Barcelona acull el primer prostíbul de nines de silicona d’Espanya

Els clients poden mantenir relacions sexuals amb una figura hiperrealista per 80 euros l’hora

ALFONSO L. CONGOSTRINA

Leiza, una de les nines de LumiDoll.

Leiza, una de les nines de LumiDoll.

Divendres passat va obrir a Barcelona el primer prostíbul de nines inflables d’Espanya, un negoci arrelat a països com el Japó. Els objectes de desig en qüestió són les anomenades Sex Doll, l’evolució de les tradicionals i fetitxistes nines inflables, convertides ara en una mena de maniquins hiperrealistes construïts amb els més avançats polímers i cautxús. Les nines en qüestió estan equipades amb corbes més o menys pronunciades, a gust del consumidor, i amb tres orificis i el seu preu al mercat pot superar els 6.000 euros.

El prostíbul de nines ha estat batejat com Lumidoll. Es tracta d’un nom compost entre el substantiu que s’utilitza, en argot, per denominar a les prostitutes, lumis, i doll que en anglès significa nina. La recepcionista de la primera agència de Sex Doll a Espanya lamenta que pot proporcionar molt poca informació sobre el negoci. També assegura que encara és aviat per valorar com ha estat rebuda la novetat entre els clients d’aquest tipus de fetitxisme sexual ,ja que el negoci no porta prou rodatge.

Lumidoll ofereix, de moment, els suposats serveis sense límits de quatre sex doll. Les tarifes van per períodes de temps. L’hora costa 120 euros (hi ha una oferta de llançament de 80 euros), l’hora i mitja costa 150 euros (100 euros durant l’oferta promocional), dues hores 170 euros (120 euros en oferta).

Una de les grans preguntes és la higiene de les nines. El prostíbul assegura que abans i després de cada servei les desinfecta “amb sabons especials antibacteris”. Tot i així, recomanen l’ús de preservatius que la pròpia empresa proporciona. Per als serveis es demana cita prèvia, on el client indica com desitja que vagi vestida la nina.

Una nova competència?

Conxa Borrell, presidenta de l’Associació de Professionals del Sexe (Aprosex), està convençuda que aquest nou negoci no farà la competència a la prostitució tradicional: “Les sex doll no ens substituiran, compleixen la seva funció com a fantasia però no amenacen la nostra professió”. Borrell considera que “complir fantasies és molt sa i les nines estan en les fantasies de moltes persones”. La presidenta d’Aprosex assegura que el Japó “ens porta tres vides d’avantatge a l’hora de complir fantasies” i confirma que les sex doll seran un autèntic complement “perquè hi haurà clients que voldran tenir una prostituta, una nina o un altre tipus de fantasia”.

http://cat.elpais.com/cat/2017/02/28/catalunya/1488301967_252175.html

Share

La prostitución en Barcelona: hacia un escenario de derechos

La prostitución en Barcelona: hacia un escenario de derechos

“Las putas también son mujeres, también se organizan, también tienen una voz y por supuesto también tienen derechos, por mucho que a muchos y muchas les incomode”, asegura la concejala de Feminismos del Ayuntamiento de Barcelona

El viernes asistí atónita al inicio de una campaña política contra el Ayuntamiento de Barcelona, una campaña de recogida de firmas de cargos públicos de Catalunya que plantea el rechazo a las políticas de protección de derechos de las trabajadoras del sexo que se está trabajando desde el Ayuntamiento de Barcelona. Este lanzamiento de campaña, en rueda de prensa, ha sido apoyada presencialmente por la presidenta de la Diputación de Barcelona, Mercè Conesa y por las alcaldesas Núria Parlon y Lluïsa Moret, de Santa Coloma y Sant Boi de Llobregat respectivamente.

Esta rueda de prensa no ha sido un acto de defensa de las mujeres. Ha sido un acto partidista y cargado de ligereza. El abordaje de esta problemática no puede hacerse sólo desde el escenario de la comodidad; desde el parapeto de la respetabilidad que disfruta el cargo público es sencillo tratar situaciones complejas como si no lo fueran. El problema es el efecto que producen estas iniciativas. Exactamente lo contrario a lo que dicen defender. La brecha entre los problemas reales de la ciudadanía y las instituciones ha quedado patente el viernes, y lo peor es que, lejos de defender los derechos de las mujeres, ha generado aún más subalternidad y sustrae la dignidad de todo un colectivo, como ellas mismas afirmaban en un comunicado de la Asamblea Pro Derechos Trabajo Sexual de Cataluña.

Nos preocupa el uso estratégico de los derechos de las mujeres por parte de algunos partidos políticos que se han caracterizado precisamente por negar la voz de muchas de estas por el solo hecho de dedicarse profesionalmente al trabajo sexual. Las putas también son mujeres, también se organizan, también tienen una voz y por supuesto, también tienen derechos, por mucho que a muchos y muchas les incomode. Barcelona cuenta con un movimiento de putas feministas potente que ha sido invisibilizado, infantilizado y despreciado históricamente. Para nosotros, sin embargo, son actores imprescindibles a la hora de diseñar estrategias de empoderamiento de las mujeres, y sobre todo, son aliadas firmes en la lucha contra la trata de mujeres con fines de explotación sexual. El argumento persistente de que cualquier estrategia que implique el reconocimiento de los y las trabajadoras sexuales es una forma de normalización de la trata es inaceptable. Barcelona, y todos los gobiernos, deben tener políticas firmes contra la trata y el tráfico pero nunca a costa de los derechos de las mujeres.

De la mano de estas políticas contra la trata hay que apostar pues por los derechos de las que ejercen voluntariamente. En Barcelona hemos aprobado una propuesta para garantizar espacios de trabajo dignos, con condiciones sanitarias y de seguridad y con conexión con los servicios municipales. También estamos facilitando procesos de escucha activa donde las propias trabajadoras sexuales recojan sus necesidades y demandas y las expongan a las instituciones. Asimismo estamos financiando nuevos proyectos para garantizar a todas aquellas que quieran salir de la prostitución itinerarios de empleo no estigmatizadores, y que realmente permitan un cambio cuando así lo decidan.

Estas actuaciones, de forma añadida, deben ir de la mano de políticas que luchen contra la feminización de la pobreza, y desde el gobierno de Barcelona estamos diseñando una estrategia específica con este objetivo. Estas políticas sin embargo, más de fondo, suelen quedar en un segundo plano en el debate sobre la prostitución y en especial en el discurso de quien criminaliza a las mujeres que, sin demasiadas alternativas laborales, deciden prostituirse.

Quiero pedir en este sentido más consistencia y exactitud en los discursos. El nivel municipal no tiene competencias para regular la prostitución otorgando derechos laborales, ni para abolirla. Ahora bien, lo que sí tenemos es la obligación y la capacidad de mejorar las condiciones de vida de las mujeres que la ejercen, de respetar las decisiones de las mujeres, de ofrecer alternativas, y de luchar en coordinación con el resto de administraciones y de actores judiciales y sociales contra la trata con fines de explotación sexual.

En este sentido, creemos que debemos sumar entre todas las fuerzas políticas para poner en marcha medidas estructurales y de cambio que al final reviertan en la defensa de los derechos de las mujeres.

http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/prostitucion-Barcelona-escenario-derechos_6_496660346.html

 

La prostitució a Barcelona: cap a un escenari de drets

“Les putes també són dones, també s’organitzen, també tenen una veu i per suposat també tenen drets, per molt a que a molts i moltes els incomodi”, assegura la regidora de Feminismes de l’Ajuntament de Barcelona

El passat divendres vaig assistir atònita a l’inici d’una campanya política contra l’Ajuntament de Barcelona, una campanya de recollida de signatures de càrrecs públics de Catalunya que planteja el rebuig a les polítiques de protecció de drets de les treballadores del sexe que s’està treballant des de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest llançament de campanya, en roda de premsa, ha estat recolzada presencialment per la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa i per les alcaldesses Núria Parlon i Lluïsa Moret, de Sant Coloma i Sant Boi de Llobregat respectivament.

Aquesta roda de premsa no ha estat un acte de defensa de les dones. Ha estat un acte partidista i carregat de lleugeresa. L’abordatge d’aquesta problemàtica no pot fer-se només des de l’escenari de la comoditat; des del parapet de la respectabilitat que gaudeix el càrrec públic és senzill tractar situacions complexes com si no ho fossin. El problema és l’efecte que produeixen aquestes iniciatives. Exactament el contrari al que diuen defensar. La bretxa entre els problemes reals de la ciutadania i les institucions ha quedat palesa el divendres, i el pitjor és que, lluny de defensar els drets de les dones, ha generat encara més subalternitat i sostreu la dignitat de tot un col·lectiu, com elles mateixes afirmaven en un comunicat de l’Asamblea Pro Derechos Trabajo Sexual de Cataluña.

