaje Integral del Trabajo Sexual (Abits), un programa municipal que nació en el 2006 y que se lleva a cabo en Ciutat Vella y en la zona de las plazas de las Glòries, donde hay mayor actividad .
La concejala, durante una rueda de prensa con parte de la plana mayor de ICV, cifró en unas 50 las prostitutas subsaharianas víctimas de redes mafiosas, especialmente nigerianas, a las que el ayuntamiento está apoyando en lo que va de año. No obstante, subrayó la dificultad de las educadoras que las atienden en las calles hasta las dos de la madrugada para acceder a ellas, «porque viven bajo una presión brutal de los proxenetas, con violencia física y amenazas a sus familiares». Asimismo, Blasco recordó que la falta de regulación no les permite abandonar las calles porque no pueden optar a ninguna otra alternativa laboral al no tener papeles.
DERECHOS LABORALES / Y esta fue precisamente la principal reivindicación que en ese mismo acto pronunció el secretario general de ICV-EUiA, Joan Herrera, quien pidió abrir una mesa de debate transversal y abordar la situación «con sentido común» a través de una regulación estatal que acabe con la alegalidad, que supone la «estigmatización» de las prostitutas, y les asegure derechos laborales. En concretó, Herrera pidió que la regulación de la prostitución callejera incluya el derecho de las mujeres a la seguridad social, a la sindicación y negociación colectiva y al acceso a servicios sanitarios y de formación. Y se desmarcó, como también lo hizo el líder municipal ecosocialista, Ricard Gomà, de los socios de ICV en el consistorio barcelonés al considerar que la prohibición por la que abogó el alcalde Jordi Hereu, como publicó ayer EL PERIÓDICO, «solo sirve para aumentar la vulnerabilidad de las mujeres víctimas de las redes».
En cambio, Herrera abogó por crear «espacios o zonas pactadas» donde se pueda ejercer la prostitución «siempre que los vecinos estén de acuerdo».
EL MERCAT DEL SEXE
Barcelona defensa l’atenció social que ofereix al col·lectiu
- • ICV es desmarca d’Hereu i demana espais «pactats» als carrers
Cap ajuntament està intervenint socialment amb les prostitutes de la manera com ho està fent el de Barcelona, però tot aquest treball té els seus límits quan topa amb xarxes socials. Així ho va assegurar ahir la regidora de la Dona, Elsa Blasco (ICV), sortint al pas de les crítiques que ha rebut aquests dies per part de l’oposició l’Agència per l’Abordatge Integral del Treball Sexual (Abits), un programa municipal que va néixer el 2006 i que es porta a terme a Ciutat Vella i a la zona de la plaça de les Glòries, on hi ha una activitat més gran.
La regidora, durant una roda de premsa amb part de la plana major d’ICV, va xifrar en unes 50 les prostitutes subsaharianes víctimes de xarxes mafioses, especialment nigerianes, a les quals l’ajuntament està recolzant des de començament d’any. No obstant, va subratllar la dificultat de les educadores que les atenen als carrers fins a les dues de la matinada per accedir a elles, «perquè viuen sota una pressió brutal dels proxenetes, amb violència física i amenaces als seus familiars». Així mateix, Blasco va recordar que la falta de regulació no els permet abandonar els carrers perquè no poden optar a cap altra alternativa laboral al no tenir papers.
DRETS LABORALS / I aquesta va ser precisament la principal reivindicació que en aquest mateix acte va pronunciar el secretari general d’ICV-EUiA, Joan Herrera, que va demanar obrir una taula de debat transversal i abordar la situació «amb sentit comú» a través d’una regulació estatal que acabi amb la alegalitat, que suposa l’«estigmatització» de les prostitutes, i els asseguri drets laborals. En concret, Herrera va demanar que la regulació de la prostitució al carrer inclogui el dret de les dones a la seguretat social, a la sindicació i negociació col·lectiva i a l’accés a serveis sanitaris i de formació. I es va desmarcar, com també ho va fer el líder municipal ecosocialista, Ricard Gomà, dels socis d’ICV al consistori barceloní al considerar que la prohibició per la qual va advocar l’alcalde Jordi Hereu, com va publicar ahir EL PERIÓDICO, «només serveix per augmentar la vulnerabilitat de les dones víctimes de les xarxes».
En canvi, Herrera va advocar per crear «espais o zones pactades» on es pugui exercir la prostitució «sempre que els veïns hi estiguin d’acord».
