En 1969, recién nombrado sacerdote, Shay Cullen dejó su Irlanda natal para cumplir su primera misión. En las calles de la ciudad filipina de Olongapo topó de frente con la prostitución infantil alimentada por marines y redes mundiales, que hicieron de aquella urbe uno de los destinos de turismo sexual más frecuentados de Asia. Cullen ha sido invitado por Intermón-Oxfam para hablar, hoy en Badalona, del comercio justo que permite romper la cadena que une pobreza y prostitución.
–¿Cómo funcionan las mafias de la prostitución infantil?
–Van a buscar a menores a las zonas rurales y les ofrecen trabajo de servicio doméstico o de limpieza en casas y hoteles, pero muchos de esos menores son llevados a clubs y bares de sexo de las ciudades.
–¿Quién es cliente de esos lugares?
–El dinero para el turismo sexual en Asia viene de Europa y Norteamérica, y también de España. Nadie está excluido. Muchos están casados y también son padres de menores.
–¿Qué hay en la mente de un hombre que practica sexo con un menor?
–El abuso sexual tiene que ver con el poder y el dominio. Por eso tenemos pedófilos profesores, clérigos, instructores de natación, políticos, policías, padres…, la gente con poder puede usarlo sobre los débiles.
–¿Qué sintió al enterarse de los arzobispos irlandeses pedófilos?
–No me chocó. Ya sabía algo.
–La Iglesia, que debía ser ejemplo, no es contundente con la condena.
–Si enfocamos solo a la Iglesia católica, nos equivocamos. ¿Y los casos de pedofilia en testigos de Jehová en Estados Unidos? Nadie debe ser inmune al abuso sexual de menores. Estén donde estén, los pedófilos deben ser juzgados y encarcelados. Abusar de un menor es un crimen.
–Pero la condena, un día se acaba.
–Sí, eso es otro asunto. Al menos en Filipinas, la prisión mínima son ocho años y puede llegar hasta 17.
–¿Qué pueden hacer los gobiernos para acabar con esa explotación?
–Acabar con la industria sexual que la alimenta. Si los gobiernos, y todos nosotros, asumimos con normalidad el negocio del turismo sexual y de los sex-shops, la mente de un niño lo verá como una práctica común. Y, sobre todo, faltan leyes contra el sexo en internet.
–¿Cómo ayuda el comercio justo?
–Nuestra fundación, Preda (www.preda.org), trabaja para que la vida en el campo sea una alternativa digna, lejos de la explotación.
Shay Cullen: «Ningú ha de ser immune al crim de l’abús sexual de menors»
El 1969, acabat de nomenar sacerdot, Shay Cullen va deixar la seva Irlanda natal per complir la seva primera missió. Als carrers de la ciutat filipina d’Olongapo va topar de cara amb la prostitució infantil alimentada per marines i xarxes mundials, que van fer d’aquella urbs una de les destinacions de turisme sexual més freqüentades de l’Àsia. Cullen ha estat convidat per Intermón-Oxfam per parlar, avui a Badalona, del comerç just que permet trencar la cadena que uneix pobresa i prostitució.
–¿Com funcionen les màfies de la prostitució infantil?
–Van a buscar menors a les zones rurals i els ofereixen feina de servei domèstic o de neteja en cases i hotels, però a molts d’aquests menors els porten a clubs i bars de sexe de les ciutats.
–¿Qui és client d’aquests llocs?
–Els diners per al turisme sexual a l’Àsia vénen d’Europa i Amèrica del Nord, i també d’Espanya. Ningú n’està exclòs. Molts estan casats i també són pares de menors.
–¿Què hi ha al cap d’un home que practica sexe amb un menor?
–L’abús sexual té a veure amb el poder i el domini. Per això tenim pedòfils professors, clergues, instructors de natació, polítics, policies, pares…, la gent amb poder pot utilitzar-lo sobre els febles.
–¿Què va sentir al tenir notícia dels arquebisbes irlandesos pedòfils?
–No em va xocar. Ja en sabia alguna cosa.
–L’Església, que ha de ser exemple, no és contundent amb la condemna.
–Si enfoquem només l’Església catòlica, ens equivoquem. ¿I els casos de pedofília en testimonis de Jehovà als EUA? Ningú ha de ser immune a l’abús sexual de menors. Siguin on siguin, els pedòfils han de ser jutjats i empresonats. Abusar d’un menor és un crim.
–Però la condemna s’acaba.
–Sí. Almenys a Filipines, la presó mínima són vuit anys i pot arribar fins a 17.
–¿Què poden fer els governs per acabar amb aquesta explotació?
–Acabar amb la indústria sexual que l’alimenta. Si els governs, i tots nosaltres, assumim amb normalitat el negoci del turisme sexual i dels sex-shops, la ment d’un nen ho veurà com una pràctica comuna. I, sobretot, falten lleis contra el sexe a internet.
–¿Com hi ajuda el comerç just?
–La nostra fundació, Preda (www.preda.org), treballa perquè la vida al camp sigui una alternativa digna, lluny de l’explotació.
Comentarios recientes