«Vivim una sexualitat frustrada, dependent dels ideals transmesos per la pornografia i els mèdia»

El psicòleg Antonio Galindo reflexiona en aquesta entrevista com cal viure el sexe sense tabús ni culpes

Antonio Galindo és psicòleg i pedagog. Reflexiu i empàtic, fa de consultor i formador a empreses, i d’assessor emocional privat. Autor de Cómo sobrevivir en el aula, Inteligencia emocional para jóvenes i Kit básico de supervivencia emocional, Galindo ha escrit ara Las mentiras del (Kairós), en què dóna les claus per a una sense tabús ni culpes.

En el seu llibre vostè afirma que experiència i consciència són fonamentals per entendre i viure la sexualitat. A què es refereix?

En temàtica tendim a veure les conductes d’altres persones com a perilloses, nocives, que ens inquieten, perquè no tenim experiència d’aquestes coses. Un cop ens permetem tenir experiència sobre aquestes matèries, la consciència s’eleva. És a dir, ens tornem més respectuosos, més tolerants, perquè ens hem atorgat a nosaltres mateixos el dret de tenir aquesta experiència i tenim menys conflictes amb allò que trobem fora. Hi ha una connexió entre experiència , permissivitat i repressió.

Com funciona la consciència?
D’alguna manera es nota que és més elevada perquè té més perspectiva. Aleshores no em barallo tant amb coses en concret sinó que tinc aquesta idea més global dels esdeveniments, de les circumstàncies, em torno més comprensiu. La consciència funciona com un radar: ja no és una qüestió que m’inquieti, sinó que és una qüestió que he provat, i aleshores ja no és un tema per a mi. En la mesura que ens permetem a nosaltres mateixos coses que ens semblen perilloses, nocives, inquietants, tenir experiència personal o entendre l’experiència personal d’altres, aquesta consciència es va expandint, hi ha més pau interior i més pau externa.

En el sexe, creu que hi ha límits?
Les persones vivim amb límits, i els límits són creences. El límit és al cap; no existeix fora. Hi ha els límits personals, dels quals a vegades no som inconscients. Amb temàtiques sexuals a vegades assumim temes per als quals no estem preparats. Hi ha uns límits clars: les malalties de transmissió sexual, els problemes de violència sexual… Els límits, més enllà d’aquest àmbit de respecte, tenen a veure amb creences personals. El que tu avui consideres un limit, si t’atorgues el dret d’experimentar, de fer una recerca personal, de documentar-te, aquest límit es va desfent, es va diluint. Els límits estan fonamentats en creences. I els límits tenen a veure amb la pròpia consciència personal.

En la societat actual, el sexe està sobrevalorat?
Diria que sí. Per què? Doncs perquè s’ha reprimit. I què vol dir això? Que s’ha frustrat. Jo crec que s’ha frustrat. Hi ha coses que no les vivim amb quotidianitat, amb naturalitat. Em sembla que vivim una sexualitat frustrada, que està molt dependent d’ideals, transmesos mitjançant la pornografia, els mèdia… A les pel·lícules hi surten persones que fan l’amor i carden d’una determinada manera… Això genera una frustració. La frustració és un element de la repressió i per tant tendeixo a sobredimensionar-ho i a buscar-ho amb excés. Hi ha una part que idealitza i que em porta a viure-ho d’una forma distorsionada i sobredimensionada. La frustració i la culpa són les dues emocions que causen el sobredimensionament de la sexualitat.

El sentiment de culpa en matèria sexual és una herència del franquisme?
La dictadura és un reflex més d’alguna cosa més estructural que té a veure amb els fonaments de la nostra cultura, del sistema capitalista. Si volem criticar la dictadura, perfectament podem fer-ho. La dictadura va unir el sistema polític amb l’ideari religiós catòlic. Ara bé, el sistema econòmic capitalista explica molt bé per què vivim la sexualitat com la vivim. El sistema està estructurat en quatre grans bastions, quatre pilars: la família, la reproducció, la monogàmia i l’heterosexualitat. I tot el sexe que no forma part de la família reproductiva, monogàmica i heterosexual continua estant mal vist.

Què li sembla que els adolescents comencin cada cop més aviat la seva vida sexual?

