el Periódico: “VULL SER PUTA”

image

“VULL SER

La crisi ha multiplicat l’ingrés en l’ofici de dones catalanes, que abans del cataclisme econòmic eren una raresa. El col·lectiu de treballadores ha decidit combatre les incerteses de les principiants amb un màster accelerat, dissabte que ve, a Barcelona.

NÚRIA NAVARRO

Conxa Borrell (de cara), 'escort' i promotora del curs 'Prostitució: nocions bàsiques per a la professionalització', i una de les cursetistes.

Conxa Borrell (de cara), ‘escort’ i promotora del curs ‘: nocions bàsiques per a la professionalització’, i una de les cursetistes.

Aquí no fem apologia de la prostitució. Tampoc parlem de que lucren tercers.Ens limitem a la descripció clínica d’un fet: en els últims quatre anys, una quantitat gens menyspreable de dones del país que abans podien afrontar factures i ara no, han entrat -o estudien fer-ho- en la prostitució de manera lliure i independent. I expliquem que, davant aquesta dada estadística, un col·lectiu de veteranes de l’ofici, Aprosex, per fraternitat i activisme, imparteixen dissabte que ve un curs exprés dirigit a les indecises, les principiants i fins i tot les perfeccionistes sobre tot el que s’ha de saber del negoci.

«Estan entrant en la professió noies tremendament joves, d’entre 18 i 23 anys, i més grans de 50», explica Conxa Borrell,escort des de fa set anys i presidenta d’Aprosex. Les joves s’hi apunten per pagar els estudis o ajudar la família i, «en general, no estan preparades per ser professionals de gairebé res»; mentre que la majoria de les madures hi ingressen perquè no troben feina. «Són dones que tot just han estat amb un home -el seu marit-, però que tenen un mercat perquè són tendres, saben com tractar una falta d’erecció i estan per la feina»,il·lustra.

43% d’autòctones

L’augment d’oferta nacional el certifica també un dels socis fundadors de PhotoEscorts, el portal espanyol d’anuncis de freelancesmés important amb preus superiors a 150 euros l’hora (durant el Mobil World Congress, per exemple, distribueix un volum de 10.000 trucades a Barcelona): «Quan vam obrir la web el 2006, la majoria d’anuncis eren de noies llatinoamericanes i les d’aquí eren l’excepció cobejada; però des de fa un parell d’anys l’augment ha sigut espectacular. Un 43% del total de professionals donades d’alta aquest any són autòctones, davant del 38% del mateix període de l’any anterior, que al seu torn va superar el precedent».

 

Al gestor de PhotoEscorts també li consta que són estudiants i dones que s’han quedat sense feina. Entre les universitàries, apunta, s’està estenent com un fenomen viral les casual scorts, molt consolidades a Londres. «Són noies que han crescut amb les xarxes socials, que són més atrevides i que eventualment es guanyen uns quants diners -400 o 500 euros a l’hora- només durant les fires i els congressos».

És un conjunt de dones que opten per l’exercici lliure de la prostitució, una cosa que no solament no és delicte, sinó que reconeix el Protocol de Palerm de l’ONU, subscrit per Espanya. «Escullen fer de , com escollirien ser caixeres de súper. Ningú somia de petita ser una caixera de súper, ¿oi? -qüestiona Borrell-.

 

Doncs tampoc somia ser puta. No és una ­cosa vocacional. Però, en cas de prendre la decisió, és necessari saber unes quantes coses perquè no se sentin perdudes, com al principi em va passar a mi».

La veu de l’experiència

El que li va passar a ella, a Conxa Borrell, va ser el següent. Era comptable, esposa i mare. El seu marit va muntar una empresa que va acabar en bancarrota. Havien hipotecat la casa. Les obligacions econòmiques l’asfixiaven. I un dia, rentant plats, va sentir en un telediari una notícia relacionada amb el sexe de pagament. «Hi ha que guanyen 200 euros al dia», va fluir des del televisor mentre l’aigua s’emportava l’espuma del Mistol clavegueró avall. Amb aquests diners podia pagar el col·legi del seu fill, va fer comptes. Es va preguntar si podria fer-ho, i en una setmana va organitzar el seu nou negoci. «Sexe intel·ligent i morbós», va posar a l’anunci. seria el seu nom de batalla. La primera vegada, assegura, no sabia ni per on començar. «Algun dia, intentaré evitar el trago a altres», es va prometre ja llavors, quan Zapatero deia que el país anava de perles.

