Una associació de prostitutes imparteix un curs a novelles

La crisi augmenta la demanda de dones que desitgen aprendre l’ofici. “Pensen que som ignorants», explica una prostituta

Paula Vip creadora del curs d’iniciació a la prostitució. / Gianluca Battista

Paula Vip és el seu àlies laboral. Té 42 anys, és catalana i es defineix com a elegant, discreta, educada i “puta”. També és la presidenta de l’Asociació de Professionals del Sexe (Aprosex) i la inventora de l’únic curs de prostitució que s’imparteix a Espanya. Dissabte Paula tornarà a allliçonar, al costat de la psicòloga clínica Cristina Garaizábal, 25 alumnes perquè es converteixin en “putes professionals”. Tot això en un només un cap de setmana i per 50 euros. Vip assegura que amb la crisi hi ha una sobreoferta de dones que exerceixen la prostitució i considera el seu curs com a imprescindible per endinsar-se en aquest sector.

La presidenta d’Aprosex deixa clar en primer lloc que el seu treball no té absolutament res a veure amb l’activitat que realitzen les dones a les quals s’obliga a prostituir-se: “Això és tràfic d’éssers humans i hi ha d’intervenir ràpidament la policia”.

Malgrat això, Paula denuncia que està donada d’alta en el règim d’autònoms com a treballadora sexual però en canvi no té drets: “Les autoritats pensen que les putes som ignorants i els molestem”. A Aprosex hi ha associades que es prostitueixen al carrer i que són aquí “perquè volen i han de seguir pactant espais i horaris amb els ajuntaments”.

Parlem d’hisenda, de Seguretat Social, de donar-se d’alta d’autònoms

El lletrat representant de l’organització feminista Clara Campoamor, David del Castillo, ha defensat el curs de l’associació Aprosex ja que “es tracta de dones que es prostitueixen per voluntat pròpia sense cap tipus de coacció i se’ls dóna uns coneixements útils per a l’exercici d’aquesta activitat”.

“La crisi ha provocat una sobreoferta que ha rebentat les tarifes del mercat i hi ha molta nena amb molta falta de professionalitat”, assegura Vip. La presidenta d’Aprosex vol que les persones que comencen en el sector del sexe de pagament tinguin molt clar que “la prostituta no és una víctima, els homes paguen però no per això manen”. Paula Vip compara la relació de la prostituta amb el client com la que s’exerceix amb un metge, un arquitecte o un advocat: “Jo sóc la que et dic quant temps tens de tractament, en quin lloc es construirà la casa o si et portaré el cas o no… qui decideix és la professional ja sigui una scort de luxe o treballi en ple carrer”. El curs comença recordant a les alumnes si serveixen o no serveixen per a la professió. “Totes arribem aquí per diners, però t’ha d’agradar el sexe i has de ser capaç de fer-ho amb desconeguts”, afirma. A més, és important que no caiguis en l’“estigma de puta, en cal fugir i sentir-te orgullosa amb el que fas”. També s’ensenyen petits trucs per evitar l’apatia quan s’apropa el moment de fer un servei. A més, hi ha un gran capítol dedicat a la solidaritat entre companyes i al màrqueting de la prostitució.

http://cat.elpais.com/m/cat/2014/11/13/catalunya/1415912798_592916.html

Share

PaulaVip de APROSEX en Els Matins de TV3

Esta mañana sobre las 11:00 entrevista a Paula Vip en [url]http://www.tv3.cat/elsmatins[/url] de TV3

Se puede ver por Internet en [url]http://www.tv3.cat/directes[/url]

PROSTITUCIÓ PER PAGAR-SE ESTUDIS

Lali COLOMÉ

Conxa BORRELL, presidenta Associació Aprosex; es dedica a la prostitució

Lead: Joves que es prostitueixen per pagar-se els estudis

Share

Professionals del plaer o esclaves sexuals

Diverses plataformes i personalitats rebutgen legalitzar la prostitució perquè «és violència de gènere i  l’equiparen amb la feina infantil i la venda d’òrgans

Unes 700 dones exerceixen la prostitució a les carreteres catalanes i a la via pública, i les 8.000 que ho fan en pisos a tot el país acostumen a anunciar-se als diaris. Als 250 clubs de Catalunya hi ha periòdicament controls policials d’immigració.

