Crece la demanda de terapia vaginal

 El 80% de las mujeres sufren molestias, dolores e incontinencia urinaria después de los embarazos

 La sanidad pública no cubre los tratamientos de recuperación del tono muscular de la zona uterina

La terapeuta Inés Ramírez sostiene las esferas vaginales.  Foto: danny caminal
La terapeuta Inés Ramírez sostiene las esferas vaginales. Foto: danny caminal
Una clase sobre técnicas posturales para recuperar el tono y la fuerza uterinas, en el centro Rap de Barcelona, el martes. Foto: DANNY CAMINAL
Una clase sobre técnicas posturales para recuperar el tono y la fuerza uterinas, en el centro Rap de Barcelona, el martes. Foto: DANNY CAMINAL
Si desea ver el gráfico en PDF haga click en la imagen.
Si desea ver el gráfico en PDF haga click en la imagen.
ÀNGELS GALLARDO
BARCELONA

La hija de Carol B., traductora, de 34 años, acaba de cumplir 13 meses, y en ese tiempo toda la atención de su madre se ha centrado en los resfriados, la dieta y los primeros dientes de la nena. Hace un mes, Carol tomó conciencia de algo que tal vez empezó suceder poco después del parto: si no corre al lavabo al menor aviso de que debe orinar, se le escapan unas gotas. «No mojo apenas, pero lo suficiente como para saber que es algo muy desagradable», explica.
Esta mujer, al igual que la mayoría de las que tienen hijos en España, desconocía que la exagerada dilatación visceral que causan el embarazo y el parto iba a dejar sin tono muscular ni fuerza al tejido que sostiene su pelvis, y que, si no hacía nada para evitarlo, los órganos genitales tenderían a caer. Descenso de la vejiga, la matriz o el recto, dolor al mantener e incontinencia urinaria son algunas de las secuelas que, con distinta gravedad, afectan al 80% de las mujeres que han tenido hijos. Muy pocas saben que existen remedios incruentos que pueden evitar unas secuelas para las que los ginecólogos proponen cirugía cuando la caída de los órganos es tan excesiva que altera las funciones fisiológicas. «El sistema sanitario público está muy preparado, con ecografías de todo tipo, para cuidar al feto y al bebé, pero apenas se cuida de la consecuencia del embarazo y el parto en las madres», afirma Stephanie Kauffmann, fisioterapeuta del centro de reeducación pelviana Rap, en Barcelona, uno de los escasos servicios, privados, que ofrecen terapia manual y ejercicios educativos para prevenir este cúmulo de malestares. En Francia, ofertas de este tipo las cubre la sanidad pública. «El desconocimiento de las mujeres sobre qué les sucede a su cuerpo antes, durante y después del parto es enorme», sostiene Kauffmann.

LAS POSTURAS / Sus clientas son embarazadas, madres recientes o mujeres que, pasados los 50 años, descubren que toda su vida han tenido un problema en la pelvis. «Con las embarazadas, lo primero que hacemos es explicarles cómo se han de colocar cuando están sentadas, al acostarse o levantarse, para evitar al máximo las presiones sobre el útero y la vejiga», explica Inés Ramírez, terapeuta del centro. «Dormir sobre el lado izquierdo es lo mejor para no comprimir la arteria aorta y la vena cava», le sugiere a las mujeres. «Si una embarazada está siempre sentada –explica Kauffmann–, va cerrando las costillas, aumenta la presión en el vientre y la barriga tenderá a salir en exceso». Entonces, añade, la piel se estirará más de lo necesario, apenas llegará oxígeno a la pelvis, y la matriz, la vejiga y el recto quedarán congestionadas. «Todo eso creará problemas durante el parto y anulará la elasticidad muscular de la zona», resume Ramírez. Una de las secuelas que antes lamentan las mujeres es la pérdida de tono del abdomen. De hecho, la flacidez del vientre es el motivo inicial por el que muchas les piden ayuda.
Estiramiento manual de la musculatura interna de la vagina, y enseñanza de técnicas de contracción y relajación del tejido uterino son algunos de los métodos con que las terapeutas restablecen el tono del perineo.
Uno de los recursos clásicos que inducen esa combinación de contracción-relajación uterina son las esferas intravaginales, unas bolitas que hasta ahora se conseguían casi exclusivamente en los -shops. La empresa biomédica catalana Masterfarm ha diseñado un modelo de bolas para uso sanitario, que desde esta semana venden las farmacias.
Las bolas terapéuticas se colocan en el fondo de la vagina y dan lugar a una contracción muscular involuntaria que evita que caigan. Cuando la mujer camina o se mueve, las esferas vibran y se repite el doble gesto que contrae y suelta el tejido vaginal. Poco a poco, aumenta el tono muscular.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=713555&idseccio_PK=1021