Ens preocupa l’ús estratègic dels drets de les dones per part d’alguns partits polítics que s’han caracteritzat precisament per negar la veu de moltes d’aquestes pel sol fet de dedicar-se professionalment al treball sexual. Les putes també són dones, també s’organitzen, també tenen una veu i per suposat, també tenen drets, per molt a que a molts i moltes els incomodi. Barcelona compta amb un moviment de putes feministes potent que ha estat invisibilitzat, infantilitzat i menyspreat històricament. Per nosaltres, no obstant, són actors imprescindibles alhora de dissenyar estratègies d’empoderament de les dones, i sobretot, són aliades fermes en la lluita contra la tracta de dones amb fins d’explotació sexual. L’argument persistent de que qualsevol estratègia que impliqui el reconeixement dels i les treballadores sexuals és una forma de normalització de la tracta és inacceptable. Barcelona, i tots els governs, han de tenir polítiques fermes contra la tracta i el tràfic però mai a costa dels drets de les dones.

De la mà d’aquestes polítiques contra la tracta s’ha d’apostar doncs pels drets de les que exerceixen voluntàriament. A Barcelona hem aprovat una proposta per tal de garantir espais de treball dignes, amb condicions sanitàries i de seguretat i amb connexió amb els serveis municipals. També estem facilitant processos d’escolta activa on les pròpies treballadores sexuals recullin les seves necessitats i demandes i les exposin a les institucions. Així mateix estem finançant nous projectes per garantir a totes aquelles que vulguin sortir de la prostitució, itineraris d’ocupació no estigmatitzadors, i que realment permetin un canvi quan així ho decideixin.

Aquestes actuacions, de manera afegida, han d’anar de la mà de polítiques que lluitin contra la feminització de la pobresa, i des del govern de Barcelona estem dissenyant una estratègia específica amb aquest objectiu. Aquestes polítiques però, més de fons, solen quedar en un segon terme en el debat sobre la prostitució i en especial en el discurs de qui criminalitza les dones que, sense massa alternatives laborals, decideixen prostituir-se.

Vull demanar en aquest sentit més consistència i exactitud en els discursos. El nivell municipal no té competències per regular la prostitució atorgant drets laborals, ni per abolir-la. Ara bé, el que sí que tenim és la obligació i la capacitat de millorar les condicions de vida de les dones que l’exerceixen, de respectar les decisions de les dones, d’oferir alternatives, i de lluitar en coordinació amb la resta d’administracions i d’actors judicials i socials contra la tracta amb fins d’explotació sexual.

En aquest sentit, creiem que hem de sumar entre totes les forces polítiques per endegar mesures estructurals i de canvi que al final reverteixin en la defensa dels drets de les dones.

http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/prostitucio-Barcelona-cap-escenari-drets_6_496660345.html

Share

El negocio del sexo, uno de los principales beneficiados durante el Mobile World Congress

imagen titulo

Abigail Armengol Paredes

Ferias como el MWC impactan favorablemente sobre los sectores de la hostelería y la restauración, pero también sobre el negocio del sexo y la prostitución. La demanda de los servicios sexuales aumenta considerablemente antes y mientras dura el congreso y es por eso que vienen mujeres del resto del estado y de Europa para trabajar en los prostíbulos de la ciudad.

Poco antes de que comenzara el Mobile World Congress el club de alterne Apricot retiró, a petición de los organizadores del congreso, una valla publicitaria que el local tiene en la Gran Vía, junto a la Feria. El salón de telefonía móvil pretendía así evitar que su imagen se asocie a la prostitución, pero es un hecho que se trata del congreso que más actividad genera alrededor del negocio del sexo. El jefe de comunicación del club Apricot, Eladi Bonastre, confirma que es el evento que más clientes aporta en su local. Explica que la mayoría de los participantes de la feria son hombres de más de 40 años y quese trata de un perfil muy proclive a esta actividad . También asegura que desde principios de febrero mujeres de diferentes procedencias (Sudamérica, este de Europa y España, sobre todo) han acudido a este club para ofrecer sus servicios. Bonastre dice que saben que estos días la ciudad se llena de hombres extranjeros y ven la oportunidad de conseguir un sobresueldo .

En el Club Breston, afirman que aunque la afluencia de clientes aumenta estos días, la facturación ha bajado. En José, propietario del local, explica que hace cuatro años la recaudación durante las ferias y especialmente con el Mobile World Congress era muy superior, pero que la crisis y el aumento del público asiático han contribuido a su reducción. Cada vez hay más marcas provenientes de Asia, y este público, dice José, gasta poco y reclama menos servicios sexuales que los americanos o los ingleses.

El responsable del Club Breston cree que hay que cuidar la clientela de siempre que quede contenta y acabe volviendo. De esto también es partidaria Paula, escort de lujo desde hace 10 años que optó por dedicarse a ello cuando pasaba por dificultades económicas. Esta trabajadora sexual explica que estos días toda la ciudad y especialmente el sector de la prostitución se convulsionan. Con todo, asegura que quienes hacen negocio son los empresarios propietarios de clubes de contacto y prostíbulos más que las prostitutas, que trabajan de forma independiente en un piso o van a los hoteles a ofrecer sus servicios. Paula también es representante de ‘Aprosex, la Asociación de Profesionales del Sexo, que lucha por dignificar la profesión, regularizar y poner fin a la explotación laboral.

En el otro extremo encontramos abolicionistas como la abogada Montse Fernández, que afirma que la prostitución es un negocio del que se obtienen los mismos beneficios que el de la droga o el del armamento. En Cataluña y según datos de 2014 de los Mossos, esta actividad mueve alrededor de unos 7.000.000 euros anuales.  Fernández asegura que entre un 96 y un 98% de los casos se trata de mujeres -a veces menores- con pocos recursos económicos y víctimas de explotación. Esta abogada dice que parte de la solución en ámbito local es que los municipios se adhieran a la Red de Ciudades Libres de Tráfico de Mujeres, Niñas y Niños Destinados a la Prostitución. Santa Coloma es la primera ciudad catalana que a principios de febrero se adhirió. Esto se traduce en que el Ayuntamiento pondrá en marcha campañas de sensibilización y exigirá al gobierno central y la Generalitat la persecución del tráfico de personas y la penalización de los clientes.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/02/23/el-negoci-del-sexe-un-dels-principals-beneficiats-durant-el-mobile-world-congress/

El negoci del sexe, un dels principals beneficiats durant el Mobile World Congress

Fires com el MWC impacten favorablement sobre els sectors de l’hostaleria i la restauració, però també sobre el negoci del sexe i la prostitució. La demanda dels serveis sexuals augmenta considerablement abans i mentre dura el congrés i és per això que vénen dones de la resta de l’estat i d’Europa per treballar als prostíbuls de la ciutat.

Poc abans que comencés el Mobile World Congress el club de contactes Apricots va retirar, a petició dels organitzadors del congrés, una tanca publicitària que el local té a la Gran Via, a tocar de la Fira. El saló de telefonia mòbil pretenia així evitar que la seva imatge s’associï a la prostitució, però és un fet que es tracta del congrés que més activitat genera al voltant del negoci del sexe. El cap de comunicació del club Apricots, Eladi Bonastre, confirma que és l’esdeveniment que més clients aporta al seu local. Explica que la majoria dels participants de la fira són homes de més de 40 anys i que es tracta d’un perfil molt procliu a aquesta activitat. També assegura que des de principis de febrer dones de diferents procedències (Sud-amèrica, est d’Europa i Espanya, sobretot) han acudit a aquest club per oferir els seus serveis. Bonastre diu que saben que aquests dies la ciutat s’omple d’homes estrangers i veuen l’oportunitat d’aconseguir un sobresou.

Al Club Breston, afirmen que tot i que l’afluència de clients augmenta aquests dies, la facturació ha baixat. En José, propietari del local, explica que fa quatre anys la recaptació durant les fires i especialment amb el Mobile World Congress era molt superior, però que la crisi i l’augment del públic asiàtic han contribuit a la seva reducció. Cada cop hi ha més marques provinents d’Àsia, i aquest públic, diu en José, gasta poc i reclama menys serveis sexuals que els americans o els anglesos.

El responsable del Club Breston creu que cal cuidar la clientela de sempre perquè quedi contenta i acabi tornant. D’això també n’és partidària la Paula, escort de luxe des de fa 10 anys que va optar per dedicar-s’hi quan passava per dificultats econòmiques. Aquesta treballadora sexual explica que aquests dies tota la ciutat i especialment el sector de la prostitució es convulsionen. Amb tot, assegura que els qui fan negoci són els empresaris propietaris de clubs de contacte i prostíbuls més que no pas les prostitutes, que treballen de forma independent en un pis o van als hotels a oferir els seus serveis.La Paula també és representant d’Aprosex, l’Associació de Professionals del Sexe, que lluita per dignificar la professió, regularitzar-la i posar fi a l’explotació laboral.