A Terrassa no és difícil veure prostitutes a les principals vies d’accés a la ciutat. Potser les més visibles, per la quantitat, per ser lloc de pas de milers de vehicles i pel temps que fa que hi estan instal·lades, són les de la carretera de Martorell, després de la cruïlla de Castellbisbal. Però també hi ha dones que exerceixen el que s’ha anomenat ofici més vell del món a la N-150, a prop dels aparcaments de caravanes i del camí que porta a Can Sues i de l’Hospital de Terrassa. I un altre dels llocs on es pot veure prostitució de carretera és una mica més amunt de Mossèn Homs, a sobre de la Font de les Canyes. El camí asfaltat que porta a Matadepera per darrere del camp de gol, és el lloc d’aturada dels clients. És un espai ombrívol i poc transitat que facilita la discreció. I també n’hi ha a l’autovia de La Bauma, encara que potser aquesta zona és una de les menys conegudes. Són només alguns exemples que demostren que Terrassa també pateix aquest problema.

La nova llei

El preàmbul de l’avantprojecte de llei per regular la prostitució diu que «l’objectiu prioritari» del text normatiu és «minimitzar els riscos inherents a aquesta activitat i millorar la protecció de les persones que l’exerceixen en condicions de risc per a la seva seguretat i la seva salut». Plataformes i personalitats que es posicionen a favor d’abolir l’ofici més vell del món asseguren que l’efecte de regular la prostitució «és el contrari» del que pretén l’administració. Amb un marc legal «s’afavoreix la proliferació de les màfies», destaca Rosario Carracedo, de la Plataforma d’Organitzacions de Dones per l’Abolició de la Prostitució.

Un informe elaborat conjuntament per Apramp (Associació per a la Reinserció de Dones Prostituïdes) i la Fundació Dones indica que als Estats on la prostitució és legal -Alemanya, Holanda i Austràlia- s’ha experimentat «un fort augment» de la presència del crim organitzat en la indústria del sexe. Concretament, als Països Baixos en només cinc anys el tràfic de dones ha crescut un 10% i les últimes dades, referides a l’any 2000, indicaven que el 80% de les prostitutes eren estrangeres

La regularització també comporta, segons l’informe, l’increment de la violència contra les dones. En aquest sentit, des de la Plataforma que representa Carracedo no dubten a assegurar que «regular la prostitució és legitimar la violència de gènere». I no és l’única opinió en aquesta línia. També equiparen els maltractaments amb el sexe pagat el grup Homes Abolicionistes, la comissió d’igualtat de gènere de l’associació Jutges per la Democràcia i l’escriptora Gemma Lienas, que en el llibre Vull ser puta raona per què està en contra de la regularització.

La magistrada Àngels Vivas, coordinadora de la comissió d’igualtat de gènere de Jutges per la Democràcia, explica que si es fessin campanyes amb lemes com Les dones no es poden comprar, tothom veuria que la prostitució no és admissible, «igual com ara ja no es diu allò de «Si es deixa pegar…» quan es parla de violència de gènere».

Desigualtat perversa
En el document a favor de l’abolició aprovat per la comissió s’argumenta que la prostitució és «una de les formes més perverses i consolidades a través de les quals es manifesta i perpetua la desigualtat entre homes i dones». És per això que des d’Homes Abolicionistes volen que «la mateixa sensibilització que hi ha amb la violència contra les dones s’estengui a la prostitució», que no es veu com una forma de violència de gènere «perquè no interessa i també perquè estem en una societat patriarcal», explica Bernat Escudero.

Carracedo destaca que, igual que «fa vint anys en els casos de maltractament es parlava de consentiment de la dona i no d’actes violents dels homes», amb la prostitució passa exactament el mateix. Afegeix que «el regulacionisme també es basa en el plantejament erroni del consentiment de les dones». En aquest sentit, el llibre de Lienas es fa ressò de diferents informes que demostren que la gran majoria de prostitutes no tenen dret d’elecció «perquè parteixen de circumstàncies de gran vulnerabilitat». L’escriptora va més enllà i assegura que «les úniques que tenen veu són les que estan d’acord a prostituir-se».

