Los mil jóvenes que ofrecen servicios sexuales en Barcelona bajan los precios a causa de la crisis
La mayoría son brasileños de entre 20 y 25 años de edad, y seis de cada 10 clientes son españoles
BARCELONA
e s un colectivo invisible, eclipsado totalmente por el sector femenino que se dedica al sexo de pago. La consolidación de Barcelona como uno de los principales destinos turísticos gais del mundo ha propiciado que en los últimos años haya aumentado la cantidad de homosexuales que se dedican a la prostitución. El perfil mayoritario es el de un chico brasileño gay de entre 20 y 25 años que, tras no encontrar un empleo por falta de papeles o por estar trabajando por un sueldo con el que no llega a final de mes, ha podido esquivar las dificultades económicas gracias a la creciente demanda del sexo de pago homosexual. Sin embargo, hay otros que, en vista de la pujanza de este rentable mercado, emigran a la capital catalana con el claro propósito de prostituirse.
Aunque pasan desapercibidos porque no suelen ejercer en la calle, en Barcelona hay cerca de un millar de chaperos. Esta es la estimación que hace la asociación Stop Sida, que trabaja para prevenir las enfermedades de transmisión sexual en el colectivo. Según los datos de los más de 350 atendidos, nueve de cada 10 prostitutos son inmigrantes y, de ellos, más del 60% son brasileños. El resto proceden, sobre todo, de otros países latinoamericanos y de Europa del Este, que durante el año pasado incrementaron notablemente su presencia en la ciudad. En cuanto a los clientes, seis de cada 10 son españoles. Franceses e italianos son los extranjeros que más solicitan este tipo de servicios.
A MITAD DE PRECIO / «En los últimos tres años y ahora, con la crisis, ha aumentado la cantidad de chicos que se dedican a la prostitución. Se ve claramente en las saunas y en los locales de ambiente gay», afirma José Benito, presidente del Grup d’Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals (GAG). La recesión económica también hace estragos en este sector. Por un lado, favorece que jóvenes que se quedan en el paro se sumen al mercado del sexo de pago. Esto significa que hay más trabajadores sexuales para una clientela que, en los tiempos que corren, tiene que apretarse el cinturón. Bajar los precios es la única solución para poder sobrevivir. «Antes se cobraba entre 70 y 90 euros por media hora, pero ahora, con la crisis, estos son los precios que cobramos por una hora entera», explica Miguel Smith, un brasileño de 33 años.
La prostitución masculina homosexual tiene unas reglas de juego particulares. No es fácil identificar a un chapero porque no suelen estar ni en las carreteras ni en la Rambla. Se disputan a sus clientes en las saunas y locales gais, donde pasan desapercibidos si no aclaran que ofrecen sexo de pago. Otros están en agencias y muchos utilizan, cada vez más, los anuncios y los chats de internet.
Solo una cantidad marginal sigue captando clientes en determinadas cafeterías de la Rambla, como se hacía en los años 50 y 60. Por entonces, el perfil del prostituto era distinto. Muchos de ellos eran jóvenes españoles que habían emigrado de las zonas rurales a las ciudades para vivir más anónimamente su homosexualidad y ganar dinero para sobrevivir. Apenas hace unos 15 años que los inmigrantes extranjeros coparon el mercado homosexual de la prostitución.
EDUCACIÓN SEXUAL / Inmigrantes, homosexuales y, además, prostitutos. La asociación Stop Sida es consciente de la vulnerabilidad del colectivo. Desde 1998 esta entidad recorre las saunas de Barcelona ofreciendo a estos hombres asesoramiento y un espacio de formación y diálogo. Evitar las enfermedades de transmisión sexual, como el sida, es uno de los principales objetivos. De hecho, este año han puesto en marcha una campaña que pretende dar a conocer a los chaperos como un sector que ofrece sexo de pago seguro. «La prostitución en general vive una situación hipócrita. Hay clientes, hay servicio y legislación para poner un local. Pero nada regula a los trabajadores», afirma Luis Villegas, coordinador de Stop Sida.