A l’altre extrem trobem abolicionistes com l’advocada Montse Fernández, que afirma que la prostitució és un negoci del qual s’obtenen els mateixos beneficis que el de la droga o el de l’armament. A Catalunya i segons dades de 2014 dels Mossos d’Esquadra, aquesta activitat mou al voltant d’uns 7.000.000 euros anuals. Fernández assegura que entre un 96 i un 98 % dels casos es tracta de dones -de vegades menors-  amb pocs recursos econòmics i víctimes d’explotació. Aquesta advocada diu que part de la solució en àmbit local és que els municipis s’adhereixin a la Xarxa de Ciutats Lliures de Tràfic de Dones, Nenes i Nens Destinats a la Prostitució. Santa Coloma de Gramenet és la primera ciutat catalana que a principis de febrer s’hi va adherir. Això es tradueix que l’Ajuntament engegarà campanyes de sensibilització i exigirà al govern central i la Generalitat la persecució del tràfic de persones i la penalització dels clients.

Share

Duras críticas vecinales a Colau por la prostitución

  • La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona acusa al gobierno municipal de frivolizar el comercio del sexo

Duras críticas vecinales a Colau por la prostitución

Una prostituta nigeriana trata de llamar la atención de posibles clientes en la Rambla (Llibert Teixidó)

La Federació d’Associació de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) acusa alAyuntamiento de frivolizar con la realidad de la prostitución enBarcelona por su propuesta de regular esta actividad siempre que sea voluntaria. En un comunicado inusualmente duro, los vecinos criticaron la participación de la concejal de Ciclo de Vida, Feminismo y LGTBI, Laura Pérez, en un programa de televisión al que también acudieron algunas defensoras de la prostitución y en el que se “contribuyó a normalizar una situación de desigualdad que comporta el sufrimiento y la explotación de miles de mujeres y niñas, muchas de ellas en Barcelona”. Por eso, apremian al equipo de gobierno a elegir entre el modelo neoliberal alemán o el feminista abolicionista sueco y alertan del riesgo de la “prostitucionalización” de la ciudad.

El movimiento vecinal barcelonés, muy vinculado a BComú y a la alcaldesa Ada Colau, está en completo desacuerdo con la distinción que hace Laura Pérez entre las mujeres que ejercen la “prostitución de forma libre y forzosa” y la intención del Ayuntamiento para que aquellas mujeres que ejercen esta actividad desde la libertad tengan “derechos, seguridad y condiciones higiénicas”. La FAVB considera que si hay tráfico de mujeres es porque hay demanda y apunta que cuando se habla de comercio del sexo “la cuestión de la libertad no es pertinente y lo que sí es importante es la igualdad”.

A pesar de que se muestra favorable a que el Ayuntamiento elimine las multes a las mujeres que se prostituyan en la calle, la FAVB es contraria a que se deje de sancionar al cliente. Y considera que con la posible regulación se está trasladando a la opinión pública un mensaje de normalidad por lo que respecta a la compra de servicios sexuales. “Por la puerta de atrás, se instala de hecho un modelo de relaciones que certifica un privilegio ancestral de los hombres”.

El pasado mes de noviembre el Ayuntamiento aprobó una propuesta de Ciutadans para empezar a preparar una normativa sobre la prostitución voluntaria. Fue en ese momento cuando se acordó modificar la actual ordenanza para dejar de sancionar a las prostitutas que ejercen en la calle. Lo cierto es que la normativa no ha servido para reducir la presencia de este colectivo ni para luchar contra las mafias internacionales que comercian con sexo. Esta es una de las razones que esgrime el equipo de gobierno para elaborar un nuevo marco normativo –con las limitaciones que puede tener el Ayuntamiento en esta materia– con el que dotar de derechos a estas mujeres. La alcaldesa Ada Colau en la conferencia celebrada el pasado miércoles en el Col·legi de Periodistes, abordó también la cuestión de la prostitución. En ningún momento utilizó el término “regulación”, pero sí instó a ­trabajar sosegadamente y contar con la opinión de este colectivo “como actores y no como sujetos pasivos”.

La FAVB, sin embargo, considera que el Ayuntamiento parece sólo contar con la opinión de las “putas indignadas” –colectivo a favor de regular la actividad–, mientras silencia a “chinas, nigerianas, rumanas…. el grueso de las mujeres prostituidas”. Considera que no hay diferencias entre una chica nigeriana prostituida en las Ramblas o explotada en un discreto burdel del Eixample.

Por eso, reclaman que se elabore una encuesta rigurosa para saber cuántas mujeres son prostituidas en Barcelona y en qué condiciones. También reiteran su petición de participar en el consejo asesor del servicio municipal Abits. La FAVB reclama al Ayuntamiento coraje para mirar a la realidad cara a cara y no contentarse con discursos fáciles y que tranquilizan la conciencia de la opinión pública.

El comunicado es especialmente crítico con la concejal Pérez y la permisividad ante las declaraciones de Clarissa Velocci, portavoz de Genera, que aseguró en dicho programa de TV3 “que no se sabe cuántas putas hay”, “quizás todas lo somos” o “el matrimonio es una forma de prostitución”.

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160115/301411262777/criticas-colau-prostitucion.html

Dures crítiques veïnals a Colau per la prostitució

  • La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona acusa el govern municipal de frivolitzar el comerç del sexe

Dures crítiques veïnals a Colau per la prostitució

Una prostituta nigeriana prova de cridar l’atenció de possibles clients a la Rambla (Llibert Teixidó)

La Federació d’Associació de Veïns i Veïnes de Barcelona ( FAVB) acusal’Ajuntament de frivolitzar la realitat de la prostitució a Barcelona per la seva proposta de regular aquesta activitat sempre que sigui voluntària. En un comunicat inusualment dur, els veïns van criticar la participació de la regidora de Cicle de Vida, Feminisme i LGTBI, Laura Pérez, en un programa de televisió al qual també van anar algunes defensores de la prostitució i en el qual es “va contribuir a normalitzar una situació de desigualtat que comporta el patiment i l’explotació de milers de dones i nenes, moltes d’elles a Barcelona”. Per això, apressen l’equip de govern a triar entre el model neoliberal alemany i el feminista abolicionista suec, i alerten del risc de la “ prostitucionalització” de la ciutat.

El moviment veïnal barceloní, molt vinculat a BComú i a l’alcaldessa Ada Colau, està en complet desacord amb la distinció que fa Laura Pérez entre les dones que exerceixen la “prostitució de manera lliure i les que ho fan de manera forçosa”, i la intenció de l’Ajuntament que les dones que exerceixen aquesta activitat des de la llibertat tinguin “drets, seguretat i condicions higièniques”.

La FAVB considera que si hi ha tràfic de dones és perquè hi ha demanda, i apunta que quan es parla de comerç del sexe “la qüestió de la llibertat no és pertinent, i el que sí que és important és la igualtat”.

Malgrat que es mostra favorable que l’Ajuntament elimini les multes a les dones que es prostitueixin al carrer, la FAVB és contrària que es deixi de sancionar el client. I considera que amb la possible regulació s’està traslladant a l’opinió pública un missatge de normalitat pel que fa a la compra de serveis sexuals. “Per la porta del darrere s’instal·la de fet un model de relacions que certifica un privilegi ancestral dels homes”.

El mes de novembre passat l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una proposta de Ciutadans per començar a preparar una normativa sobre la prostitució voluntària. Va ser en aquell moment quan es va acordar modificar l’actual ordenança per deixar de sancionar les prostitutes que exerceixen al carrer. El cert és que la normativa no ha servit per reduir la presència d’aquest col·lectiu ni per lluitar contra les màfies internacionals que comercien amb el sexe. Aquesta és una de les raons que esgrimeix l’equip de govern per elaborar un nou marc normatiu –amb les limitacions que pot tenir l’Ajuntament en aquesta matèria– amb el qual es pugui dotar aquestes dones de drets.

L’alcaldessa Ada Colau, en la conferència celebrada dimecres passat al Col·legi de Periodistes, va abordar també la qüestió de la prostitució. En cap moment no va utilitzar el terme “regulació”, però sí que va demanar que es treballi assossegadament i que es tingui en compte l’opinió d’aquest col·lectiu “ com a actors i no com a subjectes passius”.

La FAVB, tot i això, considera que l’Ajuntament sembla que només té en compte l’opinió de les Prostitutes Indignades –col·lectiu a favor de regular l’activitat–, mentre silencia “les xineses, les nigerianes, les romaneses…. el gruix de les dones prostituïdes”. Considera que no hi ha diferències entre una noia nigeriana prostituïda a la Rambla o explotada en un discret bordell de l’ Eixample.