També es considera que les prostitutes han confós la defensa dels drets personals amb els professionals, i «per reclamar els drets personals no és necessària una regulació», destaca Vivas.

Estudis com el publicat per l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, titulat Una aproximació a la vulneració dels drets humans de les treballadores sexuals a la ciutat de Barcelona, ofereix testimonis en primera persona que corroboren aquest consentiment forçat. Recull l’experiència de Romina, una romanesa que es dedica a la prostitució perquè «no troba cap altra font d’ingressos» i per l’amenaça «d’alguns membres de la xarxa que la va portar a Espanya». També parla Sabrina, de Ghana, que té com a meta «canviar de feina» quan legalitzi la seva situació. I són només dos exemples.

El paper dels clients
Però, si les prostitutes no tenen veu, els clients són invisibles. I això per al moviment abolicionista és injust: «Si no hi hagués client, no hi hauria prostituta», destaca Escudero. Per aquesta raó, el grup Homes Abolicionistes considera important que «els homes ens socialitzem d’una altra manera per tal que no sigui indiferent que comprem un cos per gaudir del sexe», perquè, en opinió d’Escudero, «és un insult per als homes que es doni per fet que necessitem la prostitució». Lienas apunta a la societat patriarcal encara avui vigent com la responsable de fer creure que «per la mera condició masculina, els homes tenen dret a comprar cossos de dones». I defensa que això no és així perquè la prostitució «no és connatural als homes sinó fruit de l’educació».

No obstant, és habitual que en cites eminentment masculines com els Mundials de futbol o les fires i congressos sectorials, la presència de prostitutes sigui paral·lela a la d’homes. L’escriptora posa com a exemple l’experiència d’amics que li han explicat que «és freqüent que reunions d’àmbit masculí acabin en prostíbuls, i que a qui no vol anar-hi se l’acusi de poc home i que acabi cedint encara que no sigui capaç de fer res».

A Catalunya es calcula que hi ha en funcionament uns 250 clubs, on treballen unes 3.000 dones. La majoria de les prostitutes (unes 8.000) exerceixen en pisos i un petit percentatge (que no arriba a les 700 dones) ho fan a la via pública o a la carretera. Al conjunt de l’Estat, i segons dades aportades per Apramp, un 70% dels homes declaren haver demanat en algun moment els serveis d’una prostituta, mentre que una de les associacions d’empresaris de clubs, ANELA, calcula els guanys del negoci en 7.000 milions d’euros l’any.

Per Carracedo, s’està estenent la concepció que «anar de putes» no és una conducta reprovable sinó una opció més d’oci, com anar al cine.

Els abolicionistes alerten que la discriminació de la prostitució no és únicament per raó de gènere sinó també econòmica. Per això, opinen que regular-la tindria els mateixos efectes que legalitzar la feina infantil o la venda d’òrgans. La magistrada Vivas equipara pagar per sexe amb la venda d’òrgans «perquè també es tracta de comprar carn humana amb diners». A més, «la gent pobra és qui es ven un ronyó per 3.000 euros» i amb la prostitució passa igual. «Per a qui volem regular?, ¿per a la gent pobra i estrangera?», es pregunta.

Doble discriminació

Carracedo ironitza que «és molta casualitat» que el 90% de les persones que es prostitueixen «són dones» i, més concretament, «dones pobres». Si actualment es tracta d’immigrants, «als anys seixanta eren les dones excloses, com les mares solteres o les que provenien del medi rural, i als anys setanta les drogoaddictes». Lienas diu que si un dels arguments esgrimits per legalitzar la prostitució és que «sempre ha existit», per aquest mateix principi «legalitzem la feina infantil, que, encara que fa temps que es prohibeix, els nens continuen treballant i no sols al Tercer Món».

