BARCELONA
Ciutat Vella ha elegido de momento combatir la prostitución callejera con medidas urbanísticas y sociales en lugar de permitir la apertura de burdeles legales como planteó hace solo unos meses. El nuevo Plan Especial de Establecimientos de Concurrencia Pública, Hotelería y otras Actividades que presentó ayer el distrito descarta levantar el veto a nuevos prostíbulos. El documento aporta como principal novedad la posibilidad de trasladar licencias de negocios (sean de bares, hoteles u otras) de una zona saturada a otra con menor actividad para «reequilibrar» el uso de su territorio, que han dividido en 11 áreas en función de su morfología, densidad de negocios y de residentes.
Una de las cuestiones más espinosas que podía incorporar el nuevo plan de usos –que ahora se expondrá públicamente, con un mes de alegaciones, previo a su aprobación final– era permitir la apertura de burdeles, como propuso la concejala Itziar González el pasado verano. El objetivo entonces era reubicar parte la actividad sexual callejera en negocios privados, tras un caliente verano en que las prostitutas habían tomado la Rambla, el Gòtic y el Raval. Sin embargo, del diálogo entre el ayuntamiento y las entidades que trabajan con el colectivo han surgido dudas. Por una parte, opina la edil, «permitir ahora los meublés después de tanto combatirlos sería contradictorio». También se teme su viabilidad por el «impacto» que tendrían en la convivencia y la organización del propio negocio sexual, que el ayuntamiento aún no conoce a fondo.
PLAN DE BARRIOS / La fórmula para tratar de frenar el problema, dijo, será un futuro plan específico y de integración social que se está preparando con las entidades y, sobre todo, un proyecto de rehabilitación de viviendas para el Raval sur, de la mano del plan de barrios que impulsa la Generalitat. El ayuntamiento presentará el próximo mes la candidatura con el fin de lograr tres millones de euros (1,5, los aportaría el consistorio) para intervenir durante los próximos cuatro años. González cree que las infraviviendas y sus problemas estructurales determinan la degradación de la zona, la irrupción de la prostitución de subsistencia y de pisos donde se ejerce.
Más allá del negocio del sexo, el nuevo plan de usos busca ordenar la frenética vida económica del distrito más hiperactivo de la ciudad, donde las propias tendencias suelen dejar obsoletas las normativas, como había sucedido ahora respecto a la del 2005. El objetivo esencial es «mejorar la calidad de vida de los ciudadanos a través de la mejora de los establecimientos que se instalen o ejerzan actividades económicas», se recoge en el documento.
Con el fin de «equilibrar usos vecinales, comerciales y turísticos», la regulación persigue fomentar la convivencia. Y entre las innovaciones, destaca la división del distrito en 11 áreas (ver despiece) en función de su saturación de licencias en uno u otro ámbito. En el conjunto del distrito no se pueden abrir más restaurantes, bares, hoteles, comercios de degustación, discotecas y demás. Con 1.514 licencias de pública concurrencia, Ciutat Vella dice basta.
ZONAS BLINDADAS // No obstante, a resultas de esta distribución, lo que sí se promoverá es que las zonas más castigadas pierdan negocios que se desplacen a las menos saturadas. Las llamadas protegidas, el Gòtic sur y Raval oeste y sur, pasan a blindarse contra cualquier apertura, incluso de comedores sociales. En cambio, el ayuntamiento incentivará que los titulares de licencias en estos núcleos las puedan llevar a puntos donde no hay tantos negocios ni residentes, pudiendo incluso ampliar los espacios, como incentivo (excepto en el caso de los hoteles, que no podrán ganar habitaciones). También se estimulará el cambio de actividad hacia otras menos «molestas».
La complejidad que entraña el traslado de licencias entre zonas (una discoteca ruidosa podrá cerrar y abrir en otra zona menos problemática con la misma licencia) ha hecho necesario impulsar un censo actualizado de actividades (y su cumplimiento) en el distrito, en el que ahora se trabaja. Esta previsto abrir una oficina de información para los que deseen readecuar su negocio.