Per això, reclama que s’elabori una enquesta rigorosa per saber quantes dones són prostituïdes a Barcelona i en quines condicions. També reiteren la seva petició de participar en el consell assessor del servei municipal Abits. La FAVB reclama a l’Ajuntament coratge per mirar la realitat cara a cara i no acontentar-se amb discursos fàcils i que tranquil·litzen la consciència de l’opinió pública.

El comunicat és especialment crític amb la regidora Pérez i la permissivitat davant les decla­racions de Clarissa Velocci, ­portaveu de Genera, que va as­segurar en l’esmentat programa de TV3 “que no se sap quantes ­putes hi ha, potser totes ho som” o “el matrimoni és una forma de prostitució”.

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160115/301411258507/criticas-prostitucion-colau.html

Share

Un juez falla que las prostitutas tienen derechos laborales

Una sentencia pionera equipara a las trabajadoras del sexo con cualquier empleado| De consolidarse, las prostitutas tendrían derecho al paro y a seguridad social | La Tesorería de la Seguridad Social ha solicitado ya las cuotas atrasadas

Un juez falla que las prostitutas tienen derechos laborales

La prostitución no forzada y ejercida en un prostíbulo es un trabajo que tiene los mismos derechos laborales que cualquier otro. Este es el espíritu de la sentencia pionera que ha dictado un juez de lo social de Barcelona y que obligaría a los proxenetas a suscribir contratos con las mujeres que conllevarían, por ejemplo, derecho a paro y cotizaciones a la Seguridad Social. Esta sentencia aún no es firme, pues puede ser recurrida hasta el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), pero a buen seguro que causará polémica, pues incide en una problemática que aún no está resuelta y sobre la que existen dos tendencias contrapuestas, encarnadas por la prohibición total de la prostitución, al estilo de lo que pasa en Suecia, o su regularización, como ha ocurrido en Alemania.

Sentencia, además, pionera, pues fuentes jurídicas consultadas por La Vanguardia señalan que en las bases de datos no existen pronunciamientos de índole similar. Tan sólo hay jurisprudencia parecida en el ámbito del llamado alterne, cuando las mujeres reciben pagos de un local por estimular a la clientela a consumir alcohol, y luego si quieren alquilan una habitación en el mismo sitio para servicios sexuales por su cuenta, aunque la realidad es que esta frontera es muy porosa y muchas veces fraudulenta.

Y, además, esta sentencia se produce de oficio a consecuencia de la inspección llevada a cabo en un local donde se llevaba a cabo el comercio sexual. El 11 de octubre del 2012, inspectores de trabajo, acompañados de funcionarios de la Policía Nacional, entraron en un establecimiento de Barcelona que se presentaba como centro de masajes y que se anunciaba en una web con este reclamo: “Nuestro factor humano y de servicios está ampliamente capacitado, tanto en presencia, saber estar y educación, como también en poder otorgarles una dedicación plena, placentera, sexual y con mucha implicación femenina hacia la persona que reclama y recibe nuestras atenciones”.

De esta inspección se derivaron dos procesos. Uno, penal, que se archivó porque las mujeres que trabajaban en el establecimiento aseguraron que no lo hacían forzadas ni sometidas a presión alguna. Y otro meramente laboral, que se derivó en un acta de trabajo por falta de afiliación y alta en la Seguridad Social de las empleadas del local. Al ser recurrida por la propietaria del centro de masajes, originó un litigio en un juzgado social, que es donde se ha dictado esta sentencia.

Los datos objetivos que se recogen en el acta de la inspección de trabajo son que, en el momento de producirse la revisión, había tres trabajadoras del sexo en el establecimiento; una en una habitación dando un masaje a un cliente, y otras dos en otras estancias a la espera de parroquianos. Todas explicaron que llevaban a cabo un horario, entre las doce y las veinte horas. En cuanto al pago, las mujeres declararon que cobraban una comisión por cada servicio, y que tanto los clientes como las instalaciones y los materiales de trabajo, como aceites, eran proporcionados por la empresa. La propietaria argumentó que su licencia municipal era de centro de masajes, no de alquiler de habitaciones, y que las mujeres debían estar allí a una hora convenida, en espera de que llegaran los clientes que las elegían para los servicios sexuales que quisieran, y cuyo precio era pactado con una encargada, que cobraba bien en metálico o bien en tarjeta de crédito y que al final de la jornada entregaba a las empleadas la parte convenida de cada trabajo.

De hecho, sólo existía una discrepancia, pero que no era trivial: mientras que la propietaria del centro sostenía que las mujeres prestaban sus servicios sexuales por iniciativa y cuenta propia, la policía y los inspectores de trabajo mantenían que no. que lo hacían por encargo de la empresa, lo que daría lugar a una relación laboral.

Para el juez no hay muchas dudas. En primer lugar, si bien el local se anunciaba como un centro de masajes, se trataba en verdad de un prostíbulo. Y que entre las mujeres y la propietaria existía un vínculo profesional “no admite mucha discusión”, porque tiene “los rasgos esenciales de todo contrato laboral”, que son “prestación voluntaria de servicios, retribución y dependencia”.

De esta forma, la sentencia expone cómo “el marco regulador de la prostitución” se queda en “regulación administrativa y despenalización aplicativa”; y también considera que ha quedado “plenamente acreditado que las trabajadoras ejercían libremente, sin coacción y de manera no forzada, la prestación de servicios de prostitución por cuenta de la empresa demandada, bajo su dirección y dependencia”, por lo que sólo cabe declarar que “la relación existente” entre la propietaria del local y las mujeres “tiene un carácter laboral”.

¿Qué consecuencias tendría esta sentencia si se consolida en tribunales superiores? Pues que las prostitutas que ejercen sin coacción y en un prostíbulo con un empresario tendrían los mismos derechos que cualquier otro trabajador: tienen derecho a un contrato mediante el cual deberían ser dadas de alta en la Seguridad Social –con las ventajas que ello conlleva, como pensión o atención sanitaria– y opción de cobrar el paro.

De hecho, la decisión judicial ha tenido su primera consecuencia: la Tesorería de la Seguridad Social ha reclamado a los propietarios del salón de masajes las cuotas que, en virtud de este fallo, deberían haber ingresado por tener a tres empleadas; y está por ver si las mujeres también plantean reclamaciones laborales.
Leer más: http://www.lavanguardia.com/vida/20150309/54427992788/un-juez-falla-que-las-prostitutas-tienen-derechos-laborales.html#ixzz3TsfzhndB

 

Un jutge decideix que les prostitutes tenen drets laborals

Una sentència pionera equipara les treballadores del sexe amb qualsevol empleat | POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES En cas que es consolidés, les prostitutes tindrien dret a l’atur | PRIMER RESULTAT La Tresoreria de la Seguretat Social ja ha sol·licitat les quotes endarrerides

La prostitució no forçada i exercida en un prostíbul és una feina que té els mateixos drets laborals que qualsevol altra. Aquest és l’esperit de la sentència pionera que ha dictat un jutge social de Barcelona i que obligaria els proxenetes a subscriure contractes amb les dones, que comportarien, per exemple, dret a l’atur i cotitzacions a la Seguretat Social.

Aquesta sentència encara no és ferma, ja que pot ser recorreguda fins al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però segur que causarà polèmica, ja que incideix en una problemàtica que encara no està resolta i sobre la qual existeixen dues tendències contraposades, encarnades per la prohibició total de la prostitució, a l’estil del que passa a Suècia, o per la regularització, com ha succeït a Alemanya.

Sentència. a més, pionera, ja que fonts jurídiques consultades per La Vanguardia assenyalen que en les bases de dades no hi ha pronunciaments d’índole semblant. Tan sols hi ha jurisprudència similar en l’àmbit dels bars de cites, quan les dones reben pagaments d’un local per estimular la clientela a consumir alcohol, i després si volen lloguen una habitació al mateix lloc per a serveis sexuals pel seu compte, encara que la realitat és que aquesta frontera és molt porosa i moltes vegades fraudulenta.

I, a més, aquesta sentència es produeix d’ofici a conseqüència de la inspecció feta en un local on es duia a terme el comerç sexual. L’11 d’octubre del 2012, inspectors de treball, acompanyats de funcionaris de la Policia Nacional, van entrar en un establiment de Barcelona que es presentava com a centre de massatges, i que s’anunciava en un web amb aquest reclam: “El nostre factor humà i de serveis està àmpliament capacitat, tant en presència, saber estar i educació, com també a poder atorgar-los una dedicació plena, agradable, sexual i amb molta implicació femenina cap a la persona que reclama i rep les nostres atencions”.