Això sí, amb aquests arguments els abolicionistes també volen deixar clar que el seu posicionament «no és moralista», perquè la llibertat sexual «és mantenir relacions en condicions d’igualtat, no a canvi de diners», destaca Vivas. Lienas resumeix el moviment abolicionista en una frase: «Per mi regular és fer caritat, mentre que abolir és fer justícia social i de gènere».

http://www.avui.cat/terrassa/notices/2009/09/professionals_del_plaer_o_esclaves_sexuals_6169.php

Share

La crisis hunde la ‘tarifa’ de las prostitutas al nivel de los 80

ANTONIO BAQUERO
BARCELONA

Felaciones sin condón a 10 euros junto a la carretera. Finales felices (sexo oral) por 15 euros en peluquerías chinas. Completos (penetración) por 30 euros en los alrededores de la Rambla. En la Catalunya del siglo XXI, la crisis y las mafias han hecho que el sexo por dinero se haga a precios de mediados de los años 80.
En los últimos dos años, las tarifas de los servicios ofrecidos por las prostitutas se han desplomado, generando una explosión de sexo low cost (bajo coste) que ya no es privativo de algunas áreas degradadas de Barcelona sino que tiene como escenario todas las provincias catalanas, ya sea en las carreteras, en cascos antiguos o en polígonos industriales. Las estimaciones más moderadas del Ministerio del Interior señalan que entre 20.000 y 30.000 mujeres ejercen la prostitución en Catalunya, la mayoría de ellas en clubs.
Tanto es así que, en un ejercicio de exhibicionismo machista, algunos clientes asiduos del sexo de pago han desarrollado en internet una página de mapas de Google –bautizada como Guía Kikilín— con las coordenadas en que se encuentran decenas de chicas, a las que identifican incluso por el nombre, sobre las que adjuntan una ficha calificando el modo en que ofrecen sus servicios donde llegan a valorar, incluso, lo que llaman «grado de implicación».

DESEMBARCO DE ORIENTALES / Pero en todas partes la crisis, que ha mermado la capacidad económica de los clientes, y el desembarco de redes de prostitución china y nigeriana han arrastrado hacia abajo las tarifas de las prostitutas.
Este drástico abaratamiento sorprende incluso a mandos policiales con años de experiencia en la lucha contra la trata de blancas y el proxenetismo. «La caída de precios es brutal», comenta con un énfasis de sorpresa un mando del Cuerpo Nacional de Policía, que atribuye la bajada de precios a la irrupción de la prostitución china y africana, especialmente de mujeres nigerianas.
Las organizaciones que dan asistencia a las mujeres prostituidas han constatado esta bajada. «La crisis nos afecta a todos, también a las chicas que se prostituyen. Ahora tienen muchos menos clientes. Un hombre que antes acudía a ellas una vez a la semana ahora igual va una vez al mes y eso, con suerte», comenta Delia Faixó, responsable del Programa Carretera del Hospital Sant Jaume de Calella, que da asistencia a mujeres que ejercen la prostitución en la red viaria del Maresme.
«La crisis hace que algunas chicas estén ganando tan poco que hayan decidido incluso dejar la prostitución; otras se lo están pensando», comenta Faixó. Si antes lo habitual era pagar 30 euros por una felación y 40 por un completo, ahora esas tarifas han bajado una media de 10 o 15 euros. «Hay mujeres en una situación de necesidad tan fuerte que están dispuestas a hacer esos servicios por 15 o 20 euros e incluso por lo que les den. Eso hace que luego los clientes les pidan a las otras que rebajen sus precios, con lo que al final todo va a la baja», explica la responsable del Programa Carretera, que destaca que las mujeres africanas «suelen ser las que se encuentran en una situación de mayor necesidad».
El impacto de la crisis es especialmente dañino en el caso de las chicas víctimas de mafias que las explotan. «Con o sin crisis, estas chicas, al final del día, tienen que darle a la mafia una cantidad de dinero para pagar la deuda que tienen con ella. Si no lo hacen se arriesgan a sufrir represalias en forma de palizas o agresiones a sus familiares. Eso las obliga a estar muchas más horas y a bajar los precios lo que haga falta para hacer más servicios», comenta Rocío Mora, coordinadora de la Asociación para la Prevención, Reinserción y Atención de la Mujer Prostituida (APRAMP).

