El lienzo, totalmente alejado de la pintura habitual del artista, ha costado 300.000 euros
BARCELONA
Conocido y recordado por su detallista y minuciosa pintura de género, de casaca y peluca, Marià Fortuny (Reus, 1838 – Roma, 1874) ansiaba cambiar de lenguaje artístico y adoptar una factura más moderna y expresiva alejada de los convencionalismos y el academicismo. «Quiero darme el gusto de pintar para mi mismo», puede leerse en sus dietarios. Pero cuando se disponía a dar este giro en su carrera y dejar a su marchante, el todopoderoso Goupil, la muerte truncó sus planes. Aunque no del todo. Fortuny tuvo tiempo de experimentar con la modernidad y una prueba de ello es la obra Carmen Bastián, «un óleo excepcional e insólito que no encaja dentro de su produccción», según Cristina Mendoza, subdirectora del Museu Nacional de Catalunya (MNAC), y que ahora el museo catalán ha adquirido para su colección permanente.
La pieza la ha comprado a la Galería Oriol de Barcelona y ha costado 300.000 euros, que han salido de lo que el museo ha ahorrado en diferentes partidas presupuestarias, pues el MNAC no cuenta con un fondo para adquisiciones. Pero el esfuerzo ha merecido la pena ya que la obra «llena de forma espléndida la vertiente menos comercial de Fortuny, de la cual el museo solo tenía dos obras: Paisaje de Granada y Paisaje de Portici», explica Mendoza. Aún así, el MNAC –con 27 óleos, 2.170 dibujos y 170 grabados– cuenta con la mejor colección sobre el pintor.
RETRATO TRANSGRESOR / El artista pintó Carmen Bastián en 1870, cuando estaba en Granada, «los años más felices» de su vida, según consta en su epistolario, y también los de más independencia artística. Libertad que plasma en la pieza tanto en la temática: un retrato muy transgresor de contenido erótico, como en la factura: pinceladas rápidas y sueltas que nada tienen que ver con el preciosismo de su obra comercial.
El óleo, inacabado como muchos otros del artista, no está firmado
–aunque sí lleva el sello de la testamantaría– y posiblemente fue un divertimento del pintor. La familia lo tuvo hasta 1980. Y no se supo nada de él hasta Fortuny 1838-1874, la antológica que se exhibió en el Palau Macaya, en 1989. Ahora, a partir del lunes, estará permanentemente expuesto al público en el MNAC.
L’oli més eròtic de Fortuny entra en la col·lecció del MNAC
• El llenç, totalment allunyat de la pintura habitual de l’artista, ha costat 300.000 euros
Conegut i recordat per la seva detallista i minuciosa pintura de gènere, de casaca i perruca, Marià Fortuny (Reus, 1838 – Roma, 1874) anhelava canviar de llenguatge artístic i adoptar una factura més moderna i expressiva allunyada dels convencionalismes i l’academicisme. «Vull donar-me el gust de pintar per a mi mateix», pot llegir-se en els seus dietaris. Però quan es disposava a fer aquest gir en la seva carrera i deixar el seu marxant, el totpoderós Goupil, la mort va truncar els seus plans. Tot i que no del tot. Fortuny va tenir temps d’experimentar amb la modernitat i una prova d’això és l’obra Carmen Bastián, «un oli excepcional i insòlit que no encaixa dins de la seva producció», segons Cristina Mendoza, subdirectora del Museu Nacional de Catalunya (MNAC), i que ara el museu català ha adquirit per a la seva col·lecció permanent.
La peça l’ha comprat a la Galeria Oriol de Barcelona i ha costat 300.000 euros, que han sortit del que el museu ha estalviat en diferents partides pressupostàries, ja que el MNAC no compta amb un fons per a adquisicions. Però l’esforç ha valgut la pena ja que l’obra «omple de forma esplèndida el vessant menys comercial de Fortuny, de la qual el museu només tenia dues obres: Paisatge de Granada i Paisatge de Portici», explica Mendoza. Tot i això, el MNAC –amb 27 olis, 2.170 dibuixos i 170 gravats– compta amb la millor col·lecció sobre el pintor.
RETRAT TRANSGRESSOR / L’artista va pintar Carmen Bastián el 1870, quan era a Granada, «els anys més feliços» de la seva vida, segons consta en el seu epistolari, i també els de més independència artística. Llibertat que plasma en la peça tant en la temàtica, un retrat molt transgressor de contingut eròtic, com en la factura,: pinzellades ràpides i soltes que no tenen res a veure amb el preciosisme de la seva obra comercial.
L’oli, inacabat com molts altres de l’artista, no està firmat
–tot i que sí que porta el segell de la testamantaria– i possiblement va ser un divertimento del pintor. La família el va tenir fins al 1980. I no se’n va saber res fins a Fortuny 1838-1874, l’antològica que es va exhibir al Palau Macaya, el 1989. Ara, a partir de dilluns, estarà permanentment exposat al públic al MNAC.
