La sangre de un 5% de los seropositivos multiplica la producción de una molécula que frena la dolencia
Reproducir en los otros pacientes el mecanismo hallado podría controlar la enfermedad sin fármacos
BARCELONA
Uno de los mayores misterios que rodean a la historia del virus de inmunodeficiencia humana (VIH), que causa el sida, lo constituyen un pequeño grupo de seropositivos, menos del 5% del total –no más de 250 personas en España–, que 5, 10 e incluso 25 años después de sufrir la infección, y sin haber tomado jamás fármacos antirretrovirales, no sufren ninguna de las graves enfermedades que definen el síndrome. La incógnita, objeto permanente de investigación en todo el mundo, ha empezado a desvanecerse gracias al hallazgo de un equipo de científicos del Hospital Clínic, de Barcelona. El secreto de ese peculiar funcionamiento sanguíneo puede esconderse en una familia de células del sistema inmunológico, las dendríticas, una de cuyas moléculas internas –las alfa defensinas– se concentra en cantidades hasta 10 veces superiores a las del resto de infectados en el pequeño grupo que mantiene espontáneamente a raya al VIH.
A diferencia de lo que ocurre al otro 95% de los infectados, el sistema inmunológico de esos excepcionales individuos –los médicos los llaman controladores de élite– no sufre la progresiva destrucción que el VIH emprende el mismo día en que invade el organismo. Sin recibir tratamiento, el sistema inmunológico de un infectado por el VIH está completamente destruido dos o tres años después de iniciada la infección, y el afectado empieza a sufrir múltiples infecciones y tumores ante los que no dispone de capacidad defensiva.
POCAS COPIAS / El estudio del Clínic, que hoy publica la revista científica PLoS One, explica que, en el inicio, la infección es igual para todos, sean controladores o no: horas después de entrar en una primera célula sanguínea, el VIH se ha copiado a sí mismo hasta 500.000 veces y, aunque en su lucha con las células inmunológicas muere otras tantas veces cada día, el virus repite de inmediato
esa misma alta reproducción de sí mismo. Y así sigue, hasta estabilizarse con una presencia constante de unas 50.000 copias por mililitro de sangre, dejando progresivamente indefenso al afectado, mientras no reciba tratamiento. En los controladores espontáneos del VIH, en cambio, el proceso se detiene poco después de iniciarse la infección. Las moléculas alfa defensinas de las células dendríticas de esos raros individuos logran que, aunque el virus nunca desaparezca de su sangre, no pueda completar el viaje a través del resto del sistema inmunológico. Un tránsito que el VIH consigue con total facilidad de forma habitual. Sin tomar fármacos, los controladores permanecen años y años con apenas 50 copias del VIH por mililitro de sangre. Así, los investigadores sostienen que incentivando la acción de las células dendríticas se conseguiría que el VIH no invadiera al resto del sistema inmunológico. Las dendríticas son el primer eslabón defensivo que es destruido por el virus del sida. Esas células son el vehículo que utiliza el VIH para entrar en los ganglios linfáticos, punto de máxima producción de leucocitos inmunológicos.
Las alfa defensinas –descritas como una especie de antibióticos naturales– siempre han sido consideradas una eficaz barrera contra toda clase de virus y, al igual que sus precursoras, las dendríticas, forman parte de la mayoría de estudios en busca de una vacuna terapéutica contra el sida. Hasta ahora, no obstante, se desconocía su multiplicada presencia en la sangre de los controladores. «Cuantas más copias de alfa defensinas se tiene, mejor se controla al VIH –resumió ayer Josep Maria Gatell, responsable de la atención del sida en el Clínic–. Ahora trataremos de buscar un método con el que podamos estimular la producción de esas moléculas en el resto de infectados por el VIH: que todos actuen como si fueran controladores de élite». Ese objetivo no es una utopía, ya que las alfa defensinas pueden ser modificadas. «Son potencialmente perturbables», especificó Gatell.