SERVICIOS DE SEIS EUROS / Esta organización alerta de que la situación se ha deteriorado tanto para estas mujeres que, en Madrid, algunas llegan a ofrecer servicios sexuales por solo seis euros. «Aquí todo el mundo habla de la degradación de unas calles de Barcelona y a nadie le importa la situación de violencia y esclavitud de estas mujeres», afirma con indignación.
Además, cada vez son menos los clientes dispuestos a gastarse los 10 o 20 euros que puede costar una cama en un meublé, lo que hace que muchos de esos actos sexuales se realicen en el coche o, en su defecto en la calle, disparando también el sexo al aire libre. A eso contribuye también un cambio de costumbres sociales. Según el responsable del Cuerpo Nacional de Policía, «hace 10 o 15 años a nadie se le ocurriría hacer sexo con una prostituta en plena calle igual que a nadie se le pasaba por la cabeza andar por Barcelona sin camiseta. Ahora eso ha cambiado. Al tipo de cliente que recurre a esas chicas no le importa hacerlo en plena Boqueria».
En Barcelona, la geografía humana y urbana de la prostitución se ha transformado estos últimos meses. Las nigerianas, que llegaron a la ciudad a finales de los 90, no solo se han adueñado en exclusiva de la Rambla sino que su presencia es mayoritaria también en la zona del Raval, la ronda de Sant Antoni y la plaza de las Glòries. Además, han desembarcado en otras zonas donde no estaban presentes, tales como el entorno del parque de la Estació del Nord o el final de la calle de Sardenya, en el entorno de la Universitat Pompeu Fabra. En áreas como la Diagonal, la Meridiana o los alrededores del Camp Nou han aparecido decenas de chicas albanesas.

CERCA DE CAMINOS / El fenómeno se extiende, además, a las carreteras de toda Catalunya donde centenares de mujeres se apostan en vías secundarias –prefieren los lugares cercanos a salidas a caminos y con vegetación cerca– y allí sentadas bajo una sombrilla esperan a los clientes. En las comarcas de Barcelona, son muy visibles cerca de Castelldefels y Gavà (Baix Llobregat), en el Maresme y en carreteras secundarias del Vallès Occidental.
De todas formas, las carreteras de las comarcas de Girona son algunas de las que más mujeres concentran, informa Ferran Cosculluela. El número varía según la época del año, aunque en los momentos álgidos (verano y primavera) se han detectado hasta 50 puntos donde hay chicas. La competencia es tan alta que grupos mafiosos se enfrentan por los enclaves.
Jordi Martinoy, delegado de la Generalitat en Girona, reconoce que el fenómeno se ha agravado desde que en Francia se prohibió la prostitución callejera en el 2003. «Son muchos los franceses que cruzan la frontera para contratar a prostitutas», explicó. La N-2 entre La Jonquera (Alt Empordà) y Girona es una de las vías más frecuentadas, al igual que las carreteras L’Escala-Bàscara (Alt Empordà) y Vidreres-Lloret de Mar (Selva).

7.000 MUJERES / En la demarcación de Tarragona, el gran eje vertebrador de la prostitución se sitúa en la carretera N-340, informa Rafael Morales. El diputado socialista y alcalde de Alcover (Alt Camp), Anton Ferré, dio a conocer un informe en que se calcula que 7.000 mujeres ejercen la prostitución en esas comarcas. En las comarcas de Lleida, la treintena de mujeres rumanas y subsaharianas que trabajan en las carreteras se han desplazado al entorno de municipios como Alcarràs y Els Alamús (Segrià), informa Rosa Matas. En la capital, las profesionales del sexo están concentradas en una gasolinera que está situada junto a la N-2 y en el centro histórico.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=642722

MERCAT DEL SEXE

La crisi enfonsa la ‘tarifa’ de les prostitutes al nivell dels 80

ANTONIO BAQUERO
BARCELONA

Fel·lacions sense condó a 10 euros al costat de la carretera. Finals feliços (sexe oral) per 15 euros en perruqueries xineses. Complets (penetració) per 30 euros als voltants de la Rambla. A la Catalunya del segle XXI, la crisi i les màfies han fet que el sexe per diners es faci a preus de mitjans dels anys 80.
Els últims dos anys les tarifes dels serveis oferts per les prostitutes s’han desplomat i han generat una explosió de sexe low cost (baix cost) que ja no és privatiu d’algunes àrees degradades de Barcelona, sinó que té com a escenari totes les províncies catalanes, ja sigui a les carreteres, en cascos antics o en polígons industrials. Les estimacions més moderades del Ministeri de l’Interior assenyalen que entre 20.000 i 30.000 dones exerceixen la prostitució a Catalunya, la majoria d’elles en clubs.
Tant és així que, en un exercici d’exhibicionisme masclista, alguns clients assidus del sexe de pagament han desenvolupat a internet una pàgina de mapes de Google –batejada com a Guia Kikilín– amb les coordenades en què es troben desenes de noies, a les quals identifiquen fins i tot pel nom, sobre les quals adjunten una fitxa qualificant la manera que ofereixen els seus serveis on arriben a valorar, fins i tot, el que anomenen «grau d’implicació».