D’aquesta inspecció, en van derivar dos processos. Un, de penal, que es va arxivar perquè les dones que treballaven a l’establiment van assegurar que no ho feien forçades ni sotmeses a cap pressió. I un altre de merament laboral, que es va derivar en una acta de treball per falta d’afiliació i alta en la Seguretat Social de les empleades del local. Quan la propietària del centre de massatges la va recórrer, va originar un litigi en un jutjat social, que és on s’ha dictat aquesta sentència.

Les dades objectives que es recullen en l’acta de la inspecció de treball són que, en el moment que es va fer la revisió, hi havia tres treballadores del sexe a l’establiment; una en una habitació fent un massatge a un client, i dues més en altres estances en espera de parroquians. Totes van explicar que duien a terme un horari, entre les dotze i les vint hores. Quant al pagament, les dones van declarar que cobraven una comissió per cada servei, i que tant els clients com les instal·lacions i materials de feina, com ara olis, eren proporcionats per l’empresa. La propietària va argumentar que la seva llicència municipal era de centre de massatges, no de lloguer d’habitacions, i que les dones havien d’estar allà a una hora convinguda, en espera que arribessin els clients que les elegien per als serveis sexuals que volguessin, i el preu dels quals era pactat amb una encarregada, que cobrava o bé en metàl·lic o bé amb targeta de crèdit i que al final de la jornada lliurava a les empleades la part convinguda de cada feina.

De fet, només existia una discrepància, però que no era trivial: mentre que la propietària del centre sostenia que les dones prestaven els seus serveis sexuals per iniciativa i compte propis, la policia i els inspectors de treball mantenien que no. que ho feien per encàrrec de l’empresa, la qual cosa donaria lloc a una relació laboral.

Per al jutge no hi ha gaires dubtes. En primer lloc, si bé el local s’anunciava com un centre de massatges, es tractava en veritat d’un prostíbul. I que entre les dones i la propietària existís un vincle professional “no admet gaire discussió”, perquè té “els trets essencials de qualsevol contracte laboral”, que són “prestació voluntària de serveis, retribució i dependència”.

D’aquesta manera, la sentència exposa com “el marc regulador de la prostitució” queda en “regulació administrativa i despenalització aplicativa”; i també considera que ha quedat “plenament acreditat que les treballadores exercien lliurement, sense coacció i de manera no forçada, la prestació de serveis de prostitució per compte de l’empresa demandada, sota la seva direcció i dependència”, per la qual cosa només es pot declarar que “la relació existent” entre la propietària del local i les dones “té un caràcter laboral”.

Quines conseqüències tindria aquesta sentència si es consolida en tribunals superiors? Doncs que les prostitutes que exerceixen sense coacció i en un prostíbul amb un empresari tindrien els mateixos drets que qualsevol altre treballador: tenen dret a un contracte mitjançant el qual haurien de ser donades d’alta a la Seguretat Social -amb els avantatges que això comporta, com a pensió o atenció sanitària- i opció de cobrar l’atur.

De fet, la decisió judicial ha tingut la seva primera conseqüència: la Tresoreria de la Seguretat Social ha reclamat als propietaris del saló de massatges les quotes que, en virtut d’aquesta decisió, haurien d’haver ingressat per tenir tres empleades; i cal veure si les dones també presenten reclamacions laborals.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/20150309/54427986720/jutge-prostitutes-drets-laborals.html#ixzz3Tsgcc5LI

Share

Les prostitutes reclamen zones per exercir als carrers de Barcelona

Més de 200 professionals presenten als alcaldables una llista de reivindicacions

Els partits s’oposen al sexe de pagament a la via pública

Manifestació de prostitutes contra les polítiques de Trias. / JUAN BARBOSA

El col·lectiu autodenominat Putas Indignadas, integrat per diferents grups de dones que exerceixen la prostitució, la majoria als carrers del Raval, i l’Associació de Professionals del Sexe (Aprosex) han realitzat diverses trobades amb les quals pretenen elaborar “un programa polític a Barcelona a favor de les treballadores sexuals”. Els dos col·lectius representen més de 200 dones que estan disposades a presentar les seves propostes a les diferents formacions polítiques. Les prostitutes reclamen que s’aturi la persecució política i policial i zones, pactades amb els ajuntaments, on puguin exercir la seva feina. Les dones critiquen amb força que les polítiques de tolerància zero amb els clients “només beneficien les xarxes d’explotació sexual i el proxenetisme”.

La presidenta d’Aprosex, Paula Vip, és crítica amb la posició que han adoptat els partits polítics respecte a la prostitució: “A veure si s’adonen d’una vegada per sempre que hi ha un col·lectiu de treballadores del sexe que també votem i que no tenim drets”. Vip ha sol·licitat en innombrables ocasions la fi de les sancions als clients. “Els polítics han abocat a la pobresa les prostitutes del Raval amb les seves multes, que l’única cosa que aconsegueixen és criminalitzar-les d’una banda i deixar-les sense clients en un país on l’exercici de la prostitució lliure i voluntària no està prohibit”. Vip assegura que amb les polítiques “repressives” l’única cosa que s’aconsegueix és precarizar, encara més, els serveis sexuals: “Estem fugint de la Policia quan els agents haurien de ser els nostres aliats per poder acudir a ells quan un client es torna violent o no vol pagar”.

Molt pocs partits s’han mostrat oberts a les propostes de les prostitutes. “Volem pactar amb els consistoris horaris i zones per treballar al carrer i que acabi d’una vegada per totes aquesta persecució”, sentencia Vip. “Als polítics el tema els ve molt gran, molts menteixen i anuncien pressions insuportables contra els nostres clients per, suposadament, protegir-nos; senyors, si us plau, no ens protegeixin”, assegura. Vip afirma que la majoria de dones que exerceixen a la via pública ho fa voluntàriament i explica que “segons l’ONU i l’OIT només el 15 % de les prostitutes a Espanya treballen obligades”

“Aquí hi ha foscos interessos, els interessa que desapareguem perquè el monopoli del sexe de pagament beneficia empresaris amb locals que exploten les dones i que es queden com a mínim el 50 % de cada servei, i a sobre no paguen cap tipus d’impostos per aquests ingressos”, denuncia Vip.

Volem pactar amb els consistoris horaris i zones per treballar al carrer

Maribel Martín és la primera prostituta a la qual la justícia ha reconegut els seus drets laborals com a dona de companyia, té 63 anys i va abandonar l’ofici poc després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) reconegués els seus drets laborals després de treballar en un club de Granollers. Martín es mostra, igual que Vip, molt taxativa: “Els polítics només es dediquen a perseguir les pobres noies que sobreviuen com poden i, mentrestant, permeten que creixin les màfies de proxenetes als prostíbuls”. Martín assegura que darrere d’aquest tipus de negocis “hi ha interessos i gent molt poderosa”. Denuncia que el modus operandi d’aquest tipus de societats s’assembla a l’esclavitud: “Les dones treballen als clubs, al servei de les pitjors màfies del món, i quan ja no les volen les abandonen al carrer”. Martín ho té clar: “Cal tancar tots els clubs, els polítics han de fer complir les lleis i castigar el proxenetisme que s’exerceix en aquests llocs”. De la mateixa manera que Vip, Maribel Martín també creu que la solució és crear zones “controlades” on es pugui exercir lliurement la prostitució “sense cap xarxa d’explotació darrere”.

El problema polític de la prostitució

CiU: “L’oferta i demanda de serveis sexuals a la via pública no pot existir a la nostra ciutat”

Per als partits polítics enfrontar-se a la realitat de la prostitució no és fàcil. Les formacions tenen sensibilitats i maneres diferents per solucionar el que alguns consideren un “problema”.

La regidora de CiU a Barcelona, Francina Vila, és taxativa: “L’oferta i demanda de serveis sexuals a la via pública no pot existir a la nostra ciutat”. Vila assegura que les polítiques dels convergents continuaran encaminades a ajudar a buscar alternatives a les dones que exerceixen la prostitució, “mai les deixarem de costat, atendrem les víctimes del tràfic i ens coordinarem amb la justícia”.

El PSC denuncia que el 95 % de les prostitutes que exerceixen a la ciutat comtal són “víctimes de tràfic i explotació”

Les propostes convergents no són antagòniques a les de l’alcaldable del PSC per Barcelona, Jaume Collboni. El socialista reclama una Barcelona “lliure d’explotació sexual”. Denuncia que el 95 % de les prostitutes que exerceixen a la ciutat comtal són “víctimes de tràfic i explotació”. Collboni aposta per una ciutat “lliure de prostitució” ja que considera que exercir aquesta activitat al carrer o en qualsevol altre lloc “és un atemptat contra la llibertat de les dones i els nostres esforços estan enfocats a protegir-les”.

