Emma Thompson: «Para la mujer es peor ilegalizar la prostitución»

Pese a tener dos Oscar, juzga más útil la exposición que llegó ayer a Madrid que un filme para mostrar la cruda realidad del tráfico de personas.

Emma Thompson Foto: JOSÉ LUIS ROCA
Emma Thompson Foto: JOSÉ LUIS ROCA
PATRICIA MARTÍN

Thompson explicó ayer en Madrid, en castellano, que descubrió la historia de Elena, la joven moldava víctima de la trata de personas cuya vida narra la sórdida exposición, al pasar a diario por delante del salón de masajes londinense donde ejercía la prostitución. «La semana pasada fue vendida una mujer en Oxford Street –denunció indignada–. Es inaceptable que en el siglo XXI se compren y vendan mujeres como bolsos, y sucede también aquí, delante de nuestras narices».
–¿Por qué decidió promover una exposición sobre la trata de personas con fines de explotación ?
–Porque la gente no sabe realmente qué implica el tráfico de seres humanos. Pero, después de ver la exposición, salen mucho más conscientes del problema. Se ponen en la posición de las chicas. Antes de ver la muestra, pensaban que las sabían dónde se metían, que las redes les dan pasaporte y que ejercen la prostitución porque quieren, cuando no es esa la situación en la mayoría de los casos. El trasfondo del problema consiste, además, en saber por qué los clientes, que sí son conscientes de que ellas son víctimas de la trata, siguen pagando y siguen yendo. Hay que abordar ese problema para solucionarlo.

–En España se reabrió el debate el pasado verano tras la publicación de unas fotos. ¿Usted es partidaria de legalizar la prostitución, como en Holanda, o prefiere prohibirla?
–Mi idea sobre este asunto ha ido evolucionando según he sido más consciente de la situación. En Holanda puedes ver por la calle que las prostitutas están tristes. Sin embargo, están protegidas. Mientras que si ilegalizas la prostitución, lo único que haces es poner el problema bajo tierra. Para las mujeres siempre será peor ilegalizar la prostitución, porque estarán desprotegidas y más expuestas a enfermedades.

–¿Qué pueden hacer los países desarrollados para acabar con eso?
–La primera tarea es que la policía comprenda qué significa el fenómeno, que aprendan cómo tratar a estas mujeres, a protegerlas y a ofrecerles tratamiento. En Italia, por ejemplo, la Administración ofrece a las chicas una variedad de servicios y profesiones donde pueden trabajar al escapar de las redes.

–¿Qué otras cosas son necesarias?
–Las mujeres tienen que sentirse sobre todo protegidas, porque, si no se sienten amparadas por la sociedad, los podrán obtener de ellas todo lo que deseen. Es más probable que estas iniciativas surjan en los países ricos, porque las mujeres tienen más poder y pueden presionar a los gobiernos para que presten más atención a la prostitución.

–El ámbito del que usted proviene, el cine, tampoco se preocupa demasiado del problema.
–La dificultad de hacer una película sobre este tema es que el espectador acaba viendo pornografía y no es fácil que empatice con la víctima. Antes me sentía inútil, porque no sabía qué hacer para que se comprenda la crueldad a la que se enfrentan las chicas; hasta que surgió la idea de la exposición a través de contenedores en los que la gente puede ver, oler y sentir lo que sufren las prostitutas. La muestra está siendo muy efectiva. Queremos llevarla por todo el mundo para que agitar conciencias, porque a nadie le gusta ver que niños y mujeres son vendidos a diario.

–¿La gente no está sensibilizada?
–La gente no se preocupa de un problema que ocurre junto a sus casas hasta que la situación les explota ante sus narices cuando entran en la muestra y la contemplan. El trasfondo de este problema es el valor de las mujeres en el mundo.

–¿Qué contenedor o espacio de la exposición le causa más impacto?
–El número 5, porque recrea la habitación que Elena (una víctima de la trata) tenía. Representa cómo era su vida diaria. Recrea incluso el olor de la habitación, por lo que es fácil imaginar que cada día 40 hombres practicaban con ella.

–¿Por qué eligió la vida de Elena como hilo conductor?
–Ella me eligió a mí. Elena necesitaba contar su historia y en la fundación decidimos que no fuera con una película, sino con algo que hiciera que las personas estuvieran involucradas y se sintieran la propia Elena. Cuando sales de los contenedores, comprendes mejor la situación que sufrió esta mujer. Nos ayudó mucho a expresar qué se siente cuando eres una explotada. Las personas que han padecido experiencias similares o abusos de otro tipo salen muy conmocionadas e incluso llorando de los contenedores, porque sienten la experiencia.

–¿Qué le diría a un hombre que esta noche decida tener sexo con una prostituta?
–Que en primer lugar se fije si la chica es joven y no comprende el idioma, porque es muy probable que sea una víctima del tráfico de personas. Además, le aconsejaría que pregunte a la mujer cuál es su situación, por qué se prostituye, aunque muchas no dicen la verdad por temor a que sus proxenetas las acaben descubriendo. Entonces, si ella no quiere revelar nada, el siguiente consejo es que se fije en el lugar donde trabaja: si está sucio, obviamente no es algo que ella desee.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=669758&idseccio_PK=1021

L’ENTREVISTA | ACTRIU I PADRINA DE LA MOSTRA ‘THE JOURNEY

Emma Thompson: «Per a la dona és pitjor il·legalitzar la prostitució»

Malgrat tenir dos Oscars, jutja més útil l’exposició que va arribar ahir a Madrid que un film per mostrar la crua realitat del tràfic de persones.

