Día: 9 marzo, 2010

Las imágenes son espontáneas, fotos robadas que muestran la vida cotidiana y los tipos humanos de la Rambla: floristas, vendedores de animales y caramelos, tranviarios, paseantes, músicos callejeros, tullidos… Podrían ser obra de un fotoperiodista de los años 20 o 30, pero los blusones, los chales y los delantales proletarios, los bombines burgueses y la ausencia de vehículos de motor no engañan: las fotografías de la exposición Frederic Ballell. La Rambla 1907-1908, que puede verse a partir de hoy en el Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB), en el antiguo cuartel de Sant Agustí (plaza Pons i Clerch), muestran la Barcelona anterior a la Setmana Tràgica, al boom urbano de la primera guerra mundial y a la apertura de la Via Laietana. Su crónica gráfica de la Rambla fue el proyecto personal de un enamorado del paseo que guardó en su archivo, dejándolas inéditas, unas 150 fotografías que en pleno revival ramblero salen ahora a la luz.
Frederic Ballell (Puerto Rico, 1864-Barcelona, 1951) es uno de los pioneros del fotoperiodismo catalán, redescubierto muy tardiamente. En los primeros 20 años del siglo pasado trabajó para publicaciones barcelonesas, como Ilustració Catalana y L’Esquella de la Torratxa, y madrileñas, como Blanco y Negro y Abc. Allí no se escapó de las convenciones encotilladas del fotoperiodismo de la época, pero sí lo hizo en sus fotografías privadas. «En esa época fotografió bombas, entierros y manifestaciones en la Rambla, pero son muy distintas de las imágenes que creemos que tenían una motivación personal, no profesional, en las que supo captar el ambiente del momento», explica el comisario del a exposición, Rafael Torrella. Ballell, ingeniero y militante en defensa de los derechos de los animales, fotografió como aficionado antes y después de su periodo como fotoperiodista, y también captó imágenes de nubes para el Servei Meteorològic de Catalunya.
A pesar de que fue uno de los fundadores de la Associació de la Premsa de Barcelona, en 1909, Ballell fue un fotógrafo absolutamente olvidado hasta la exposición que comisarió el año 2000 el conservador del Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Rafael Torrella. Solo cuatro años antes, cuando Torrella aún no había empezado a bucear en el archivo, en la exposición que dedicó la Virreina al fotoperiodismo catalán Ballell constaba como profesional sobre el que no se disponía de información.

CATÁLOGO DE RAMBLEROS / «Trabajando en el archivo descubrimos que su archivo fue adquirido en 1945. Y en él encontramos las cerca de 150 fotografías de la Rambla, de las que solo hemos identificado como publicadas en prensa cinco», explica Torrella. En el catálogo de la exposición, que no estará disponible hasta finales de mes, Torrella destaca que el autor «rehuye las poses al retratar a los personajes», con una voluntad, tremendamente moderna, de «pasar desapercibido sin interrumpir el hecho que quiere capturar», y parece haber concebido sus imágenes como una serie en la que «hace un inventario enciclopédico de los usuarios del espacio».
En la misma publicación, Marta Delclós destaca que la serie sobre personajes de la Rambla es el trabajo de alguien «que estudia obsesivamente la ciudad y, con ella, toda una época», consiguiendo «captar el ritmo de la Rambla», un espacio que entonces, como hoy, era la intersección, conflictiva y estigmatizada, entre la Barcelona burguesa y la popular.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=694075&idseccio_PK=1013

EXPOSICIÓ A L’ANTIGA CASERNA DE SANT AGUSTÍ

La Rambla, fa un segle

1. • L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona treu a la llum un centenar de fotografies inèdites de 1907 i 1908
2. • Frederic Ballell va captar la vida quotidiana del passeig trencant amb la rigidesa gràfica de l’època

Les imatges són espontànies, fotografies robades que mostren la vida quotidiana i els personatges humans de la Rambla: floristes, venedors d’animals i de caramels, tramviaires, vianants, músics de carrer, tolits… Podrien ser obra d’un fotoperiodista de les dècades de 1920 o 1930, però les bruses, els xals i els davantals proletaris, els barrets burgesos i l’absència de vehicles de motor no enganyen: les fotografies de l’exposició Frederic Ballell. La Rambla 1907-1908, que es pot veure des d’avui mateix a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB), a l’antiga caserna de Sant Agustí (plaça Pons i Clerch), mostren la Barcelona anterior a la Setmana Tràgica, al boom urbà de la primera guerra mundial i a l’obertura de la Via Laietana. La seva crònica gràfica de la Rambla va ser el projecte personal d’un enamorat del passeig que va guardar al seu arxiu, deixant-les del tot inèdites, unes 150 fotografies que en ple revival ramblaire surten ara a la llum.
Frederic Ballell (Puerto Rico, 1864-Barcelona, 1951) és un dels pioners del fotoperiodisme català, redescobert molt tardanament. Els primers vint anys del segle passat va treballar per a publicacions barcelonines, com per exemple Il·lustració Catalana i L’Esquella de la Torratxa, i també madrilenyes, com ara Blanco y Negro i Abc. En totes aquestes publicacions no es va escapar de les convencions limitadores del fotoperiodisme de l’època, però sí que ho va fer en les seves fotografies privades. «En aquella època va fotografiar bombes, enterraments i manifestacions a la Rambla, però són molt diferents de les imatges que creiem que tenien una motivació personal, no professional, en què va saber captar l’ambient del moment», segons explica el comissari de l’exposició, Rafael Torrella. Ballell, enginyer i militant en defensa dels drets dels animals, va fotografiar com a aficionat abans i després del seu període de fotoperiodista, i també va captar imatges de núvols per al Servei Meteorològic de Catalunya.
Malgrat que va ser un dels fundadors de l’Associació de la Premsa de Barcelona, el 1909, Ballell va ser un fotògraf absolutament oblidat fins a l’exposició que va comissariar l’any 2000 el conservador de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Rafael Torrella. Sols quatre anys abans, quan Torrella encara no havia començat a bussejar a l’arxiu, a l’exposició que va dedicar la Virreina al fotoperiodisme català Ballell constava com a professional sobre el qual no es disposava d’informació.

CATÀLEG DE RAMBLAIRES / «Treballant a l’arxiu vam descobrir que el seu arxiu va ser adquirit el 1945. I hi vam trobar les prop de 150 fotografies de la Rambla, de les quals només cinc hem identificat com a publicades en premsa», explica Torrella. Al catàleg de l’exposició, que no estarà disponible fins al final de mes, Torrella destaca que l’autor «defuig les poses al retratar els personatges», amb una voluntat, tremendament moderna, de «passar inadvertit sense interrompre el fet que vol capturar», i sembla haver concebut les seves imatges com una sèrie en què «fa un inventari enciclopèdic dels usuaris de l’espai».
A la mateixa publicació, Marta Delclós destaca que la sèrie sobre personatges de la Rambla és el treball d’una persona «que estudia obsessivament la ciutat i, amb ella, tota una època», i que aconsegueix «captar el ritme de la Rambla», un espai que ja llavors, com ara, era la intersecció, conflictiva i estigmatitzada, entre la Barcelona burgesa i la popular.