Belén Pajares, regidora del PP al consistori barceloní, és partidària dels programes per ajudar les dones a abandonar l’“esclavitud que suposa la prostitució”. Segons la política popular: “Al carrer no hi ha d’haver prostitutes, les famílies i els nens no tenen per què presenciar tot el que comporta aquest fosc món”. Als populars no els agrada la idea de permetre zones, ni cedir cap tipus d’equipament per al sexe de pagament. La seva política és clara “pressió” als clients.

De la seva banda, la diputada i candidata a l’alcaldia de Barcelona per Ciutadans, Carina Mejías, proposa un marc legal on totes aquelles persones “que exerceixen lliure i voluntàriament la prostitució puguin acollir-se al règim d’autònoms”. Mejías assegura que d’aquesta manera s’aconseguiria més protecció i es podria vetllar perquè el sexe de pagament es realitzi amb unes condicions mínimes de seguretat i higiene. Tot i això, Mejías és partidària de prohibir l’activitat a la via pública i permetre que es realitzi en locals prèviament autoritzats. “El millor que podem fer per les dones és regular-les i perseguir les xarxes d’explotació sexual”, afirma la candidata de Ciutadans.

El País s’ha posat en contacte amb la CUP i amb ERC sense que s’hagin pronunciat respecte a les propostes polítiques relacionades amb l’exercici prostitució. Barcelona en Comú va confessar a aquest rotatiu que encara no té una opinió formada sobre el tema i necessita diverses reunions per acabar de forjar la seva proposta sobre aquest tema.

Desenes de dones lloguen els seus cossos als carrers, pisos i clubs de les ciutats catalanes. Moltes, com Paula Vip “fa anys que cotitzem com a autònomes perquè per cobrar els nostres diners llavors l’Estat sí que ens vol, i no per donar-nos drets; actua com un proxeneta”. Desenes de prostitutes tindran la seva papereta preparada el mes de maig.

http://cat.elpais.com/cat/2015/02/28/catalunya/1425125725_535757.html

Share

Psicologia, màrqueting… De debò vols ser prostituta?

El curs introductori al món de la prostitució comença amb èxit de participació

Barcelona

Paula Vip, creadora del curs. / GIANLUCA BATTISTA

“Per què et vols dedicar a la prostitució?, insisteixo… De debò vols ser prostituta? Has pensat en els inconvenients? Estàs preparada per ser puta?”. Aquests són els quatre primers interrogants amb què ha començat aquest matí el polèmic curs organitzat per l’Associació de Professionals del Sexe (Aprosex) en el qual es pretén professionalitzar totes aquelles persones que decideixin fer el salt i convertir-se en prostitutes professionals.

“No se n’ha anat ningú, i això que ho comencem pintant molt cru; us informem que això és difícil però totes s’han quedat”, assegurava avui Paula Vip, la presidenta de l’associació, professora del curs i “puta professional” amb més de vuit anys d’exercici. L’associació ha decidit impartir el curs de manera intensiva, ja que hi ha alumnes procedents de les dues Castelles, Andalusia, Madrid i Galícia que s’han desplaçat fins a Barcelona per assistir a les classes de Paula Vip i de la psicòloga clínica Cristina Garaizábal.

“Aquesta feina no la pot fer qualsevol, cal ser fort, sentir-se bé, saber portar la batuta… Ets la teva pròpia cap i has de saber seguir el teu negoci, tenir caràcter per imposar-te, has de reunir una sèrie de condicions que si no es compleixen no t’hi pots dedicar”, explica la Paula. Sap impartir lliçons i ho fa davant l’alumnat. Aquesta és la primera vegada en què un noi decideix apuntar-se al curs. És madrileny i ha viatjat fins a Barcelona per rebre les classes. La Paula està orgullosa de trobar-se amb el seu primer alumne: “Si et passeges pel carrer detectes fàcilment una puta, però no un prostitut”. Tot i així, la professional considera que el curs és tan vàlid per a “putes com per a prostituts, ja que la manera de tractar els clients i saber imposar-te és exactament la mateixa”.

Parlem d’hisenda,de Seguretat Social,  de donar-se d’alta d’autònoms

La tarda és llarga i és el moment de tractar temes delicats psicològicament, com “la manera de fugir de l’estigma puta”. També s’ensenyen petits trucs sexuals. El colofó final està dedicat a les persones més avesades a les matemàtiques: “Parlem d’hisenda, de Seguretat Social, de donar-se d’alta d’autònoms… Temes de màrqueting per ensenyar com has de treballar en el teu propi negoci”.

El primer curs sobre prostitució d’Espanya es tornarà a repetir al gener. Ha estat molt criticat, però Paula Vip té clar que allò que ensenya compleix una funció per a les persones que decideixen endinsar-se en el món de la prostitució i se senten perdudes: “Aquells que ens critiquen haurien de respectar la llibertat individual de cadascuna de nosaltres i no ho fan”.

http://cat.elpais.com/cat/2014/11/15/catalunya/1416065731_381097.html

Share

el Periódico: “VULL SER PUTA”

image

“VULL SER PUTA”

La crisi ha multiplicat l’ingrés en l’ofici de dones catalanes, que abans del cataclisme econòmic eren una raresa. El col·lectiu de treballadores sexuals Aprosex ha decidit combatre les incerteses de les principiants amb un màster accelerat, dissabte que ve, a Barcelona.

NÚRIA NAVARRO

Conxa Borrell (de cara), 'escort' i promotora del curs 'Prostitució: nocions bàsiques per a la professionalització', i una de les cursetistes.

Conxa Borrell (de cara), ‘escort’ i promotora del curs ‘Prostitució: nocions bàsiques per a la professionalització’, i una de les cursetistes.

Aquí no fem apologia de la prostitució. Tampoc parlem de treballadores sexuals que lucren tercers.Ens limitem a la descripció clínica d’un fet: en els últims quatre anys, una quantitat gens menyspreable de dones del país que abans podien afrontar factures i ara no, han entrat -o estudien fer-ho- en la prostitució de manera lliure i independent. I expliquem que, davant aquesta dada estadística, un col·lectiu de veteranes de l’ofici, Aprosex, per fraternitat i activisme, imparteixen dissabte que ve un curs exprés dirigit a les indecises, les principiants i fins i tot les perfeccionistes sobre tot el que s’ha de saber del negoci.

«Estan entrant en la professió noies tremendament joves, d’entre 18 i 23 anys, i més grans de 50», explica Conxa Borrell,escort des de fa set anys i presidenta d’Aprosex. Les joves s’hi apunten per pagar els estudis o ajudar la família i, «en general, no estan preparades per ser professionals de gairebé res»; mentre que la majoria de les madures hi ingressen perquè no troben feina. «Són dones que tot just han estat amb un home -el seu marit-, però que tenen un mercat perquè són tendres, saben com tractar una falta d’erecció i estan per la feina»,il·lustra.

43% d’autòctones

L’augment d’oferta nacional el certifica també un dels socis fundadors de PhotoEscorts, el portal espanyol d’anuncis de freelancesmés important amb preus superiors a 150 euros l’hora (durant el Mobil World Congress, per exemple, distribueix un volum de 10.000 trucades a Barcelona): «Quan vam obrir la web el 2006, la majoria d’anuncis eren de noies llatinoamericanes i les d’aquí eren l’excepció cobejada; però des de fa un parell d’anys l’augment ha sigut espectacular. Un 43% del total de professionals donades d’alta aquest any són autòctones, davant del 38% del mateix període de l’any anterior, que al seu torn va superar el precedent».

 

Al gestor de PhotoEscorts també li consta que són estudiants i dones que s’han quedat sense feina. Entre les universitàries, apunta, s’està estenent com un fenomen viral les casual scorts, molt consolidades a Londres. «Són noies que han crescut amb les xarxes socials, que són més atrevides i que eventualment es guanyen uns quants diners -400 o 500 euros a l’hora- només durant les fires i els congressos».

És un conjunt de dones que opten per l’exercici lliure de la prostitució, una cosa que no solament no és delicte, sinó que reconeix el Protocol de Palerm de l’ONU, subscrit per Espanya. «Escullen fer de putes, com escollirien ser caixeres de súper. Ningú somia de petita ser una caixera de súper, ¿oi? -qüestiona Borrell-.

 

Doncs tampoc somia ser puta. No és una ­cosa vocacional. Però, en cas de prendre la decisió, és necessari saber unes quantes coses perquè no se sentin perdudes, com al principi em va passar a mi».

