EL COMERCIO SEXUAL EN LA CAPITAL CATALANA
La síndica pide consenso para erradicar la prostitución callejera
- • Pilar Malla recibe numerosas quejas de vecinos que se sienten acosados
- • Propone recuperar la regulación de la actividad que impulsó la ‘consellera’ Tura
BARCELONA
Si Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, decide sacar a las prostitutas de las calles, cuenta con el apoyo de la defensora de los barceloneses, aunque para ello sería necesario que le echaran una mano tanto la Generalitat como el Estado. «La prostitución callejera es un problema grave y las administraciones han de ser valientes. Cuando las responsabilidades son de todos, son compartidas», dijo ayer la síndica de Greuges de Barcelona, Pilar Malla.
Malla, en una entrevista a Europa Press, resaltó que suele recibir numerosas quejas de ciudadanos, a veces a través de colectivos y asociaciones. A vecinos de La Rambla y el Raval, con o sin hijos, dijo, les molesta que los servicios sexuales se ofrezcan en sus portales, y algunos se han sentido acosados. A ellos se suman los de otras zonas con pisos que funcionan como prostíbulos.
GARANTIZAR DERECHOS // Son mucho menos, en número, las quejas de las propias prostitutas sobre la situación en la que se encuentran, pero justo este asunto es el que despierta más interés de la Generalitat, según una primera respuesta de la consellera de Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila. Para ella, la prostitución en la calle no es el principal problema, ya que se puede combatir con ordenanzas municipales. «El problema es lo que sufren las mujeres explotadas y la red que hay alrededor, que es donde tenemos que intervenir y garantizar sobre todo derechos sociales para estas personas», comentó Capdevila, que opta por la regularización en lugar de la prohibición para que las prostitutas tengan garantizados sus derechos laborales y los puedan desempeñar con las «máximas garantías» y en «óptimas condiciones».
ANTIGUO BARRIO CHINO // Está claro, sin embargo, que esas «óptimas condiciones» no se encuentran precisamente en la calle. La síndica Pilar Malla recordó lo que le contaban los vecinos del Raval, hablando del antiguo Barrio Chino. «Explican que la prostitución de antes era diferente, con las prostitutas contratadas en bares y meublés,» lo que Malla consideró como posible alternativa a la de la calle. Según ella, las administraciones deben escuchar a las entidades e implicar a personas y propuestas ya hechas sobre la cuestión, como la de la exconsellera de Interior y ahora titular de Justícia, Montserrat Tura. Malla recordó que cuando Tura estaba al frente de Interior hizo un proyecto de regulación que ahora «debe revisarse». La iniciativa incluía crear prostíbulos autogestionados por las meretrices y que se dieran de alta como autónomas.
Además de las administraciones, subrayó que debe implicarse a los Mossos y a la Policía en la lucha contra las mafias, aspecto en el que insistió la consellera Capdevila, que quiere promover la reinserción de las prostitutas tras dejar su trabajo.
EL COMERÇ SEXUAL A LA CAPITAL CATALANA
La síndica demana consens per eradicar la prostitució al carrer
- • Pilar Malla rep nombroses queixes de veïns que se senten assetjats
- • Proposa recuperar la regulació de l’activitat que va impulsar la consellera Tura
BARCELONA
Si Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, decideix treure les prostitutes dels carrers, té el suport de la defensora dels barcelonins, tot i que per a això seria necessari que li donessin un cop de mà tant la Generalitat com l’Estat. «La prostitució al carrer és un problema greu i les administracions han de ser valentes. Quan les responsabilitats són de tots, són compartides», va dir ahir la síndica de Greuges de Barcelona, Pilar Malla.
Malla, en el transcurs d’una entrevista concedida a l’agència de notícies Europa Press, va ressaltar que sol rebre nombroses queixes de ciutadans, de vegades a través de col·lectius i associacions. A veïns de la Rambla i el Raval, amb o sense fills, va dir, els molesta que els serveis sexuals s’ofereixin als seus portals, i alguns s’han sentit assetjats. A ells s’hi sumen els d’altres zones amb pisos que funcionen com a prostíbuls.
GARANTIR DRETS // Són moltes menys, en nombre, les queixes de les mateixes prostitutes sobre la situació en què estan, però just aquest assumpte és el que desperta més interès del Govern de la Generalitat, segons una primera resposta de la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila. Per a ella, la prostitució al carrer no és el principal problema, ja que es pot combatre amb ordenances municipals. «El problema és el que pateixen les dones explotades i la xarxa que hi ha al voltant, que és on hem d’intervenir i garantir sobretot drets socials per a aquestes persones», va comentar Capdevila, que opta per la regularització en lloc de la prohibició perquè les prostitutes tinguin garantits els seus drets laborals i els puguin exercir amb les «màximes garanties» i en «òptimes condicions».
ANTIC BARRI XINO // És clar, però, que aquestes «òptimes condicions» no es troben precisament al carrer. La síndica Pilar Malla va recordar el que li explicaven els veïns del Raval, parlant de l’antic Barri Xino. «Expliquen que la prostitució d’abans era diferent, amb les prostitutes contractades en bars i meublés», cosa que Malla va considerar com a possible alternativa a la del carrer. Segons ella, les administracions han d’escoltar les entitats i implicar persones i propostes ja fetes sobre la qüestió, com la de l’exconsellera d’Interior i ara titular de Justícia, Montserrat Tura. Malla va recordar que quan Tura era al capdavant d’Interior va fer un projecte de regulació que ara «s’ha de revisar». La iniciativa incloïa crear prostíbuls autogestionats per les meretrius i que es donessin d’alta com a autònomes.
A més a més de les diferents administracions, va subratllar que s’ha d’implicar els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional en la lluita contra les màfies, aspecte aquest últim en què va insistir la consellera Capdevila, que vol promoure la reinserció de les prostitutes després de deixar la seva feina.
