Lucía Solís, vicepresidenta del Consell de les Dones del PSC, es mostra contrària a la legalització d’aquesta activitat
“Si es reconeix la prostitució com una feina, ¿caldria fer-ne formació professional”. Aquesta va ser una de les contundents afirmacions que es van sentir en la trobada de la Sectorial de Polítiques de les Dones de la Federació Vallès Occidental Sud del PSC. Lucía Solís, Vicepresidenta del Consell de les Dones del PSC, va conduir aquesta xerrada-debat sobre la prostitució, que va comptar amb la presència de diverses regidores de la Federació. Montse Montiel, responsable de Sectorials de la Federació Vallès Occidental Sud va obrir l’acte, recordant que la prostitució és actualment un tema viu i on no hi ha una posició clara. Maria del Mar Viera, responsable de la Sectorial de Polítiques de les Dones i regidora de Polítiques d’Igualtat a Ripollet, va presentar l’acte, tot recordant que “darrere de la prostitució hi ha persones que necessiten saber que són tingudes en compte”.
La part principal de l’acte va ser la intervenció de Lucía Solís. Va començar apuntant diverses qüestions com, per exemple, que el debat sobre la prostitució es caracteritza per no estar encara resolt fins i tot entre el propi feminisme. Tot i així, Solís va indicar que “no és una qüestió de moralismes, sinó que el tema de fons és la satisfacció d’unes preteses necessitats sexuals masculines”. Lucía Solís va emplaçar l’auditori a posicionar-se per l’abolició de la prostitució, argumentat-ho com a lògica pura: “si estem en contra del tràfic de persones per a l’explotació sexual, estem en contra del proxenetisme i de les màfies”.
Lucía Solís va desmuntar els arguments de les postures favorables a regularitzar la prostitució recordant que l’ONU va rebutjar que fós una feina perquè atempta contra la dignitat de les dones. Solís va afegir que “si es reconeix la prostitució com una feina, ¿caldria fer-ne Formació Professional o cursos de Formació Ocupacional? ¿O potser els serveis públics d’ocupació haurien d’enviar ofertes de treball de prostituta a les dones aturades?”.
Per il·lustrar la situació de la prostitució, Lucía Solís va donar algunes dades. En concret, va donar el nombre de més de 400.000 prostitutes a Espanya, de les quals el 90% són estrangeres, i el 95% ho fa de forma forçada. És el segon negoci del món en volum de diners, tot just després del tràfic d’armes i per davant del tràfic de drogues. A Espanya, dóna uns beneficis anuals de més de 18.000 milions d’euros, amb una despesa mitjana anual de 1.200 euros per home.
Lucía Solís va recordar les diferents normatives existents a Espanya, on es considera delicte el proxenetisme, combinada amb l’existència de normatives municipals -com la de Barcelona- que multen als clients i prohibeixen la seva pràctica a determinats llocs. Sobre les postures regulacionistes, Solís va explicar el cas d’Holanda, on la prostitució és legal, comentant que “la regulació no acaba amb la prostitució sinó que li dóna més eines. A Holanda, ha crescut el nombre de prostitutes, on el 80% ha patit tràfic, legalitzant-se molt poques”. En relació a Suècia, el principal país abolicionista, Solís ha explicat que “s’ha reduit en dos terços el nombre de clients, hi ha un 80% menys de prostitutes, amb només entre 200 i 400 dones l’any víctimes de tràfic”.
La intervenció de Lucía Solís va finalitzar amb una seguit de propostes que considera cal debatre entre tothom. Entre aquestes propostes es poden destacar l’increment i control del tràfic i de les xarxes, buscar solucions a la presència de prostitució als carrers, oferir sortides raonables a les prostitutes, acabar amb l’opinió instal·lada a la societat de que és normal utilitzar la prostitució, i deixar ben clar que les dones no són cap mercaderia ni tant sols per a pràctiques sexuals. Tot plegat ho resumeix Solís afirmant que “volem eradicar progressivament la prostitució mitjançant un treball pluridisciplinar”.
En el posterior debat que va tenir lloc entre les persones participants, tothom va coincidir en diversos elements importants. En primer lloc, en mostrar la seva indignació i sorpresa pel tractament que s’està fent de la prostitució als mitjans de comunicació, on l’explotació sempre queda en segon terme. També hi havia
indignació i sorpresa en el paper que té una legalitzada patronal de la prostitució, fet qualificat d’insòlit perquè “no té sentit que hi hagi una patronal dels proxenetes”. Finalment, també va haver-hi consens en qualificar la prostitució com la pitjor forma de masclisme i de violència masclista.