La veu de l’experiència

El que li va passar a ella, a Conxa Borrell, va ser el següent. Era comptable, esposa i mare. El seu marit va muntar una empresa que va acabar en bancarrota. Havien hipotecat la casa. Les obligacions econòmiques l’asfixiaven. I un dia, rentant plats, va sentir en un telediari una notícia relacionada amb el sexe de pagament. «Hi ha prostitutes que guanyen 200 euros al dia», va fluir des del televisor mentre l’aigua s’emportava l’espuma del Mistol clavegueró avall. Amb aquests diners podia pagar el col·legi del seu fill, va fer comptes. Es va preguntar si podria fer-ho, i en una setmana va organitzar el seu nou negoci. «Sexe intel·ligent i morbós», va posar a l’anunci. Paula Vip seria el seu nom de batalla. La primera vegada, assegura, no sabia ni per on començar. «Algun dia, intentaré evitar el trago a altres», es va prometre ja llavors, quan Zapatero deia que el país anava de perles.

I ara ha arribat el dia. Perquè fa dos anys va sortir de l’armari. Ho va explicar a la seva família i el seu estar al món es va normalitzar. I perquè està decidida a plantar cara a l’abolicionisme que posa el membret de «carn en venda» a totes les putes sense sentir els seus arguments; a defensar l’ofici, a condemnar les xarxes i qualsevol tipus de tràfic –«només faltaria»– i a intentar millorar les condicions de les seves col·legues presents i futures. Això explica que dissabte imparteixi el curs exprés Prostitució: nocions bàsiques per a la professionalització (www.aprosex.com), juntament amb Cristina Garaizábal, psicòloga clínica amb 30 anys d’experiència en el món del sexe de pagament i cofundadora del col·lectiu Hetaira de Madrid. I, de moment, el comentari majoritari de les cursetistes apuntades és un alleujat «¡per fi algú ens vol ensenyar!», assegura l’encarregada de fer les inscripcions.

 

La primera lliçó del màster és capital: saber si realment vols ser puta.«Perquè una cosa és la fantasia i una altra, la realitat». Hi han de donar una i mil voltes. «Insistirem en els inconvenients -explica Borrell-.

 

Han de saber que la contrapartida a guanyar diners ràpids, per exemple, és mentir al teu entorn més íntim sobre la procedència d’uns diners que no tenen explicació». Ella mateixa va ocultar al seu fill i als seus germans la seva vida paral·lela esborrant les empremtes com un paranyer canadenc.

D’altra banda, la condemnada crisi ha abaixat les tarifes. Montserrat Neira, de 53 anys, prostituta de lliure elecció des del 1989 i autora del llibre Una mala mujer, explica que els preus actuals estan lluny de quan va començar. «L’any 1989 estar en un pis d’11 del matí a 9 de la nit significava endur-se a casa el milió de pessetes (6.000 euros). Avui, com a màxim, en pots treure 3.000 nets», assegura. En part, per la recessió, que afecta les butxaques del client com a qualsevol, però també, com subratllen des del portal PhotoEscorts, per la multiplicació de l’oferta i l’aparició dels anuncis en webs generalistes com LoQUo o Milanuncios, incubadores del low cost de la vida dissoluta.

Després hi ha la qüestió d’encaixar l’estigma social, la consideració general d’estar al costat indecent. «T’enfrontes a la idea preconcebuda que ‘ets-puta-perquè-no-saps-fer-una altra-cosa’ i, per tant, nedes en inseguretat», explica Borrell. Perquè la societat tendeix a cosificar la prostituta. I li diu amb totes les lletres que la seva activitat és degradant. «S’atipen de repetir que totes som esclaves, submises, humiliades i violades; que no pots dir que ‘no’ a les demandes del client, i això és fals», es queixa, molt en la línia de l’escriptora francesa Virginie Despentes, que en el seu llibre Teoria King Kong sosté que aquesta idea d’enviliment generalitzat és tan pertinent com parlar del treball tèxtil mostrant només imatges de nens cosint en soterranis.

El pitjor del pitjor

La psicòloga clínica Cristina Garaizábal, l’altra professora del màster, explica que abans l’ofici estava més penalitzat moralment, però també més estès i, en conseqüència, elles estaven més inserides, «però avui les normatives dictades des de les institucions i la condemna d’un cert sector del feminisme han calat en l’imaginari social i les fa sentir-se el pitjor del pitjor, quan la realitat és així només per a les víctimes de tràfic». Elssímptomes derivats d’aquest estigma són: baixa autoestima, sentiment que ningú et reconeix, desconfiança causada per la doble vida, angoixa a l’hora de negociar, por a la violència.

I davant aquestes fragilitats, l’experta els proposarà un mantra:«Organíza’t, reuneix-te amb altres treballadores sexuals, fes xarxa de solidaritat i lluita pels teus drets». I Borrell, de natural més intensa, va més enllà: «Si és una elecció lliure, no hi ha feina en què la dona s’empoderi tant des del primer minut com el de puta. El client tria entre l’oferta, però les regnes les porta la professional. Això els ha de quedar clar».

 

 

Gust pel sexe

Un cop païts els inconvenients -que, com han vist, en són uns quants-, les mestres subratllaran que és primordial que el sexe no els faci fàstic. «Una puta a qui no li agradi el sexe és com una anorèxica que es dediqui a fer crítica gastronòmica»,compara Borrell. «És possible, però ho passarà francament malament». I una vegada no surten pegues, el pas següent és conèixer i reconèixer el propi cos. «Per fer sexe han de buscar el seu propi plaer. És imprescindible que la puta entengui que primer és ella. Ja tindrà després oportunitat de conèixer moltes varietats de penis i de saber com es comporten», diu a la brava.

Després, i no menys important, ve el màrqueting corporatiu. «Lacandidata ha d’oferir alguna cosa amb què se senti forta i poderosa, i exposar-ho de la manera més honesta -enuncia-; si diuen que treballen de 12 a 8, han de complir l’horari; si afirmen que fan 1,70, que així sigui; si publiquen unes fotos de reclam, hi ha un límit tolerable de Photoshop», explica.«No poden enganyar, perquè es perjudiquen a si mateixes i a tot el col·lectiu». I en aquest aspecte, hi ha poca literatura. Des del portal PhotoEscorts els solen enviar consells de com fer-se les fotos i redactar un anunci. «Però no tenen interioritzada la idea de la importància d’invertir en la seva publicitat»,lamenten.

Un cop resoltes la convicció i la promoció, el nivell següent és la importància de la intel·ligència emocional i de l’empatia. «Les putes som llestes, sabem que els diners no es fan amb el cony, perquè en tenen totes les dones del món –diu la mestra–, sinó amb el cap. És fonamental escoltar molt, prestar atenció al client com si fos el més important del món i memoritzar la informació que et doni». Perquè es veu que la gràcia no és fer molts clients, sinó retenir-los, i saber portar cada una de les situacions. «És en això on es veu qui és una bona professional–sentencia–, si no, passes de ser puta a ser bandarra». ¡Déu meu! ¿I quina és la diferència? «La mateixa que entre l’arquitecte que es nega a seguir uns plans sense cap ni peus pel capritx d’un client, o el que tira endavant i ja està».

Plans d’estalvi
I després hi ha les finances –«cada una guarda el que vol, però el que és òptim és destinar un terç a l’estalvi», segons Borrell, recordant una sàvia màxima del seu avi–, i els assumptes legals. L’advocat Fernando Esteban, que ha elaborat el dossier del curs, assegura que «el primer consell legal per a una prostituta que vol treballar amb normalitat i no en el mercat clandestí és donar-se d’alta a la Seguretat Social i a Hisenda. Pagar impostos no només les empara com a treballadores, sinó que també les dignifica».
I és convenient ensenyar-los com fer una cobertura de seguretat.«Elles han de sentir que no estan soles, que si hi ha una agressió es pot denunciar». De manera astuta, el curs servirà de passada per connectar-les, per donar-los l’oportunitat que es reconeguin com a companyes i no com a competidores. «Al principi totes tenim angoixes semblants, com per exemple: ‘Se m’ha buidat un condó a dins, ¿dec haver agafat la sida?’. Crear i estendre relacions entre elles les ajuda a combatre les incerteses».
I després, és clar, vindran els consells mecànics. Perquè en el vici també hi ha d’haver virtut. «Cal professionalitzar-se». I sense titubejos, afegeix: «Perquè un dels treballs de la puta és ensenyar a l’home a ser més bon amant, que se’n vagi a casa seva i sàpiga fer alguna cosa nova a la seva parella. Però nosaltres també arreglem problemes, ¿eh? Una vegada vaig recuperar un NSPP (Només li Serveix Per Pixar). Allò estava mort. Vaig trigar un any, però ho vaig aconseguir. Les rendes se les emportarà la seva companya present o futura. Això és el que realment té preu», diu.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/vull-ser-puta-3105869

RELAT EN PRIMERA PERSONA DE DUES DONES QUE S’HAN APUNTAT AL CURSET / ALEXIA CATALANA 22 ANYS

«LA MEVA MARE I JO VAM ESTAR A PUNT DE PERDRE-HO TOT»

Puc assegurar que el mite que les nenes es fiquen en aquest món perquè no tenen educació ni principis, en el meu cas, és totalment fals. Els meus pares van viatjar molt per Europa i a mi no em va faltar mai res. Fins al dia en què el meu pare ens va abandonar i ens va deixar un préstec hipotecari increïble. Jo tenia 18 anys acabats de fer. La meva mare i jo vam estar a punt de perdre-ho absolutament tot. Sense que ella sabés res, vaig deixar els estudis i em vaig posar a treballar en una feina corrent, però el sou no arribava ni per pagar el deute.

