No solo es antiguo su ejercicio. En la Barcelona medieval la prostitución ya estaba regulada. En las directrices del Consell de Cent estaban perfectamente marcados los días y los lugares en los que se podía ejercer el sexo mercenario –estaba prohibido en fechas señaladas como la Semana Santa– e incluso la distribución de los ingresos que el negocio generaba. Las meretrices debían dividir sus ganancias en tres partes: una se la quedaba el dueño del prostíbulo; otra, el Consell de Cent en concepto de impuestos, y la última era para ellas.
Esta es solo una de las cientos de historias que uno puede aprender siguiendo las apasionadas explicaciones de Montserrat Margarit, guía de la ruta Dones de la Barcelona obrera, organizada por el Instituto del Paisaje Urbano, que cada sábado a las 11.30 horas parte de la Oficina de Turismo de la plaza de Catalunya y recorre las calles de Ciutat Vella, reivindicando «la memoria de las mujeres que no aparecen en los libros de historia», cuenta Margarit, quien forma parte del proyecto desde que se inició, en el 2006. «Así, podemos afirmar que una gran parte de los avances de la ciudad fueron sufragados gracias a la explotación sexual», prosigue la historiadora mientras se adentra en el Raval.
Una parada destacada –siempre buscando las sombras, en una bochornosa jornada como la de ayer– es en la calle del Carme, frente al antiguo Hospital de la Santa Creu de Barcelona. «Las mujeres han estado históricamente ligadas al mundo de la salud. La gran mayoría de médicos eran mujeres hasta que se introdujo la obligación de tener una licencia para ejercer, lo que las expulsó de la medicina, ya que la universidad estaba reservada en exclusiva para los hombres», relata la joven, regalando otra de aquellas anécdotas que no caen en saco roto.
Y la ruta Dones de la Barcelona obrera no es la única de este género que ayer –y todos los sábados– recorrió las calles de Ciutat Vella para rescatar la memoria –entre otras– de «las chinches», como se llamaba de forma despectiva a las trabajadoras de las fábricas en las primeras fases de la revolución industrial en Barcelona. El Instituto del Paisaje Urbano organiza también la salida Dones de la Barcelona Romana i Medieval, que recorre los barrios del Gòtic y Sant Pere, y en la que se pueden aprenden cosas como que la plaza del Àngel era la antigua plaza del Blat, donde las mujeres alzaban la voz cada vez que se producía un aumento desproporcionado del precio de los alimentos básicos.
http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/20100704/historias-bcn-femenina/364212.shtml
Històries de la BCN femenina
Dues rutes guiades expliquen els dissabtes la crònica de la ciutat amb ulls de dona
No només és antic el seu exercici. A la Barcelona medieval la prostitució ja estava regulada. En les directrius del Consell de Cent estaven perfectament marcats els dies i els llocs en què es podia exercir el sexe mercenari –estava prohibit en dates assenyalades com la Setmana Santa– i fins i tot la distribució dels ingressos que el negoci generava. Les meretrius havien de dividir els guanys en tres parts: una se la quedava l’amo del prostíbul; una altra, el Consell de Cent en concepte d’impostos, i l’última era per a elles.
Aquesta és solament una de les centenars d’històries que un pot aprendre seguint les apassionades explicacions de Montserrat Margarit, guia de la ruta Dones de la Barcelona obrera, organitzada per l’Institut del Paisatge Urbà, que cada dissabte a les 11.30 hores comença a l’Oficina de Turisme de la plaça de Catalunya i recorre els carrers de Ciutat Vella, reivindicant «la memòria de les dones que no apareixen als llibres d’història», explica Margarit, que forma part del projecte des que es va iniciar, el 2006. «Així, podem afirmar que una gran part dels avanços de la ciutat van ser sufragats gràcies a l’explotació sexual», prossegueix la historiadora mentre s’endinsa al Raval.
Una parada destacada –sempre buscant les ombres, en una xafogosa jornada com la d’ahir– és al carrer del Carme, davant de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. «Les dones han estat històricament lligades al món de la salut. La gran majoria de metges eren dones fins que es va introduir l’obligació de tenir una llicència per poder exercir, cosa que les va expulsar de la medicina, ja que la universitat estava reservada en exclusiva per als homes», relata la noia, regalant una altra d’aquelles anècdotes que no cauen en sac foradat.
I la ruta Dones de la Barcelona obrera no és l’única d’aquest gènere que ahir –i cada dissabte– va recórrer els carrers de Ciutat Vella per rescatar la memòria –entre altres– de «les xinxes», com s’anomenava de manera despectiva les treballadores de les fàbriques en les primeres fases de la revolució industrial a Barcelona. L’Institut del Paisatge Urbà organitza també la sortida Dones de la Barcelona romana i medieval, que recorre els barris del Gòtic i Sant Pere, i en què es poden aprendre coses com que la plaça de l’Àngel era l’antiga plaça del Blat, on les dones alçaven la veu cada vegada que es produïa un augment desproporcionat del preu dels aliments bàsics.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20100704/histories-bcn-femenina/364212.shtml
