Los alcaldes denuncian desamparo ante la apertura de macroburdeles

EL NEGOCIO DEL |LA IMPOTENCIA DE LOS AYUNTAMIENTOS

La Conselleria d’Interior replica que los municipios disponen de herramientas legales suficientes

Piden a las administraciones superiores leyes que les permitan frenar la instalación de estos locales

FIDEL MASREAL
BARCELONA

No queremos acabar siendo el de Europa, pero no tenemos herramientas para evitarlo. Esta declaración condensa el lamento y la denuncia compartidos por buena parte de los alcaldes catalanes en cuyos municipios se han instalado o pretenden instalarse cada vez de mayores dimensiones. No hay distinción de color político. Tanto la progresista Federació de Municipis de Catalunya (FMC) como la Associació Catalana de Municipis (ACM), que reúne mayoritariamente a consistorios de CiU, coinciden en denunciar la falta de compromiso del Govern para otorgarles más herramientas con las que impedir, si lo ven oportuno, este tipo de negocios . Especialmente los macroburdeles, que generan notable rechazo vecinal.
La gota que ha colmado la paciencia de los municipios ha sido la impotencia vivida por Mataró y La Jon-quera, que han tratado sin éxito de detener la instalación de grandes prostíbulos. Dos de ellos en la capital del Maresme con un total de 80 habitaciones, y otro, ya en construcción, en el municipio del Alt Empordà. Mataró reclama una nueva regulación que le permita impedir de forma efectiva la instalación de este tipo de locales, y La Jonquera se ha topado con los jueces: una sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obliga al consistorio a conceder la licencia de actividad a un establecimiento que dispondrá de 100 habitaciones y tendrá un aforo de 558 personas.

CONTRA LA DOBLE MORAL / «Comparto la preocupación de estos alcaldes, y si las leyes no permiten cerrar un prostíbulo, tendremos que adecuarlas, porque a quien se quejan los vecinos es al alcalde, no a los técnicos de la Generalitat», denuncia el presidente de la FMC y alcalde de Sabadell, Manuel Bustos. «Reclamamos capacidad plena para decidir sobre nuestro urbanismo y que no se nos trate siempre como presuntos culpables», añade Bustos. Secunda estas tesis el máximo responsable de la ACM y alcalde de Martorell, Salvador Esteve: «Estamos todavía en una doble moral absoluta. Hay que regular más estas actividades y aquí nadie ha sido capaz de coger el toro por los cuernos. Sentimos que la Generalitat nos deja desamparados».
Fuentes de la Conselleria d’Inte-rior replican que la licencia de actividad de estos negocios la concede el municipio en base a sus ordenanzas. La Generalitat se desvincula, pues, de las decisiones definitivas sobre los permisos para abrir un prostíbulo, más allá de un decreto del año 2002 en el que se establece un marco normativo que cada ayuntamiento ha podido después concretar.

DECRETO INSUFICIENTE / Este decreto regula las condiciones que deben reunir los locales donde se ejerce la prostitución, desde la presencia de duchas, bidets y ventilación en los «reservados anexos», según la terminología oficial, hasta la necesidad de ubicar los prostíbulos lejos de centros educativos y la prohibición de que entren los menores de edad.
Los alcaldes consultados explican que el problema de fondo no es la existencia de una regulación más o menos restrictiva, ya sea la que dictó el Govern o la que haya implantado concretamente cada municipio. El problema, dicen, es que la prostitución sigue siendo una actividad alegal, y los lupanares no pueden ser simplemente prohibidos a golpe de ordenanza municipal. En este sentido es ilustrativa la sentencia del Tribunal de Justicia de la UE que, en el 2001, calificó la prostitución de «actividad económica».
De tal manera que, como explica un alcalde, impedir radicalmente la apertura de todo tipo de prostíbulo puede vulnerar el derecho a la libertad de empresa. A partir de ahí, comienza un juego «del gato y el ratón» en el que a menudo los empresarios buscan resquicios legales para solicitar licencias de apertura para un «club con habitaciones» y otras tipologías de locales que no responden inicialmente a la actividad de un burdel, pero acaban funcionando como tal.
Por ello, voces como la del alcalde de Castelldefels, Joan Sau, van al fondo de la cuestión y exigen a las otras administraciones que se mojen frente al «vacío legal».

LA JUSTICIA, TAMPOCO / Por el momento, la segunda batalla que libran los ayuntamientos con poco éxito consiste en llevar a los empresarios del sector ante los tribunales por incumplir las ordenanzas. Eso lleva a largos contenciosos que culminan con multas o cierres temporales del prostíbulo. «Pero no podemos ejercer constantemente una inspección policial porque nos pueden denunciar por asedio», indica otro alcalde.
Los ayuntamientos exigen, pues, al Govern que les ofrezca soluciones porque a ojos de los vecinos siguen siendo, como en otros contenciosos, los únicos culpables de la existencia de los prostítublos cuando, si quieren impedirlo, tienen las manos atadas.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=688425