DESEMBARCAMENT D’ORIENTALS / Però a tot arreu la crisi, que ha minvat la capacitat econòmica dels clients, i el desembarcament de xarxes de prostitució xineses i nigerianes, han arrossegat cap avall les tarifes de les prostitutes.
Aquest abaratiment dràstic sorprèn fins i tot a comandaments policials amb anys d’experiència en la lluita contra el tràfic de blanques i el proxenetisme. «La caiguda dels preus és brutal», comenta amb un èmfasi de sorpresa un cap del Cos Nacional de Policia, que atribueix la baixada de preus a la irrupció de la prostitució xinesa i africana, especialment de dones nigerianes.
Les organitzacions que donen assistència a les dones prostituïdes han constatat aquesta baixada. «La crisi ens afecta tots, també les noies que es prostitueixen. Ara tenen molts menys clients. Un home que abans anava amb elles una vegada a la setmana ara potser hi va una vegada al mes, i això amb sort», comenta Delia Faixó, responsable del Programa Carretera de l’Hospital Sant Jaume de Calella, que ofereix assistència a dones que exerceixen la prostitució a la xarxa viària de la zona del Maresme.
«La crisi fa que algunes noies estiguin guanyant tan poc que hagin decidit fins i tot deixar la prostitució; altres s’ho estan pensant», comenta Faixó. Si abans el que era habitual era pagar 30 euros per una fel·lació i 40 per un complet, ara aquestes tarifes han baixat una mitjana de 10 o 15 euros. «Hi ha dones en una situació de necessitat tan forta que estan disposades a fer aquests serveis per 15 o 20 euros, i fins i tot pel que els donin. Això provoca que després els clients demanin a les altres noies que rebaixin els seus preus, amb la qual cosa al final tot va a la baixa», explica la responsable del Programa Carretera, que també destaca que les dones africanes «solen ser les que es troben en una situació de més necessitat».
L’impacte de la crisi és especialment perjudicial en el cas de les noies víctimes de màfies que les exploten. «Amb crisi o sense, aquestes noies, al final del dia, han de donar a la màfia una quantitat de diners per pagar el deute que hi tenen. Si no ho fan s’arrisquen a patir represàlies en forma de pallisses o agressions als seus familiars. Això les obliga a seguir moltes més hores i a abaixar els preus tant com faci falta per fer més serveis», comenta Rocío Mora, coordinadora de l’Associació per a la Prevenció, Reinserció i Atenció de la Dona Prostituïda (APRAMP).

SERVEIS DE SIS EUROS / Aquesta organització alerta que la situació s’ha deteriorat tant per a aquestes dones que, a Madrid, algunes arriben a oferir serveis sexuals per tan sols sis euros. «Aquí tothom parla de la degradació d’uns carrers de Barcelona i a ningú li importa la situació de violència i d’esclavitud d’aquestes dones», afirma amb indignació. A més, cada vegada són menys els clients que estan disposats a gastar-se els 10 o 20 euros que pot costar un llit en un meublé, circumstància que fa que molts d’aquests actes sexuals es facin al cotxe o, si no se’n pot disposar, al carrer, disparant també el sexe a l’aire lliure. A això hi contribueix també un canvi de costums socials. Segons el responsable del Cos Nacional de Policia, «fa 10 o 15 anys a ningú se li acudiria practicar sexe amb una prostituta al mig del carrer, igual que a ningú li passava pel cap anar per Barcelona sense samarreta. Ara això ha canviat. A la mena de client que recorre a aquestes noies no li importa fer-ho en plena Boqueria».
A Barcelona, la geografia humana i urbana de la prostitució s’ha transformat aquests últims mesos. Les nigerianes, que van arribar a la ciutat a finals dels 90, no només s’han apoderat en exclusiva de la Rambla, sinó que la seva presència és majoritària també a la zona del Raval, la ronda de Sant Antoni i la plaça de les Glòries. A més, han desembarcat en altres zones on no eren presents, com ara l’entorn del parc de l’Estació del Nord o el final del carrer de Sardenya, a l’entorn de la Universitat Pompeu Fabra. En àrees com la Diagonal, la Meridiana o els voltants del Camp Nou han aparegut desenes de noies albaneses.

