La història cinematogràfica del fenomen de la prostitució ha estat farcit d’idealitzacions però també de realitats descarnades i retrats lúgubres de la condició humana més polièdrica. No ha estat un tema fàcil ni de narrar ni de llegir des de l’altra banda de la pantalla. Aquestes són algunes de les visions que els directors de cinema han donat de la vida poc normalitzada de la prostitució.
“PRETTY WOMAN”, Gary Marshall (1990):
Julia Roberts va interpretar una dona de pagament des de la mirada més neta del narrador, però en una societat nord-americana amb lleis sobre aquest món més que tèrboles.
“PRINCESAS”, Fernando León de Aranoa (2005)
Retrats extrets d’una realitat quotidiana, escenes on una prostituta real viu problemes reals en un context de la societat que mira cap a una altra banda, mentre la protagonista ha d’amagar la seva condició a aquells que realment l’estimen.
“PARIS-TEXAS”, Win Wenders (1984):
Nastassja Kinsky, una de les parts més crues de la prostitució, tancada en una habitació mentre escolta les històries més turmentades dels homes menys normals.
“IRMA LA DULCE”, Billy Winder (1963):
Una pintura fresca de les dificultats que una prostituta té quan intenta reestructurar la seva vida, quan l’amor s’entravessa amb la seva feina i quan la gelosia acompanya de manera natural l’amor.
“PROMESAS DEL ESTE”, David Cronenmberg (2007)
El trencament més cru de les visions més amables de la prostitució, amb tota la càrrega emocional de les màfies, de la delinqüència, de l’explotació més absoluta.
“TAXI DRIVER”, Martin Scorsese (1975)
El fenomen vist des de l’altra banda del mirall, l’obsessió que una ‘princesa’ pot arribar a provocar en una ment que emmalalteix per moments en un món difícil.
“BELLE DE JOUR”, Luis Buñuel (1967)
Una visió alternativa de la prostitució on la dona es fa professional per voluntat pròpia i com una manera d’alliberar-se de la seva pròpia realitat quotidiana.
“AIRBAG”, Juamma Bajo Ulloa (1996)
La fotografia més esbojarrada de la prostitució, des del punt de vista de l’humor, amb els clubs de carretera més idíl·lics i els prostíbuls més esbojarrats sobre un camió de 18 rodes.
N’hi ha moltes més, però potser aquestes serveixen per entendre la complexitat del fenomen.
Comentarios recientes