MESURES URBANÍSTIQUES I SOCIALS
El pla d’usos de Ciutat Vella descarta regular els bordells
- • La nova normativa crea 11 àrees i promou repartir l’oci i l’hostaleria
- • El districte pretén combatre la prostitució al carrer amb l’ajuda del pla de barris
BARCELONA
Ciutat Vella ha elegit de moment combatre la prostitució al carrer amb mesures urbanístiques i socials en lloc de permetre l’obertura de bordells legals com va plantejar fa tan sols uns mesos. El nou Pla Especial d’Establiments de Concurrència Pública, Hoteleria i altres Activitats que va presentar ahir el districte descarta aixecar el veto a nous prostíbuls. El document aporta com a principal novetat la possibilitat de traslladar llicències de negocis (siguin de bars, hotels o altres) d’una zona saturada a una altra amb menor activitat per «reequilibrar» l’ús del seu territori, que han dividit en 11 àrees en funció de la seva morfologia, densitat de negocis i de residents.
Una de les qüestions més espinoses que podia incorporar el nou pla d’usos –que ara s’exposarà públicament, amb un mes d’al·legacions, previ a la seva aprovació final– era permetre l’obertura de bordells, com va proposar la regidora Itziar González l’estiu passat. L’objectiu llavors era reubicar una part de l’activitat sexual al carrer en negocis privats, després d’un calent estiu en què les prostitutes havien ocupat la Rambla, el Gòtic i el Raval. No obstant, del diàleg entre l’ajuntament i les entitats que treballen amb el col·lectiu han sorgit dubtes. Per una banda, opina la regidora, «permetre ara els meublés després de tant combatre’ls seria contradictori». També es tem la seva viabilitat per «l’impacte» que tindrien en la convivència i l’organització del mateix negoci sexual, que l’ajuntament encara no coneix a fons.
PLA DE BARRIS / La fórmula per intentar frenar el problema, va dir, serà un futur pla específic i d’integració social que s’està preparant amb les entitats i, sobretot, un projecte de rehabilitació de vivendes per al Raval sud, de la mà del pla de barris que impulsa la Generalitat. L’ajuntament presentarà el mes que ve la candidatura amb l’objectiu d’aconseguir tres milions d’euros (1,5 els aportaria el consistori) per intervenir durant els pròxims quatre anys. González creu que les infravivendes i els seus problemes estructurals determinen la degradació de la zona, la irrupció de la prostitució de subsistència i de pisos on s’exerceix.
Més enllà del negoci del sexe, el nou pla d’usos busca ordenar la frenètica vida econòmica del districte més hiperactiu de la ciutat, on les mateixes tendències solen deixar obsoletes les normatives, com havia passat ara respecte a la del 2005. L’objectiu essencial és «millorar la qualitat de vida dels ciutadans a través de la millora dels establiments que s’instal·lin o exerceixin activitats econòmiques», es recull en el document.
Amb l’objectiu d’«equilibrar usos veïnals, comercials i turístics», la regulació persegueix fomentar la convivència. I entre les innovacions, destaca la divisió del districte en 11 àrees (vegeu la peça del costat) en funció de la seva saturació de llicències en un o un altre àmbit. En el conjunt del districte no es poden obrir més restaurants, bars, hotels, comerços de degustació, discoteques i altres. Amb 1.514 llicències de pública concurrència, Ciutat Vella diu que ja n’hi ha prou.
ZONES BLINDADES // No obstant, a resultes d’aquesta distribució, el que sí que es promourà és que les zones més castigades perdin negocis que es desplacin a les menys saturades. Les anomenades protegides, el Gòtic sud i Raval oest i sud, passen a blindar-se contra qualsevol obertura, fins i tot de menjadors socials. En canvi, l’ajuntament incentivarà que els titulars de llicències en aquests nuclis les puguin portar a punts on no hi ha tants negocis ni residents, i fins i tot es podran ampliar els espais, com a incentiu (excepte en el cas dels hotels, que no podran guanyar habitacions). També s’estimularà el canvi d’activitat a altres menys «molestes».
La complexitat que implica el trasllat de llicències entre zones (una discoteca sorollosa podrà tancar i obrir en una altra zona menys problemàtica amb la mateixa llicència) ha fet necessari impulsar un cens actualitzat d’activitats (i el seu compliment) al districte, en què ara es treballa. Està previst obrir una oficina d’informació per als que vulguin readequar el seu negoci.