A PROP DE CAMINS / El fenomen s’estén, a més, a les carreteres de tot Catalunya, on centenars de dones es planten en vies secundàries –prefereixen els llocs pròxims a sortides de camins i amb vegetació a prop– i assegudes sota un para-sol esperen els clients. A les comarques de Barcelona, són molt visibles a prop de Castelldefels i Gavà (Baix Llobregat), al Maresme i en carreteres secundàries del Vallès
Occidental.
De totes maneres, les carreteres de les comarques de Girona són algunes de les que més dones concentren, informa Ferran Cosculluela. El nombre varia segons l’època de l’any, tot i que en els moments àlgids (estiu i primavera) s’han detectat fins a 50 punts on hi ha noies. La competència és tan alta que grups mafiosos s’enfronten pels enclavaments.
Jordi Martinoy, delegat de la Generalitat a Girona, reconeix que el fenomen s’ha agreujat des que a França es va aprovar la prohibició de la prostitució al carrer el 2003. «Són molts els francesos que creuen la frontera per contractar prostitutes», va explicar. La N-2 entre la Jonquera (Alt Empordà) i Girona és una de les vies més freqüentades, igual que les carreteres l’Escala-Bàscara (Alt Empordà) i Vidreres-Lloret de Mar (Selva).

7.000 DONES / A la demarcació de Tarragona, el gran eix vertebrador de la prostitució se situa a la carretera N-340, informa Rafael Morales. El diputat socialista i alcalde d’Alcover (Alt Camp), Anton Ferré, va donar a conèixer un informe en què es calcula que 7.000 dones exerceixen la prostitució en aquelles comarques. A les comarques de Lleida, la trentena de dones romaneses i subsaharianes que treballen a les carreteres s’han desplaçat a l’entorn de municipis com ara Alcarràs i els Alamús (Segrià), informa Rosa Matas. A la capital, les professionals del sexe estan concentrades en una gasolinera que està situada al costat de la N-2 i al centre històric.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=642722

Share

Unes 200 catalanes acaparen la demanda de prostitució de luxe


CANVI EN EL PERFIL D’UN COL.LECTIU

La majoria són dones de classe mitjana que van entrar al món del sexe de pagament aclaparades per problemes econòmics.

ANTONIO BAQUERO
BARCELONA
Encara que sembli el contrari, a Catalunya, la prostitució no és només cosa d’estrangeres. Segons un recompte d’anuncis a la premsa i internet, unes 200 dones catalanes, unes 70 a Barcelona, exerceixen aquest ofici i concentren la seva activitat en el sexe de pagament d’alt nivell, en què els clients demanen cada vegada més els seus serveis en detriment de les dones d’altres països.
La seva situació és molt diferent de la de l’allau de sud-americanes, europees de l’Est, asiàtiques i africanes que aquesta última dècada han aterrat a Espanya per prostituir-se –moltes vegades víctimes del tràfic de blanques i en règim de semiesclavitud–. Aquesta arribada massiva va expulsar les espanyoles del carrer i els clubs, i només hi va deixar aquelles dones que es prostitueixen per poder pagar l’addicció a la droga.
La diferència radica en el fet que la majoria de les prostitutes catalanes són independents: funcionen per lliure, es queden el que guanyen, trien els clients i no depenen de cap proxeneta o xarxa. Pel que fa al que cobren, els preus establerts solen ser d’entre 200 i 300 euros l’hora; 400, una hora i mitja; 500, dues hores, i 1.000 tota la nit. Si són contractades com a acompanyants per a un viatge la tarifa sol ser de 1.000 euros diaris més despeses.