EL NEGOCI DEL SEXE |LA IMPOTÈNCIA DELS AJUNTAMENTS

Els alcaldes denuncien desprotecció davant l’obertura de macrobordells

  1. • La Conselleria d’Interior replica que els municipis tenen a la seva disposició prou eines legals
  2. • Demanen a les administracions superiors lleis que els permetin frenar la instal·lació d’aquests locals
FIDEL MASREAL
BARCELONA

No volem acabar sent el prostíbul d’Europa, però no tenim eines per poder-ho evitar. Aquesta declaració condensa el lament i la denúncia compartits per una bona part dels alcaldes catalans de municipis on ja s’han instal·lat o pretenen instal·lar-se prostíbuls cada vegada de dimensions més grans. No hi ha distinció de color polític. Tant la progressista Federació de Municipis de Catalunya (FMC) com l’Associació Catalana de Municipis (ACM), que reuneix majoritàriament consistoris de CiU, coincideixen a denunciar la falta de compromís de la Generalitat per atorgar-los més eines amb les quals impedir, si ho veuen oportú, aquest tipus de negocis . Especialment els macrobordells, que generen notable rebuig veïnal.
La gota que ha fet acabar la paciència dels municipis ha estat la impotència viscuda per Mataró i la Jonquera, que han tractat sense èxit d’aturar la instal·lació de grans prostíbuls. Dos d’aquests a la capital del Maresme amb un total de 80 habitacions, i un altre, que ja està en construcció, al municipi de l’Alt Empordà. Mataró reclama una nova regulació que li permeti impedir de forma efectiva la instal·lació d’aquest tipus de locals, i la Jonquera ha topat amb els jutges: una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obliga el consistori a concedir la llicència d’activitat a un establiment que disposarà de 100 habitacions i tindrà un aforament de 558 persones.

CONTRA LA DOBLE MORAL / «Comparteixo la preocupació d’aquests alcaldes, i si les lleis no permeten tancar un prostíbul, haurem d’adequar-les, perquè els veïns es queixen a l’alcalde, no als tècnics de la Generalitat», denuncia el president de la FMC i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos. «Reclamem capacitat plena per decidir sobre el nostre urbanisme i que no se’ns tracti sempre com a presumptes culpables», afegeix Bustos. Secunda aquestes tesis el màxim responsable de l’ACM i alcalde de Martorell, Salvador Esteve: «Encara estem en una doble moral absoluta. S’han de regular més aquestes activitats i aquí ningú ha estat capaç d’agafar el toro per les banyes. Sentim que la Generalitat ens deixa desemparats».
Fonts de la Conselleria d’Interior repliquen que la llicència d’activitat d’aquests negocis la concedeix cada municipi en base a les seves ordenances. La Generalitat es desvincula, doncs, de les decisions definitives sobre els permisos necessaris per obrir un prostíbul, més enllà d’un decret de l’any 2002 en el qual s’estableix un marc normatiu que cada ajuntament després ha pogut concretar.

DECRET INSUFICIENT / Aquest decret regula les condicions que han de reunir els locals on s’exerceix la prostitució, des de la presència de dutxes, bidets i ventilació als «reservats annexos», segons la terminologia oficial, fins a la necessitat d’ubicar els prostíbuls lluny de centres educatius i la prohibició que hi entrin els menors d’edat.
Els alcaldes consultats expliquen que el problema de fons no és l’existència d’una regulació més o menys restrictiva, ja sigui la que va dictar la Generalitat o la que hagi implantat concretament cada municipi. El problema, diuen, és que la prostitució segueix sent una activitat alegal, i els bordells no poden ser simplement prohibits a cop d’ordenança municipal. En aquest sentit és il·lustrativa la sentència del Tribunal de Justícia de la UE que, l’any 2001, va qualificar la prostitució d’«activitat econòmica».
De tal manera que, com explica un alcalde, impedir radicalment l’obertura de tot tipus de prostíbuls pot vulnerar el dret a la llibertat d’empresa. A partir d’aquí, comença un joc «del gat i la rata» en el qual sovint els empresaris busquen escletxes legals per sol·licitar llicències d’obertura per a un «club amb habitacions» i altres tipologies de locals que no responen inicialment a l’activitat d’un bordell, però que acaben funcionant com a tal.
Per això, veus com la de l’alcalde de Castelldefels, Joan Sau, van al fons de la qüestió i exigeixen a les altres administracions que es mullin davant del «buit legal».

LA JUSTÍCIA, TAMPOC / De moment, la segona batalla que lliuren els ajuntaments amb poc èxit consisteix a portar els empresaris del sector davant dels tribunals per incomplir les ordenances. Això porta a llargs contenciosos que culminen amb multes o tancaments temporals del prostíbul. «Però no podem exercir constantment una inspecció policial perquè ens poden denunciar per setge», indica un altre alcalde.
Els ajuntaments exigeixen, doncs, al Govern que els ofereixi solucions perquè a ulls dels veïns segueixen sent, com en altres contenciosos, els únics culpables de l’existència dels prostíbuls quan, si volen impedir-ho, tenen les mans lligades.

Share
Enlace para bookmark : Enlace permanente.

Comentarios en FaceBook:

Deja un comentario