La norma fue aprobada por el gobierno de CiU, continúa vigente y tiene puntos de coincidencia con «el borrador Tura»
El primer paso del gobierno catalán para regular la prostitución lo hizo CiU en agosto del 2002 con la aprobación de un decreto que limitaba las condiciones y características de los locales donde se podían prestar servicios sexuales remunerados. Aquest decret ja va recollir algunes de les mesures incloses en l’avantprojecte de llei per regularitzar la prostitució que la consellera Tura va deixar fet el 2006 i que l’actual govern de Montilla té congelat per la divisió d’opinions al si del tripartit. Este decreto ya recogió algunas de las medidas incluidas en el anteproyecto de ley para regularizar la prostitución que la consellera Tura dejó hecho en 2006 y que el actual gobierno de Montilla tiene congelado por la división de opiniones en el seno del tripartito. El decret de CiU continua vigent però a la pràctica no s’aplica, en part perquè molts prostíbuls urbans han tancat to bé han estat clausurats per ordre judicial o per l’incompliment de les normatives municipals. El decreto de CiU continúa vigente pero en la práctica no se aplica, en parte porque muchos prostíbulos urbanos han cerrado a bien han sido clausurados por orden judicial o por el incumplimiento de las normativas municipales. CiU creu que el tripartit ha arraconat aquest decret per les seves trifulgues internes. CiU cree que el tripartito ha arrinconado este decreto para sus trifulcas internas.
«El decret que vam aprovar el 2002 és una eina totalment vigent que si es fes complir, tant per part del govern com per part dels ajuntaments, ajudaria a endreçar el problema de la prostitució a la via pública», va afirmar ahir la diputada de CiU i exconsellera de Justícia, Núria de Gispert, una de les impulsores del decret. «El decreto que aprobamos en 2002 es una herramienta totalmente vigente que si se hiciera cumplir, tanto por parte del gobierno como por parte de los ayuntamientos, ayudaría a ordenar el problema de la prostitución en la vía pública», afirmó ayer la diputada de CiU y ex consellera de Justicia, Núria de Gispert, una de las impulsoras del decreto.
L’aprovació del Decret 217/2002, d’1 d’agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució va ser una de les propostes fetes per la Comissió de Govern per a Assumptes Socials i Institucionals que integraven els departaments de Governació i Relacions Institucionals, Interior, Sanitat i Seguretat Social, Benestar Social i Justícia en vista de la manca d’una normativa específica per controlar els locals on s’exercia la prostitució. La aprobación del Decreto 217/2002, de 1 de agosto, por el que se regulan los locales de pública concurrencia donde se ejerce la prostitución fue una de las propuestas hechas por la Comisión de Gobierno para Asuntos Sociales e Institucionales que integraban los departamentos de Gobernación y Relaciones Institucionales, Interior, Sanidad y Seguridad Social, Bienestar Social y Justicia en vista de la falta de una normativa específica para controlar los locales donde se ejercía la prostitución. Segons va admetre ahir a El Punt l’exconsellera De Gispert, un dels altres arguments que van motivar l’aprovació d’aquest decret va ser l’aparició, aleshores incipient, de la prostitució de carretera, sobretot centrada a les comarques de Girona ia l’autovia de Castelldefels. Según admitió ayer en El Punt la exconsellera De Gispert, otro de los argumentos que motivaron la aprobación de este decreto fue la aparición, entonces incipiente, de la prostitución de carretera, sobre todo centrada en las comarcas de Girona y la autovía de Castelldefels. El decret limita les característiques i especificacions que han de complir els locals on s’exerceix la prostitució, com per exemple que els serveis sexuals només es poden prestar en reservats annexos al local que com a mínim han de tenir una habitació, bany, dutxa, bidet, ventilació, aïllament acústic, mobiliari, i que han de complir les condicions higienicosanitàries. El decreto limita las características y especificaciones que deben cumplir los locales donde se ejerce la prostitución, como por ejemplo que los servicios sexuales sólo se pueden prestar en reservados anexos al local que como mínimo deben tener una habitación, baño, ducha, bidet, ventilación, aislamiento acústico, mobiliario, y que deben cumplir las condiciones higiénico-sanitarias. L’accés als locals s’ha de fer directament per la via pública i l’accés als reservats annexos, sempre des de l’interior del local. El acceso a los locales debe hacerse directamente por la vía pública y el acceso a los reservados anexos, siempre desde el interior del local. El decret responsabilitza els amos dels locals de vetllar per la seguretat de les treballadores sexuals i dels clients, i fins i tot estableix com a obligatori que cada establiment disposi d’un vigilant de seguretat i de dos en el cas dels locals amb capacitat per a més de 50 persones. El decreto responsabiliza a los dueños de los locales de velar por la seguridad de las trabajadoras sexuales y los clientes, e incluso establece como obligatorio que cada establecimiento disponga de un vigilante de seguridad y de dos en el caso de los locales con capacidad para más de 50 personas. Regula igualment l’horari d’obertura dels prostíbuls, que va de les cinc de la tarda a les quatre de la matinada, excepte les nits dels divendres, dissabtes i vigílies de festius, en què l’horari de tancament es pot allargar fins a les cinc de la matinada. Regula igualmente el horario de apertura de los prostíbulos, que va desde las cinco de la tarde a las cuatro de la madrugada, excepto las noches de los viernes, sábados y vísperas de festivos, en que el horario de cierre se puede alargar hasta las cinco de la madrugada.