Els adolescents d’ara són més oberts, més agosarats, experimenten molt més. Això és fantàstic. Ara bé, els joves estan sotmesos a la compra d’un model, el model sexual prototípic que és el que es ven a tothom: genitalitat exacerbada, tendència a magnificar la sexualitat competitiva, el model pornogràfic per definició. Vaja, triomfa qui la té més grossa, per dir-ho d’una forma clara… Ara hi ha molta llibertat però també molt materialisme.

A què es refereix?
Hem passat a un materialisme sexual, que està revestit de llibertat però que, al final, és repressiu perquè no hi ha llibertat. Els adolescents copien un model que no és pas el seu. Quan dic copiar ho contraposo a l’alternativa: tenir una sexualitat pròpia. Al llibre plantejo què faríem si no haguéssim vist pel·lícules, si no tinguéssim referents externs. Quina sexualitat tindríem? I molts cops no sabem respondre a aquesta pregunta.

El celibat és una bona alternativa?
Jo parteixo d’un concepte de sexualitat que no és genital. El celibat és perfectament una alternativa. Ara bé, em sembla un error reduir el sexe als genitals. On queda la sexualitat: només en els òrgans sexuals? Les paraules, són sexe? Jo plantejo que sí. Hi ha persones que en un moment determinat de la vida es plantegen el celibat com a opció. Però això no els exclou de ser també éssers sexuals. Tots som éssers sexuals pel fet d’estar vius, de ser persones, de respirar, de compartir, de comunicar… Jo parlo que la penetració no només incumbeix el penis i la vagina, sinó també les emocions, les paraules, els conceptes…

Per tant, una persona sense sexe pot ser feliç…
I tant! Diria que no té res a veure. Ara hem de veure si és un fet de lliure elecció de la persona. De fet hi ha cèlibes que en algun moment de la seva vida no ho han estat. Hi ha persones que experimenten un plaer immens, sublim, mitjançant l’ajut als altres, la col·laboració. És un tema d’energia.

Per vostè, quina és la millor manera d’explicar la sexualitat?
La sexualitat no és una assignatura en la qual ens ensenyin només a utilitzar el preservatiu i a tenir en compte les malalties de transmissió sexual. Això no és sexualitat. La sexualitat és viure amb consciència, amb llibertat, sabent que si no mantenim un sexe nostre és perquè hi ha unes creences que tenen a veure amb un model cultural que hem incorporat sense haver-lo reflexionat. Per això, advoco per afavorir l’alliberament mental, l’expansió personal i la pròpia elecció.

Però és difícil allunyar-nos de les creences que hem anat adquirint al llarg de la nostra vida…

Sí. És difícil, però no impossible. Jo pretenc destronar la idealització de la sexualitat, el seu sobredimensionament. També el sentiment de culpabilitat. El meu llibre vol ser una mena de llicència perquè cadascú s’atorgui el dret d’experimentar, d’arribar a les seves pròpies conclusions.

Últimament hi ha hagut un intens debat públic sobre la prostitució. Vostè què n’opina?
Al llibre esmento la prostitució com a desig. Hi ha l’anàlisi de la prostitució com a supervivència. Aquesta és una qüestió terrorífica per a moltes dones, que han de recórrer a la prostitució perquè no tenen cap altra sortida. L’explotació, els proxenetes, els abusos, els maltractaments… Aquí no hi ha un exercici lliure de la sexualitat, sinó al contrari. Quan jo reflexiono sobre la prostitució com a desig ho faig pensant en persones a qui els agrada practicar-ho i ho fan lliurement. La prostitució em sembla acceptable quan sigui la persona que ho decideixi, no se surti dels seus límits i no faci mal a ningú.

En matèria sexual, fa falta molta pedagogia?
Sí. La sexualitat és un tema molt recurrent a les consultes i teràpies. En la parella, la sexualitat es presenta sovint com a pretext, com a defecte o manca de realització. Però sempre és la punta de l’iceberg. Quan apareix un problema sexual sempre hi ha algun aspecte emocional, algun tema que va més enllà del sexe. Per això cal tenir en compte aspectes personals, emocionals, psicològics, que en una teràpia apareixen. A vegades pensem que si una parella no té una sexualitat tan intensa com veiem a les pel·lícules, seran infeliços. I no és veritat.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/_vivim_una_sexualitat_frustrada_dependent_dels_ideals_transmesos_per_la_pornografia_i_els_media_73513.php

Share
Enlace para bookmark : Enlace permanente.

Comentarios en FaceBook:

Deja un comentario