AMB ESTUDIS A
més, el seu perfil ha canviat. Si a les dècades dels 80 i els 90 eren sobretot noies sense estudis ni feina i amb fills, ara solen ser dones de classe mitjana que, en moltes ocasions, tenen capacitació professional i fins i tot combinen la prostitució amb la feina. «Hi ha infermeres, administratives, metges, advocades i universitàries», explica Montse, una barcelonina llicenciada en Ciències Polítiques que fa 20 anys que exerceix la prostitució i que ara ha creat un bloc on radiografia sociològicament el fenomen del sexe de pagament.
¿Què porta llavors una dona catalana a prostituir-se? » A això ningú s’hi dedica per gust ni per vici», comenta contundent la Montse, que afegeix: «El motiu és la necessitat d’aconseguir una quantitat important de diners al més ràpid possible per fer front a un important deute». Però també hi ha «una minoria de dones addictes al consum d’articles de luxe la compra dels quals sufraguen amb la prostitució», explica.

CRISI ECONÒMICA Aquesta dona desmenteix que la desacceleració econòmica hagi disparat la xifra d’espanyoles que es dediquen a la prostitució. «No és cert que la crisi empenyi més espanyoles a aquest món. Vaig viure la del 93 i tampoc hi va haver un desembarcament d’espanyoles. Fer aquest pas és una cosa molt seriosa que no es decideix així com així. A més, per molts deutes que tinguis, no totes les dones valen per a això».
El que sí que s’ha notat és que els clients han tornat a les catalanes. «Per al tipus de client que freqüenta la prostitució de luxe, ser catalana o espanyola és un valor afegit», reconeix la Montse, que recorda: «Fa alguns anys, quan la majoria eren espanyoles, el més demanat eren les dones estrangeres. Avui, quan la majoria de les noies són de fora, el que se surt de l’habitual són les d’aquí».
A més, les dones espanyoles han decidit fer-se més visibles. «Ara, quan t’has d’anunciar, destaques que ets d’aquí, ho poses com un valor al teu favor», explica la Paula, una comptable que fa un any que es dedica a la prostitució.
Una de les raons és que, tal com afirmen totes les dones consultades, en la prostitució d’alt nivell els clients volen alguna cosa més que una relació sexual. «Molts busquen que hi hagi empatia, poder xerrar i que la dona t’entengui. I això amb moltes noies estrangeres no ho poden fer. En canvi, aquest afegit de relació sí que el troben en les noies catalanes», explica Silvia, una estudiant de farmàcia que es prostitueix des de fa un any.
La Gisela, una jove catalana estudiant de postgrau, assenyala que els clients, per sobre de la bellesa, valoren el grau d'»implicació» de la prostituta en l’acte sexual. «Una noia a qui obliguen a tenir 15 o 20 relacions sexuals en una nit i que està explotada per una màfia no pot oferir la mateixa implicació que una dona que té cinc clients a la setmana i que treballa per a ella mateixa», afegeix.
Insisteix que a ella li «repugna» la distinció entre prostitutes i escorts, terme amb què s’ha batejat les meretrius de luxe: «¿Què passa? ¿Potser com que cobro tres vegades més que una noia romanesa o nigeriana ella sí que és puta i jo no?».
Com la Gisela, que no accepta clients de menys de 30 anys, la majoria de les prostitutes catalanes solen treballar per a homes de mitjana edat, de nivell econòmic mitjà alt i que, en molts casos, tanquen les cites amb dies d’antelació. «Tinc de clients homes de negocis que concerten la cita tres setmanes abans», assegura.

PREUS ESTANCATS Malgrat tot, els preus s’han estancat des de fa anys. «Es cobra aproximadament el mateix que als 90. Hi ha un excés d’oferta; més clubs, saunes i pisos», explica la Montse, que va ser la primera espanyola que es va anunciar a www.girlsbcn.com, la principal web de prostitució de luxe de Barcelona.
A més, tot i que moltes puguin guanyar entre 3.000 i 8.000 euros al mes depenent dels serveis que facin, aquestes dones han de fer «una important inversió» en estètica. «Gimnàs, perruqueria, esteticistes, roba… Podem parlar de 600 euros al mes», diu la Paula.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=536064

Share