I ara ha arribat el dia. Perquè fa dos anys va sortir de l’armari. Ho va explicar a la seva família i el seu estar al món es va normalitzar. I perquè està decidida a plantar cara a l’abolicionisme que posa el membret de «carn en venda» a totes les putes sense sentir els seus arguments; a defensar l’ofici, a condemnar les xarxes i qualsevol tipus de tràfic –«només faltaria»– i a intentar millorar les condicions de les seves col·legues presents i futures. Això explica que dissabte imparteixi el curs exprés Prostitució: nocions bàsiques per a la professionalització (www.aprosex.com), juntament amb Cristina Garaizábal, psicòloga clínica amb 30 anys d’experiència en el món del sexe de pagament i cofundadora del col·lectiu de Madrid. I, de moment, el comentari majoritari de les cursetistes apuntades és un alleujat «¡per fi algú ens vol ensenyar!», assegura l’encarregada de fer les inscripcions.

 

La primera lliçó del màster és capital: saber si realment vols ser puta.«Perquè una cosa és la fantasia i una altra, la realitat». Hi han de donar una i mil voltes. «Insistirem en els inconvenients -explica Borrell-.

 

Han de saber que la contrapartida a guanyar diners ràpids, per exemple, és mentir al teu entorn més íntim sobre la procedència d’uns diners que no tenen explicació». Ella mateixa va ocultar al seu fill i als seus germans la seva vida paral·lela esborrant les empremtes com un paranyer canadenc.

D’altra banda, la condemnada crisi ha abaixat les tarifes. Montserrat Neira, de 53 anys, de lliure elecció des del 1989 i autora del llibre Una mala mujer, explica que els preus actuals estan lluny de quan va començar. «L’any 1989 estar en un pis d’11 del matí a 9 de la nit significava endur-se a casa el milió de pessetes (6.000 euros). Avui, com a màxim, en pots treure 3.000 nets», assegura. En part, per la recessió, que afecta les butxaques del client com a qualsevol, però també, com subratllen des del portal PhotoEscorts, per la multiplicació de l’oferta i l’aparició dels anuncis en webs generalistes com LoQUo o Milanuncios, incubadores del low cost de la vida dissoluta.

Després hi ha la qüestió d’encaixar l’estigma social, la consideració general d’estar al costat indecent. «T’enfrontes a la idea preconcebuda que ‘ets-puta-perquè-no-saps-fer-una altra-cosa’ i, per tant, nedes en inseguretat», explica Borrell. Perquè la societat tendeix a cosificar la prostituta. I li diu amb totes les lletres que la seva activitat és degradant. «S’atipen de repetir que totes som esclaves, submises, humiliades i violades; que no pots dir que ‘no’ a les demandes del client, i això és fals», es queixa, molt en la línia de l’escriptora francesa Virginie Despentes, que en el seu llibre Teoria King Kong sosté que aquesta idea d’enviliment generalitzat és tan pertinent com parlar del treball tèxtil mostrant només imatges de nens cosint en soterranis.

El pitjor del pitjor

La psicòloga clínica Cristina Garaizábal, l’altra professora del màster, explica que abans l’ofici estava més penalitzat moralment, però també més estès i, en conseqüència, elles estaven més inserides, «però avui les normatives dictades des de les institucions i la condemna d’un cert sector del feminisme han calat en l’imaginari social i les fa sentir-se el pitjor del pitjor, quan la realitat és així només per a les víctimes de tràfic». Elssímptomes derivats d’aquest estigma són: baixa autoestima, sentiment que ningú et reconeix, desconfiança causada per la doble vida, angoixa a l’hora de negociar, por a la violència.

I davant aquestes fragilitats, l’experta els proposarà un mantra:«Organíza’t, reuneix-te amb altres treballadores sexuals, fes xarxa de solidaritat i lluita pels teus drets». I Borrell, de natural més intensa, va més enllà: «Si és una elecció lliure, no hi ha feina en què la dona s’empoderi tant des del primer minut com el de puta. El client tria entre l’oferta, però les regnes les porta la professional. Això els ha de quedar clar».