Emma Thompson. Foto: JOSÉ LUIS ROCA
Emma Thompson. Foto: JOSÉ LUIS ROCA
patricia MARTÍN

Thompson va explicar ahir a Madrid, en castellà, que va descobrir la història d’Elena, la jove moldava víctima del tràfic de persones i de qui s’explica la vida a la sòrdida exposició, al passar diàriament per davant del saló de massatges londinenc on es prostituïa. «La setmana passada, una dona va ser venuda a Oxford Street –denunciava indignada–.
És inacceptable que al segle XXI es comprin i es venguin dones com bosses, i també passa aquí, davant dels nostres nassos».
–¿Per què va decidir promoure una exposició sobre el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual?
–Perquè la gent no sap realment què implica el tràfic d’éssers humans. Però, després de veure l’exposició, surten molt més conscients d’aquest problema. Es posen en el lloc de les noies. Abans de veure la mostra, es pensaven que les sabien on es ficaven, que les xarxes els donen passaport i que exerceixen la prostitució perquè volen, quan a la majoria de casos no és aquesta la situació. El rerefons del problema consisteix, a més, a saber per què els clients, que sí que són conscients que elles són les víctimes, segueixen pagant i segueixen anant-hi. S’ha d’abordar aquest problema per solucionar-lo.

–A Espanya es va reobrir el debat l’estiu passat després de la publicació d’unes fotos. ¿Vostè és partidària de legalitzar la prostitució, com a Holanda, o prefereix prohibir-la?
–La meva idea sobre aquest assumpte ha anat evolucionant a mesura que he sigut més conscient de la situació. A Holanda pots veure pel carrer que les prostitutes estan tristes. No obstant, estan protegides. Mentre que si il·legalitzes la prostitució, l’únic que fas és amagar el problema sota terra. Per a les dones sempre serà pitjor il·legalitzar la prostitució, perquè estaran desprotegides i més exposades a malalties.

–¿Què poden fer els països desenvolupats per acabar amb això?
–La primera tasca és que la policia comprengui què significa el fenomen, que aprengui com s’ha de tractar aquestes dones, a protegir-les i a oferir-los tractament. A Itàlia, per exemple, l’Administració ofereix a les noies una varietat de serveis i professions on poden treballar quan escapen de les xarxes.

–¿Quines altres coses són necessàries?
–Les dones s’han de sentir, sobretot, protegides, perquè, si no se senten emparades per la societat, els proxenetes en podran treure tot el que desitgin. I és més probable que totes aquestes iniciatives sorgeixin als països rics, perquè és on les dones tenen més poder i poden pressionar els governs perquè prestin més atenció a la prostitució.

–L’àmbit del qual vostè prové, el cine, tampoc es preocupa gaire del problema.
–La dificultat de fer una pel·lícula sobre aquest tema és que l’espectador acaba veient pornografia i no és fàcil que empatitzi amb la víctima. Abans em sentia inútil, perquè no sabia què fer perquè es comprengui la crueltat a la qual s’enfronten les noies; fins que va sorgir la idea de l’exposició a través de contenidors on la gent pot veure, olorar i sentir el que pateixen les prostitutes. La mostra està sent molt efectiva. Volem portar-la arreu del món per agitar consciències, perquè a ningú li agrada veure que nens i dones són venuts diàriament.

–¿La gent no està sensibilitzada?
–La gent no es preocupa d’un problema que passa al costat de casa seva fins que la situació els explota a la cara quan entren a la mostra i la contemplen. El rerefons d’aquest problema és el valor de les dones en el món.

–¿Quin contenidor o espai de l’exposició li causa més impacte?
–El número 5, perquè recrea l’habitació que Elena (una víctima) tenia. Representa com era la seva vida diària. Recrea fins i tot l’olor de l’habitació, i així és fàcil imaginar que cada dia 40 homes practicaven sexe amb ella.

–¿Per què va triar la vida d’Elena com a fil conductor?
–Ella em va triar a mi. Elena necessitava explicar la seva història i a la fundació vam decidir que no fos amb una pel·lícula, sinó amb alguna cosa que fes que la gent hi estigués involucrada i se sentissin com la mateixa Elena. Quan surts dels contenidors, comprens millor la situació que va patir aquesta dona. Ens va ajudar molt a expressar què se sent quan ets una prostituta explotada. Les persones que han patit experiències similars o abusos d’un altre tipus en surten molt commocionades i fins i tot plorant, perquè senten l’experiència.

–¿Què li diria a un home que aquesta nit decideixi tenir sexe amb una prostituta?
–Que en primer lloc es fixi si la noia és jove i no comprèn l’idioma, perquè és molt probable que sigui una víctima del tràfic de persones. A més, li aconsellaria que li pregunti en quina situació està, per què es , encara que moltes no diuen la veritat per por que els seus proxenetes les acabin descobrint. Llavors, si ella no vol revelar res, l’altre consell és que es fixi en el lloc on treballa: si està brut, òbviament no és una cosa que ella desitgi.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=669758&idseccio_PK=1021

Share
Enlace para bookmark : Enlace permanente.

Comentarios en FaceBook:

Un comentario

  1. «¿por qué los clientes, que sí son conscientes de que ellas son víctimas de la trata, siguen pagando y siguen yendo?»

    ¿Por qué creen ustedes?

Deja un comentario