EL MERCAT DEL SEXE // UN COL·LECTIU INVISIBLE
L’auge del turisme gai dispara l’oferta de prostitució masculina
- • Els mil joves que ofereixen serveis sexuals a Barcelona abaixen els preus a causa de la crisi
- • La majoria són brasilers d’entre 20 i 25 anys d’edat, i sis de cada 10 clients són espanyols
BARCELONA
É s un col·lectiu invisible, eclipsat totalment pel sector femení que es dedica al sexe de pagament. La consolidació de Barcelona com una de les principals destinacions turístiques gais del món ha propiciat que durant els últims anys hagi augmentat la quantitat d’homosexuals que es dediquen a la prostitució. El perfil majoritari és el d’un noi brasiler gai d’entre 20 i 25 anys que, després de no trobar feina per falta de papers o en comptes de treballar per un sou amb què no arriba a final de mes, ha pogut esquivar les dificultats econòmiques gràcies a la creixent demanda del sexe de pagament homosexual. Amb tot, també n’hi ha d’altres que, amb vista de l’èxit d’aquest mercat tan rendible, emigren a la capital catalana amb el clar propòsit de prostituir-se.
Tot i que normalment passen desapercebuts perquè no acostumen a exercir al carrer, a Barcelona hi ha a gairebé un miler de xaperos. Aquesta és l’estimació que fa l’associació Stop Sida, que treballa per prevenir les malalties de transmissió sexual dins del col·lectiu homosexual. Segons les dades dels més de 350 atesos, nou de cada 10 prostituts són immigrants i, d’aquests, més del 60% són de nacionalitat brasilera. La resta procedeixen, sobretot, d’altres països llatinoamericans i de l’Europa de l’Est, que durant l’any passat van incrementar notablement la seva presència a la ciutat. Pel que fa als clients, sis de cada 10 són espanyols. Francesos i italians són els estrangers que més sol·liciten aquest tipus de serveis.
A MEITAT DE PREU / «Durant els últims tres anys i ara, amb la crisi, ha augmentat la quantitat de nois que es dediquen a la prostitució. Es veu clarament a les saunes i als locals d’ambient gai», afirma José Benito, president del Grup d’Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals (GAG). La recessió econòmica també fa estralls en aquest sector. Per una banda, afavoreix que joves que es queden a l’atur s’afegeixin al mercat del sexe de pagament. Aquest fet significa que hi ha més treballadors sexuals per a una clientela que, a causa dels temps que corren, s’ha d’ajustar el cinturó. Abaixar els preus és l’única solució per poder sobreviure. «Abans es cobraven entre 70 i 90 euros per mitja hora de servei, però ara, amb la crisi, aquests són els preus que cobrem per una hora sencera», explica Miguel Smith, un brasiler de 33 anys.
La prostitució masculina homosexual té unes regles de joc particulars. No és fàcil identificar un xapero perquè no acostumen a estar-se ni a les carreteres ni a la Rambla. Es disputen els seus clients a les saunes i locals gais, on passen desapercebuts si no aclareixen que ofereixen sexe de pagament. D’altres estan en agències i n’hi ha molts que utilitzen, cada vegada més, els anuncis i els xats d’internet.
Només una quantitat marginal continua captant clients a determinades cafeteries de la Rambla, tal com es feia als anys 50 i 60. Aleshores, el perfil del prostitut era ben diferent. Molts eren joves espanyols que havien emigrat de les zones rurals a les ciutats per viure més anònimament la seva homosexualitat i guanyar diners per sobreviure. Només fa uns 15 anys que els immigrants estrangers han copat el mercat homosexual de la prostitució.
EDUCACIÓ SEXUAL / Immigrants, homosexuals i, a més a més, prostituts. L’associació Stop Sida és conscient de la vulnerabilitat que presenta el col·lectiu. Des de l’any 1998 aquesta entitat recorre les saunes de Barcelona oferint a aquests homes assessorament i un espai de formació i diàleg. Evitar les malalties de transmissió sexual, com per exemple la sida, és un dels principals objectius de l’associació. De fet, aquest any han posat en marxa una campanya que intenta donar a conèixer els xaperos com un sector que ofereix sexe de pagament segur. «La prostitució en general viu una situació hipòcrita. Hi ha clients, hi ha servei i legislació per posar un local. Però res regula els treballadors», assegura Luis Villegas, coordinador de l’associació Stop Sida.