L’OFERTA SANITÀRIA

Creix la demanda de teràpia vaginal per evitar les seqüeles del part

  1. • El 80% de les dones pateixen molèsties, dolors i incontinència urinària després dels embarassos
  2. • La sanitat pública no cobreix els tractaments de recuperació del to muscular de la zona uterina
La terapeuta Inés Ramírez sosté les esferes vaginals.  Foto: danny caminal
La terapeuta Inés Ramírez sosté les esferes vaginals. Foto: danny caminal
Una classe sobre tècniques posturals per recuperar el to i la força uterines, al centre Rap de Barcelona, dimarts. Foto: DANNY CAMINAL
Una classe sobre tècniques posturals per recuperar el to i la força uterines, al centre Rap de Barcelona, dimarts. Foto: DANNY CAMINAL
Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge.
Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge.
ÀNGELS GALLARDO
BARCELONA

La filla de Carol B., traductora, de 34 anys, acaba de complir 13 mesos, i en aquest temps tota l’atenció de la seva mare s’ha centrat en els refredats, la dieta i les primeres dents de la nena. Fa un mes, la Carol va prendre consciència d’una cosa que potser va començar a passar poc després del part: si no corre al lavabo al primer avís que ha d’orinar, se li escapen unes gotes. «Gairebé no mullo, però prou per saber que és una cosa molt desagradable», explica.
Aquesta dona, igual que la majoria de les que tenen fills a Espanya, desconeixia que l’exagerada dilatació visceral que causen l’embaràs i el part la deixaria sense to muscular ni força al teixit que sosté la pelvis, i que, si no feia res per evitar-ho, els òrgans genitals tendirien a caure. Descens de la bufeta, la matriu o el recte, dolor al mantenir relacions i incontinència urinària són algunes de les seqüeles que, amb diferent gravetat, afecten el 80% de les dones que han tingut fills. Molt poques saben que hi ha remeis incruents que poden evitar unes seqüeles per a les quals els ginecòlegs proposen cirurgia quan la caiguda dels òrgans és tan excessiva que altera les funcions fisiològiques. «El sistema sanitari públic està molt preparat, amb ecografies de tot tipus, per cuidar el fetus i el nadó, però gairebé no es cuida de la conseqüència de l’embaràs i el part en les mares», afirma Stephanie Kauffmann, fisioterapeuta del centre de reeducació pelviana Rap, a Barcelona, un dels escassos serveis, privats, que ofereixen teràpia manual i exercicis educatius per prevenir aquest cúmul de malestars. A França, les ofertes d’aquest tipus les cobreix la sanitat pública. «El desconeixement de les dones sobre què els passa al cos abans, durant i després del part és enorme», sosté Kauffmann.

LES POSTURES / Les seves clientes són embarassades, mares recents o dones que, després dels 50 anys, descobreixen que han tingut un problema a la pelvis tota la vida. «Amb les embarassades, el primer que fem és explicar-los com s’han de col·locar quan estan assegudes, a l’estirar-se o aixecar-se, per evitar al màxim les pressions sobre l’úter i la bufeta», explica Inés Ramírez, terapeuta del centre. «Dormir sobre el costat esquerre és el millor per no comprimir l’artèria aorta i la vena cava», suggereix a les dones. «Si una embarassada està sempre asseguda
–explica Kauffmann–, va tancant les costelles, augmenta la pressió al ventre i la panxa tendirà a sortir en excés». Llavors, afegeix, la pell s’estirarà més del que és necessari, gairebé no arribarà oxigen a la pelvis, i la matriu, la bufeta i el recte quedaran congestionats. «Tot això crearà problemes durant el part i anul·larà l’elasticitat muscular de la zona», resumeix Ramírez. Una de les seqüeles que abans lamenten les dones és la pèrdua de to de l’abdomen. De fet, la flacciditat del ventre és el motiu inicial pel qual moltes els demanen ajuda.
Estirament manual de la musculatura interna de la la vagina, i ensenyament de tècniques de contracció i relaxació del teixit uterí són alguns dels mètodes amb els quals les terapeutes restableixen el to del perineu.
Un dels recursos clàssics que indueixen aquesta combinació de contracció-relaxació uterina són les esferes intravaginals, unes boletes que fins ara s’aconseguien gairebé exclusivament als sex-shops. L’empresa biomèdica catalana Masterfarm ha dissenyat un model de boles per a ús sanitari, que des d’aquesta setmana venen les farmàcies.
Les boles terapèutiques es col·loquen al fons de la vagina i donen lloc a una contracció muscular involuntària que evita que caiguin. Quan la dona camina o es mou, les esferes vibren i es repeteix el doble gest que contrau i relaxa tot el teixit vaginal. A poc a poc, augmenta el to muscular de la zona.

Share
Esta entrada fue publicada en 10 - Informaciones Medicas y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Comentarios en FaceBook:

Deja un comentario