Per als romans hi havia tres tipus de prostituta: la prostituta pròpiament, (‘la que està disposada’) que era la que llogava el seu cos a qui ella volia. La pala, (‘la que no té elecció’) que acceptava a qualsevol que pogués pagar el preu demanat i la meretriu, (‘la que guanya’) que era la que es guanyava la vida per si mateixa i era totalment independent (via Tarraconensis)
El ‘Leno’ era l’encarregat de mantenir l’ordre i el que cobrava una comissió per servei al prostíbul.
El verb fornicar prové de les anomenades ‘fornices’, les curvatures inferiors dels arcs, que eren els llocs sota els porxos, carrers, ponts i cel·les on les prostitutes rebien els seus clients.
Cada prostituta tenia a l’entrada de la seva cel·la un dibuix amb el qual feia referència a la seva especialitat i era era obligada a vestir-se amb una túnica curta i fosca que la diferenciava de la resta de dones.
Als prostíbuls hi havia un lloc específic anomenat “statio cunnulingiorum‘, reservat per la prostitució masculina, on els ‘gigolós‘ de l’època s’oferien per practicar sexe oral a les seves clientes.
Es diu que a molts campaments militars, si havien d’estar acampatsdurant un cert temps, s’hi establien prostíbuls ambulants, que servien per mantenir la tropa contenta i evitar rebel·lions per l’acumulació de desig sexual reprimit.
La prostitució era un servei social molt important a Roma, per la qual cosa les autoritats controlaven de prop el que era considerat una activitat econòmica més.
Es diu que Messalina tenia una cel·la llogada al seu nom en un dels prostíbuls de Roma i que exercia la prostitució per saciar el seu gran apetit sexual amb el pseudònim de Lycisca. En acabar la jornada pagava la seva comissió al ‘Leno‘ i marxava a palau. També es diu que, per una aposta amb una altra prostituta va arribar a estar en una sola jornada amb tota una centúria
http://blogs.tv3.cat/bandaampla.php?itemid=25754#more