 

 

Gust pel sexe

Un cop païts els inconvenients -que, com han vist, en són uns quants-, les mestres subratllaran que és primordial que el sexe no els faci fàstic. «Una puta a qui no li agradi el sexe és com una anorèxica que es dediqui a fer crítica gastronòmica»,compara Borrell. «És possible, però ho passarà francament malament». I una vegada no surten pegues, el pas següent és conèixer i reconèixer el propi cos. «Per fer sexe han de buscar el seu propi plaer. És imprescindible que la puta entengui que primer és ella. Ja tindrà després oportunitat de conèixer moltes varietats de penis i de saber com es comporten», diu a la brava.

Després, i no menys important, ve el màrqueting corporatiu. «Lacandidata ha d’oferir alguna cosa amb què se senti forta i poderosa, i exposar-ho de la manera més honesta -enuncia-; si diuen que treballen de 12 a 8, han de complir l’horari; si afirmen que fan 1,70, que així sigui; si publiquen unes fotos de reclam, hi ha un límit tolerable de Photoshop», explica.«No poden enganyar, perquè es perjudiquen a si mateixes i a tot el col·lectiu». I en aquest aspecte, hi ha poca literatura. Des del portal PhotoEscorts els solen enviar consells de com fer-se les fotos i redactar un anunci. «Però no tenen interioritzada la idea de la importància d’invertir en la seva publicitat»,lamenten.

Un cop resoltes la convicció i la promoció, el nivell següent és la importància de la intel·ligència emocional i de l’empatia. «Les putes som llestes, sabem que els diners no es fan amb el cony, perquè en tenen totes les dones del món –diu la mestra–, sinó amb el cap. És fonamental escoltar molt, prestar atenció al client com si fos el més important del món i memoritzar la informació que et doni». Perquè es veu que la gràcia no és fer molts clients, sinó retenir-los, i saber portar cada una de les situacions. «És en això on es veu qui és una bona professional–sentencia–, si no, passes de ser puta a ser bandarra». ¡Déu meu! ¿I quina és la diferència? «La mateixa que entre l’arquitecte que es nega a seguir uns plans sense cap ni peus pel capritx d’un client, o el que tira endavant i ja està».

Plans d’estalvi
I després hi ha les finances –«cada una guarda el que vol, però el que és òptim és destinar un terç a l’estalvi», segons Borrell, recordant una sàvia màxima del seu avi–, i els assumptes legals. L’advocat Fernando Esteban, que ha elaborat el dossier del curs, assegura que «el primer consell legal per a una prostituta que vol treballar amb normalitat i no en el mercat clandestí és donar-se d’alta a la Seguretat Social i a Hisenda. Pagar impostos no només les empara com a treballadores, sinó que també les dignifica».
I és convenient ensenyar-los com fer una cobertura de seguretat.«Elles han de sentir que no estan soles, que si hi ha una agressió es pot denunciar». De manera astuta, el curs servirà de passada per connectar-les, per donar-los l’oportunitat que es reconeguin com a companyes i no com a competidores. «Al principi totes tenim angoixes semblants, com per exemple: ‘Se m’ha buidat un condó a dins, ¿dec haver agafat la sida?’. Crear i estendre relacions entre elles les ajuda a combatre les incerteses».
I després, és clar, vindran els consells mecànics. Perquè en el vici també hi ha d’haver virtut. «Cal professionalitzar-se». I sense titubejos, afegeix: «Perquè un dels treballs de la puta és ensenyar a l’home a ser més bon amant, que se’n vagi a casa seva i sàpiga fer alguna cosa nova a la seva parella. Però nosaltres també arreglem problemes, ¿eh? Una vegada vaig recuperar un NSPP (Només li Serveix Per Pixar). Allò estava mort. Vaig trigar un any, però ho vaig aconseguir. Les rendes se les emportarà la seva companya present o futura. Això és el que realment té preu», diu.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/vull-ser-puta-3105869

RELAT EN PRIMERA PERSONA DE DUES DONES QUE S’HAN APUNTAT AL CURSET / ALEXIA CATALANA 22 ANYS

«LA MEVA MARE I JO VAM ESTAR A PUNT DE PERDRE-HO TOT»

Puc assegurar que el mite que les nenes es fiquen en aquest món perquè no tenen educació ni principis, en el meu cas, és totalment fals. Els meus pares van viatjar molt per Europa i a mi no em va faltar mai res. Fins al dia en què el meu pare ens va abandonar i ens va deixar un préstec hipotecari increïble. Jo tenia 18 anys acabats de fer. La meva mare i jo vam estar a punt de perdre-ho absolutament tot. Sense que ella sabés res, vaig deixar els estudis i em vaig posar a treballar en una feina corrent, però el sou no arribava ni per pagar el deute.