AVENÇ CIENTÍFIC|LLUITA CONTRA LA SÍNDROME D’IMMUNODEFICIÈNCIA
El Clínic descobreix per què alguns infectats de VIH són immunes a la sida
- • La sang d’un 5% dels seropositius multiplica la producció d’una molècula que frena la malaltia
- • Reproduir en els altres pacients el mecanisme trobat podria controlar el mal sense fàrmacs
BARCELONA
Un dels grans misteris que envolten la història del virus d’immunodeficiència humana (VIH), que causa la sida, el constitueixen un petit grup de seropositius, menys del 5% del total –no més de 250 persones a Espanya–, que 5, 10 i fins i tot 25 anys després de patir la infecció, i sense haver pres mai fàrmacs antiretrovirals, no pateixen cap de les greus malalties que defineixen la síndrome. La incògnita, objecte permanent d’investigació a tot el món, ha començat a esvair-se gràcies a la troballa d’un equip de científics de l’Hospital Clínic, de Barcelona. El secret d’aquest peculiar funcionament sanguini pot amagar-se en una família de cèl·lules del sistema immunològic, les dendrítiques, una de les molècules internes de les quals
–les alfa defensines– es concentra en quantitats fins a 10 vegades superiors a les de la resta d’infectats en el petit grup que manté espontàniament a ratlla el VIH.
A diferència del que passa a l’altre 95% dels infectats pel VIH, el sistema immunològic d’aquests excepcionals individus –els metges els anomenen controladors d’elit– no pateix la progressiva destrucció que el VIH emprèn el mateix dia en què envaeix l’organisme. Sense rebre tractament, el sistema immunològic d’un infectat pel VIH queda completament destruït dos o tres anys després que s’hagi iniciat la infecció, i llavors l’afectat comença a patir múltiples infeccions i tumors enfront dels quals no disposa de capacitat defensiva.
POQUES CÒPIES / L’estudi del Clínic, que avui publica la revista científica PLoS One, explica que, en l’inici, la infecció és igual per a tothom, siguin controladors o no: hores després d’entrar en una primera cèl·lula sanguínia, el VIH s’ha copiat a si mateix fins a 500.000 vegades i, encara que en la seva lluita amb les cèl·lules immunològiques mor les mateixes vegades cada dia, el virus repeteix de seguida aquesta mateixa alta reproducció de si mateix. I així continua, fins a estabilitzar-se amb una presència constant d’unes 50.000 còpies per mil·lilitre de sang, de manera que deixa progressivament indefens l’afectat, mentre no rebi tractament. En els controladors espontanis del VIH, en canvi, el procés s’atura poc després d’iniciar-se la infecció. Les molècules alfa defensines de les cèl·lules dendrítiques d’aquests rars individus aconsegueixen que, encara que el virus no els desaparegui mai de la sang, no pugui completar el viatge a través de la resta del sistema immunològic. Un trànsit que el VIH aconsegueix amb total facilitat de manera habitual. Sense prendre fàrmacs, els controladors es mantenen anys i anys amb només 50 còpies del VIH per mil·lilitre de sang. Així, els investigadors sostenen que incentivant l’acció de les cèl·lules dendrítiques s’aconseguiria que el VIH no envaís la resta del sistema immunològic. Les dendrítiques són la primera baula defensiva que és destruïda pel virus de la sida. Aquestes cèl·lules són el vehicle que utilitza el VIH per entrar als ganglis limfàtics, punt de màxima producció de leucòcits immunològics.
Les alfa defensines –descrites com una espècie d’antibiòtics naturals– sempre han estat considerades una eficaç barrera contra tota classe de virus i, igual que les seves precursores, les dendrítiques, formen part de la majoria d’estudis per trobar una vacuna terapèutica contra la sida. Fins ara, no obstant, se’n desconeixia la multiplicada presència a la sang dels controladors. «Com més còpies d’alfa defensines es tenen, més bé es controla el VIH –va resumir ahir Josep Maria Gatell, responsable de l’atenció de la sida a l’Hospital Clínic–. Ara intentarem buscar un mètode amb el qual puguem estimular la producció d’aquestes molècules a la resta d’infectats pel VIH: que tots actuïn com si fossin controladors d’elit». Aquest objectiu no és una utopia, ja que les alfa defensines poden ser modificades. «Són potencialment pertorbables», va especificar Gatell.
