‘LA BARCELONA CALENTA’. Biblioteca Bonemaison.
Sant Pere més Baix, 7. A las 19.00 horas.

BARCELONA
La colección L’Arca de la editorial Robinbook solicitó a Elisabet Parra escribir el libro La Barcelona calenta. Hoy, la periodista dedicada al ámbito de la belleza, explica cómo se vivía y practicaba la sexualidad en la ciudad durante la posguerra.
–La prostitución era habitual entonces…
–Sí. Ahora está mal visto recurrir al sexo pagado. No encontraremos a ningún hombre que lo reconozca, pero en aquel tiempo había un presupuesto mensual para ello.
–¿Habló con prostitutas de la época?
–No, porque muchas habían fallecido o ya eran mayores. Lo único que pude es hablar con algunos usuarios. Ellos me contaron lo de la parte del salario dedicado a los placeres del sexo; que todas las prostitutas no eran del oficio, sino que había algunas amas de casa que se veían obligadas a ejercer la prostitución porque sus maridos habían fallecido en el frente o porque estaban presos y ellas no tenían recursos.
–Había mujeres de clase alta.
–Sí, por ejemplo la nieta de un notario a la que dejó el marido con dos hijos. Como nunca había trabajado decía que prefería «echar un polvo que limpiarlo».
–En aquel tiempo la prostitución se ejercía bajo techo.
–Estaba permitida, las mujeres pasaban por un reconocimiento médico que las validaba para trabajar en prostíbulos. Hoy es fácil ejercer la prostitución hasta en un callejón.
–¿Cómo se relacionaban prostitución y régimen franquista?
–Ciertas prácticas estaba mal vistas dentro del matrimonio y con las prostitutas los hombres podían tenían sexo más imaginativo.
–Explicará muchas anécdotas…
–La picaresca ha sido típica de la época de la posguerra. Por ejemplo las gateras, mujeres que captaban a los hombres por las calles, se los llevaban a la prostituta y luego les robaban. O aquellas chicas que no tenían cartilla de puta porque decían que era la primera vez que se iban a la cama con alguien que no fuera su marido.
–¿Desapareció la cartilla?
–Tras la guerra, las prostitutas se fueron de Barcelona pensando que las iban a meter en la cárcel. Y cuando llegaron los legionarios hubo muchas violaciones. El Gobierno tuvo que legislar.
–¿Ahora habría que legislar?
–Sí, estaría bien legislar por el bien de todos…, aunque quizá ya estamos suficientemente controlados por todas partes.
PERIODISTA|AL GRA // ENTREVISTA
Elisabet Parra: «Ara és fàcil exercir el sexe de pagament fins i tot en un carreró»
‘LA BARCELONA CALENTA’. Biblioteca Bonnemaison.
Sant Pere més Baix, 7. A les 19.00 hores.
BARCELONA
La col·lecció L’Arca de l’editorial Robinbook va sol·licitar a Elisabet Parra escriure el llibre La Barcelona calenta. Avui la periodista dedicada a l’àmbit de la bellesa explica com es vivia i es practicava la sexualitat a la ciutat durant la postguerra.
–La prostitució era habitual llavors…
–Sí. Ara està mal vist recórrer al sexe pagat. No trobarem cap home que ho reconegui, però en aquell temps hi havia un pressupost mensual dedicat a això i tot.
-¿Va parlar amb prostitutes de l’època?
–No, perquè moltes havien mort o ja eren grans. Només vaig poder parlar amb alguns usuaris. Em van explicar això de la part del salari dedicada als plaers del sexe; que totes les prostitutes no eren de l’ofici, sinó que hi havia algunes mestresses de casa que es veien obligades a exercir la prostitució perquè els seus marits havien mort al front o perquè estaven presos i elles no tenien recursos.
–Hi havia dones de classe alta.
–Sí, per exemple la néta d’un notari deixada pel marit amb dos fills. Com que mai no havia treballat deia que preferia «fotre un polvo que no treure la pols».
–En aquell temps la prostitució s’exercia sota sostre.
–Estava permesa, les dones passaven per un reconeixement mèdic que les validava per treballar en prostíbuls. Avui és fàcil exercir la prostitució fins i tot en un carreró.
–¿Com es relacionaven prostitució i règim franquista?
–Certes pràctiques estaven mal vistes dins el matrimoni i amb les prostitutes els homes podien tenir sexe més imaginatiu.
–Deu explicar moltes anècdotes…
–La picaresca ha sigut típica de l’època de la postguerra. Per exemple les gateres, dones que captaven els homes pels carrers, els portaven a la prostituta i després els robaven. O aquelles noies que no tenien cartilla de puta perquè deien que era la primera vegada que se n’anaven al llit amb algú que no fos el seu marit.
–¿Va desaparèixer la cartilla?
–Després de la guerra, les prostitutes se’n van anar de Barcelona pensant que les ficarien a la presó. I quan van arribar els legionaris hi va haver moltes violacions. El Govern va haver de legislar-ho.
–¿Ara caldria legislar-ho?
–Sí, estaria bé legislar-ho pel bé de tothom…, tot i que potser ja estem prou controlats pertot arreu.