Llavors vaig recordar que una amiga estava en aquest món i vaig pensar: «Si ella ha pogut, jo també podré». Així va ser com vaig començar a ser una escort. Treballant només dos mesos vaig poder estalviar prou per eixugar una gran part dels deutes. Òbviament, la meva mare encara no sap com vaig guanyar els diners. L’hi vaig amagar no perquè m’avergonyís del que feia, sinó perquè ella és una persona molt reservada i molt tancada, i dubto molt que ho entengui.

Després d’aquella experiència, vaig decidir tornar-hi. ¿Per què? Ja no necessitava els diners per als deutes, sinó per finançar-me els estudis. També em vaig adonar que realment m’agradava el que feia. Em venia de gust seguir coneixent homes que m’aportessin més a nivell personal, psicològic i econòmic que els nois de la meva edat, amb qui gairebé no tinc temes de conversa.

No m’he gastat mai els meus ingressos comprant per omplir armaris de roba, ni per sortir de festa els caps de setmana. Sempre he tingut plans de futur. Em segueixo formant, viatjo i sóc feliç podent portar la meva mare a un bon restaurant sense preocupar-me pel compte, tenint la possibilitat d’accedir a una sanitat digna i sense llistes d’espera, podent estudiar sense haver-me de preocupar per la matrícula.

Ara m’he pres un petit descans, però hi tornaré quan acabi una part dels estudis. Es preguntaran, ¿per què t’has apuntat al curs? Perquè les meves ganes d’aprendre no tenen límit. I vull estar més preparada de cara al retorn.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/meva-mare-vam-estar-punt-perdre-ho-tot-3105870

RELAT EN PRIMERA PERSONA DE DUES DONES QUE S’HAN APUNTAT AL CURSET / CHELSEA CATALANA 42 ANYS

«VAIG COMENÇAR AL MAIG I NO TINC GAIRE EXPERIÈNCIA»

«Vaig començar al maig i no tinc gaire experiència»_MEDIA_1

V aig conèixer una professional del sexe, vaig donar voltes a la idea, em vaig organitzar durant tres mesos i vaig començar el maig del 2013. Però vaig desaparèixer entre els mesos d’agost i desembre, i ara torno a arrencar, amb més forces i amb les idees més clares. Però no tinc experiència, no he fet gaires serveis i m’he apuntat al curset per aprendre, sobretot, qüestions administratives, burocràtiques, de màrqueting. Estic elaborant el meu blog -encara no està en línia però es titularà chelsealove-, i encara que les presentacions habituals em semblen avorrides, desconec les estratègies de promoció. També m’interessa com tractar per telèfon els clients, perquè sovint no veus com es pot acabar amb una conversa que no porta enlloc, i tampoc saps molt bé quin to has d’adoptar. Sec, insinuant…

Tampoc resulta fàcil de portar l’ocultació. Encara que vas convivint amb això, no m’interessa que ningú sàpiga qui hi ha darrere de Chelsea. Naturalment hi ha una persona. Una mare de tres fills, sense parella, que va tenir una feina artística i ara porta una empresa relacionada amb la creativitat. Però al principi no em vaig posar en això per un daltabaix econòmic. Tinc els meus deutes, com tothom. Si he de ser sincera, jo vaig començar per plaer. M’agrada el sexe, i si hi ha diners pel mig, resulta més satisfactori. Així que vaig decidir compaginar els dos mons. Però ara que hi he tornat, l’economia pesa més. Necessito més diners. Com que era -i sóc- nova en això, el que personalment més m’angoixa és que em puguin fer mal, que és una cosa que no pots controlar. No vaig a cap domicili, ni a hotels. Em limito a apartaments per hores. I la meva tarifa és de 200 euros l’hora, de moment, perquè el preu és un filtre per descartar clients que no desitjo. Jo busco un perfil cultural mitjà alt, homes i dones amb qui també pugui parlar de música o d’art. Perquè no només són els diners i el sexe. També ho veig com una forma d’enriquiment personal. I això m’exigeix professionalitzar-me. Saber-ne més.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/vaig-comencar-maig-tinc-gaire-experiencia-3105871

Share
Enlace para bookmark : Enlace permanente.

Comentarios en FaceBook:

Deja un comentario