El decret del 2002 trasllada als ajuntaments la potestat d’establir les condicions d’emplaçament d’aquest tipus de locals i de concessió de les llicències d’obertura. El decreto de 2002 traslada a los ayuntamientos la potestad de establecer las condiciones de emplazamiento de este tipo de locales y de concesión de las licencias de apertura. Una de les disposicions transitòries que ja incloïa el decret és que els ajuntaments havien d’elaborar en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor de la normativa una ordenança municipal específica per adaptar-se al nou decret i que donava cobertura legals als municipis per poder actuar. Una de las disposiciones transitorias que ya incluía el decreto es que los ayuntamientos tenían que elaborar en el plazo de seis meses desde la entrada en vigor de la normativa una ordenanza municipal específica para adaptarse al nuevo decreto y que daba cobertura legales los municipios para poder actuar. Els ajuntaments que no van aprovar aquesta ordenança, des del 14 de juliol de l’any 2003 han d’aplicar una ordenança tipus aprovada per la Generalitat que estableix els àmbits d’aplicació del decret, les competències i el règim sancionador. Los ayuntamientos que no aprobaron esta ordenanza, desde el 14 de julio del año 2003 han de aplicar una ordenanza tipo aprobada por la Generalitat que establece los ámbitos de aplicación del decreto, las competencias y el régimen sancionador. Ara bé, la capacitat d’inspecció i vigilància dels locals, el decret la reserva als Mossos d’Esquadra en exercici de les competències de la Generalitat en matèria d’espectacles. Ahora bien, la capacidad de inspección y vigilancia de los locales, el decreto la reserva a los Mossos d’Esquadra en ejercicio de las competencias de la Generalitat en materia de espectáculos. Tots els locals en funcionament abans que el decret entrés en vigor estaven obligats a adaptar-se a la nova normativa ia obtenir una nova llicència municipal d’activitat. Todos los locales en funcionamiento antes de que el decreto entrara en vigor estaban obligados a adaptarse a la nueva normativa y obtener una nueva licencia municipal de actividad.
La diputada De Gispert creu que si aquest decret s’hagués aplicat, la prostitució al carrer oa les carreteres no s’hauria estès com ho ha fet. La diputada De Gispert cree que si este decreto se hubiera aplicado, la prostitución en la calle o las carreteras no se habría extendido como lo ha hecho. «No hi ha voluntat política del govern perquè entre ells no s’entenen. «No hay voluntad política del gobierno para que entre ellos no se entienden. Si els Mossos tinguessin instruccions clares de fer complir el decret, el problema no hauria arribat tan lluny, però els senyors d’Iniciativa també han preferit amagar el cap sota l’ala», va declarar l’exconsellera de Justícia. Si los Mossos tuvieran instrucciones claras de hacer cumplir el decreto, el problema no habría llegado tan lejos, pero los señores de Iniciativa también han preferido esconder la cabeza bajo el ala », declaró el ex consejera de Justicia. Bona part dels articles recollits en aquest decret van ser incorporats gairebé textualment en l’avantprojecte de llei que Montserrat Tura va enllestir l’abril del 2003. Buena parte de los artículos recogidos en este decreto fueron incorporados casi textualmente en el anteproyecto de ley que Montserrat Tura terminó en abril del 2003. Aquest projecte, però, anava més enllà de la simple regulació dels locals i preveu també la regularització de l’activitat de la prostitució, la clau de divisió del tripartit. Este proyecto, sin embargo, iba más allá de la simple regulación de los locales y prevé también la regularización de la actividad de la prostitución, la clave de división del tripartito.
Prohibir la prostitució a les carreteres Prohibir la prostitución en las carreteras
El grup parlamentari de CiU va presentar el mes d’abril a la comissió de Política Territorial una proposta per prohibir l’exercici de la prostitució a les carreteres. El grupo parlamentario de CiU presentó el pasado mes de abril en la comisión de Política Territorial una propuesta para prohibir el ejercicio de la prostitución en las carreteras. La iniciativa s’agafa en el fet que l’ocupació temporal de les carreteres per part de les prostitutes suposa un risc per a la seguretat de la via i en aquest sentit insta el govern a modificar el marc normatiu vigent, incloent-hi el de caràcter legal, per tal de prohibir-la. La iniciativa se toma en que la ocupación temporal de las carreteras por parte de las prostitutas supone un riesgo para la seguridad de la vía y en este sentido insta al gobierno a modificar el marco normativo vigente, incluyendo el de carácter legal, para prohibirla. «Es generen retencions i es posa en perill la integritat dels conductors, dels clients i de les mateixes prostitutes», recull la proposta de resolució, que situa els problemes més greus a les comarques de Girona ia l’autovia de Castelldefels. «Se generan retenciones y se pone en peligro la integridad de los conductores, de los clientes y de las propias prostitutas», recoge la propuesta de resolución, que sitúa los problemas más graves en las comarcas de Girona ya la autovía de Castelldefels. «Els municipis ja no tenen cap instrument legal per combatre aquesta pràctica i les ordenances o són insuficients o resulten ineficaces davant un fenomen que ha crescut arran de l’ampliació de la Unió Europea, especialment amb la incorporació de països de l’est d’Europa», conclou la proposta, que encara està pendent de ser votada. “Los municipios ya no tienen ningún instrumento legal para combatir esta práctica y las ordenanzas o son insuficientes o resultan ineficaces ante un fenómeno que ha crecido a raíz de la ampliación de la Unión Europea, especialmente con la incorporación de países del este de Europa », concluye la propuesta, que todavía está pendiente de ser votada.








