EDITORIAL: ‘La prostitución y la ley’

El limbo legal en que se encuentra la prostitución en España origina periódicamente tensiones allí donde es más visible y voluminoso su ejercicio. Tres proyectos de macroprostíbulos, uno en La Jonquera y dos en Mataró, han reavivado la polémica y han vuelto a poner de manifiesto las insuficiencias de la ley. Con un añadido: esta vez la controversia es entre administraciones, al margen de su color político.
Un decreto de la Generalitat del 2002 y una orden del 2003 firmada por el entonces conseller en cap, Artur Mas, regulan los locales de acceso público donde se practica la prostitución en los municipios que no tienen una norma propia al respecto. Pero tanto estos como los que sí la tienen están bastante atados de pies y manos porque legalmente tienen difícil negar la licencia de actividad a un negocio que, a menos que medie explotación, no implica la comisión de un delito. Así, los ayuntamientos deben cargar ante sus conciudadanos –criterios morales aparte– con el coste de tener que permitir un aunque no les guste. Y, si se oponen, se arriesgan a que los promotores del comercio acudan a los tribunales y estos les den la razón, como ha sucedido en La Jonquera.
Como es obvio que erradicar la prostitución es poco menos que ilusorio por la simple razón de que hay oferta porque hay demanda, el margen de actuación de los poderes públicos debe centrarse básicamente en acentuar la persecución del . Y en el plano administrativo, en que el Govern y los ayuntamientos pacten unas normas que, con lealtad mutua, permitan afrontar el problema sin demagogia ni hipocresía y concilien el derecho de los vecinos a la tranquilidad y una realidad que es imposible ignorar.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=688331

EDITORIAL: ‘La prostitució i la llei’

Els llimbs legals en què està la prostitució a Espanya originen periòdicament tensions allà on n’és més visible i voluminós l’exercici. Tres projectes de macroprostíbuls, un a la Jonquera i dos a Mataró, han revifat la polèmica i han tornat a posar de manifest les insuficiències de la llei. Amb un afegit: aquesta vegada la controvèrsia és entre administracions, al marge del seu color polític.
Un decret de la Generalitat del 2002 i una ordre del 2003 firmada pel llavors conseller en cap, Artur Mas, regulen els locals d’accés públic on es practica la prostitució als municipis que no tenen una norma pròpia en aquest sentit. Però tant aquests com els que sí que en tenen estan bastant lligats de peus i mans perquè legalment tenen difícil negar la llicència d’activitat a un negoci que, a menys que hi hagi explotació, no implica la comissió d’un delicte. Així, els ajuntaments han de carregar davant dels seus conciutadans
–criteris morals a part– amb el cost d’haver de permetre un prostíbul encara que no els agradi. I, si s’hi oposen, s’arrisquen que els promotors del comerç sexual vagin als tribunals i aquests els donin la raó, tal com ha passat a la Jonquera.
Com que és obvi que eradicar la prostitució és gairebé il·lusori per la simple raó que hi ha oferta perquè hi ha demanda, el marge d’actuació dels poders públics s’ha de centrar bàsicament a accentuar la persecució del proxenetisme. I en el pla administratiu, que el Govern i els ajuntaments pactin unes normes que, amb lleialtat mútua, permetin afrontar el problema sense demagògia ni hipocresia i conciliïn el dret dels veïns a la tranquil·litat i una realitat que és impossible d’ignorar.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=688331

Share
Enlace para bookmark : Enlace permanente.

Comentarios en FaceBook:

Deja un comentario