Llavors vaig recordar que una amiga estava en aquest món i vaig pensar: «Si ella ha pogut, jo també podré». Així va ser com vaig començar a ser una escort. Treballant només dos mesos vaig poder estalviar prou per eixugar una gran part dels deutes. Òbviament, la meva mare encara no sap com vaig guanyar els diners. L’hi vaig amagar no perquè m’avergonyís del que feia, sinó perquè ella és una persona molt reservada i molt tancada, i dubto molt que ho entengui.

Després d’aquella experiència, vaig decidir tornar-hi. ¿Per què? Ja no necessitava els diners per als deutes, sinó per finançar-me els estudis. També em vaig adonar que realment m’agradava el que feia. Em venia de gust seguir coneixent homes que m’aportessin més a nivell personal, psicològic i econòmic que els nois de la meva edat, amb qui gairebé no tinc temes de conversa.

No m’he gastat mai els meus ingressos comprant per omplir armaris de roba, ni per sortir de festa els caps de setmana. Sempre he tingut plans de futur. Em segueixo formant, viatjo i sóc feliç podent portar la meva mare a un bon restaurant sense preocupar-me pel compte, tenint la possibilitat d’accedir a una sanitat digna i sense llistes d’espera, podent estudiar sense haver-me de preocupar per la matrícula.

Ara m’he pres un petit descans, però hi tornaré quan acabi una part dels estudis. Es preguntaran, ¿per què t’has apuntat al curs? Perquè les meves ganes d’aprendre no tenen límit. I vull estar més preparada de cara al retorn.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/meva-mare-vam-estar-punt-perdre-ho-tot-3105870

RELAT EN PRIMERA PERSONA DE DUES DONES QUE S’HAN APUNTAT AL CURSET / CHELSEA CATALANA 42 ANYS

«VAIG COMENÇAR AL MAIG I NO TINC GAIRE EXPERIÈNCIA»

«Vaig començar al maig i no tinc gaire experiència»_MEDIA_1

V aig conèixer una professional del sexe, vaig donar voltes a la idea, em vaig organitzar durant tres mesos i vaig començar el maig del 2013. Però vaig desaparèixer entre els mesos d’agost i desembre, i ara torno a arrencar, amb més forces i amb les idees més clares. Però no tinc experiència, no he fet gaires serveis i m’he apuntat al curset per aprendre, sobretot, qüestions administratives, burocràtiques, de màrqueting. Estic elaborant el meu blog -encara no està en línia però es titularà chelsealove-, i encara que les presentacions habituals em semblen avorrides, desconec les estratègies de promoció. També m’interessa com tractar per telèfon els clients, perquè sovint no veus com es pot acabar amb una conversa que no porta enlloc, i tampoc saps molt bé quin to has d’adoptar. Sec, insinuant…

Tampoc resulta fàcil de portar l’ocultació. Encara que vas convivint amb això, no m’interessa que ningú sàpiga qui hi ha darrere de Chelsea. Naturalment hi ha una persona. Una mare de tres fills, sense parella, que va tenir una feina artística i ara porta una empresa relacionada amb la creativitat. Però al principi no em vaig posar en això per un daltabaix econòmic. Tinc els meus deutes, com tothom. Si he de ser sincera, jo vaig començar per plaer. M’agrada el sexe, i si hi ha diners pel mig, resulta més satisfactori. Així que vaig decidir compaginar els dos mons. Però ara que hi he tornat, l’economia pesa més. Necessito més diners. Com que era -i sóc- nova en això, el que personalment més m’angoixa és que em puguin fer mal, que és una cosa que no pots controlar. No vaig a cap domicili, ni a hotels. Em limito a apartaments per hores. I la meva tarifa és de 200 euros l’hora, de moment, perquè el preu és un filtre per descartar clients que no desitjo. Jo busco un perfil cultural mitjà alt, homes i dones amb qui també pugui parlar de música o d’art. Perquè no només són els diners i el sexe. També ho veig com una forma d’enriquiment personal. I això m’exigeix professionalitzar-me. Saber-ne més.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/vaig-comencar-maig-tinc-gaire-experiencia-3105871

Share

El alcalde de Osaka justifica la utilización de esclavas sexuales en Japón

Toru Hashimoto considera que el sistema de ‘mujeres de confort’ era “necesario” para mantener la disciplina de las tropas niponas

ADRIÁN FONCILLAS / Pekín

 

El papel de proxeneta que el Ejército japonés desempeñó en el siglo pasado fue “necesario”. Lo ha dicho este lunes el alcalde de OsakaToru Hashimoto, refiriéndose a las esclavas sexuales (más conocidas por el eufemismo de mujeres de confort) que antes y durante la segunda guerra mundial estuvieron encerradas en burdeles para solaz de las tropas niponas.

 

La filipina Tomasa Salinog, acude a testificar ante el tribunal que en el año 2000 investigó la esclavitud sexual durante la II Guerra Mundial.

La filipina Tomasa Salinog, acude a testificar ante el tribunal que en el año 2000 investigó la esclavitud sexual durante la II Guerra Mundial. TSUGUFUMI MATSUMOTO | AP

Hashimoto responde a las preguntas de la prensa en el Ayuntamiento de Osaka, este lunes.

Hashimoto responde a las preguntas de la prensa en el Ayuntamiento de Osaka, este lunes. AP / KYODO NEWS

“Era necesario para mantener la disciplina de las tropas. Para los soldados que arriesgaban sus vidas en circunstancias donde las balas caían como gotas de lluvia, el sistema de mujeres de confort era necesario para darles algo de descanso. Eso está claro para cualquiera”, ha afirmado Hashimoto ante las televisiones nacionales.

Hashimoto ha reconocido que las mujeres sí fueron forzadas a prostituirse, aunque lo ha achacado a “latragedia de la guerra”. Otros revisionistas lo han puesto en duda y han asegurado que se trataban de prostitutas que fueron retribuídas. Incluso el primer ministro, Shinzo Abe, negó que hubiera evidencias.

Los historiadores calculan que unas 200.000 mujeres fueron obligadas a prostituirse por el Ejército japonés durante su expansión en Asia (1910-1945). La mayoría eran coreanas, pero pocas nacionalidades se libraron. El fenómeno fue silenciado incluso por las víctimas hasta que, muchos años después, una mujer holandesadenunciara haber sido usada como prostituta por las tropas del Sol Naciente.

PASADO IMPERIALISTA

El asunto aún ocupa la agenda política. Seúl ha pedido a Tokio en repetidas ocasiones que asuma su responsabilidad ante lo que juzga como unas disculpas tibias. El Ministerio de Exteriores surcoreano ha exigido este martes que Japón asuma su pasado imperialista y sus gravísimasviolaciones de derechos humanos y corrija sus anacrónicas interpretaciones de ese periodo.

Hashimoto no es un cualquiera en la política japonesa. Antes de ser alcalde de Osaka, una de las principales ciudades del país, fue el gobernador más joven de la historia y fundó el partido ultranacionalista Restauración junto al exgobernador de Tokio, Shintaro Ishihara, quien muestra una habilidad pasmosa para alterar a China. Hashimoto acumula declaraciones altisonantes. Recientemente aseguró que Japón necesitaba una dictadura.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/alcalde-osaka-justifica-utilizacion-esclavas-sexuales-japon-2390498

DURANT LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

L’alcalde d’Osaka justifica la utilització d’esclaves sexuals al Japó

Toru Hashimoto considera que el sistema de ‘dones de confort’ era “necessari” per mantenir la disciplina de les tropes nipones

ADRIÁN FONCILLAS / Pequín

 

El paper de proxeneta que l’Exèrcit japonès va fer al segle passat era “necessari”. Ho ha dit aquest dilluns l’alcalde d’OsakaToru Hashimoto, referint-se a les esclaves sexuals (més conegudes per l’eufemisme de dones de confort) que abans i durant la segona guerra mundial van estar tancades enbordells per satisfer les tropes nipones.

 

La filipina Tomasa Salinog va a testificar davant del tribunal que l'any 2000 va investigar l'esclavitud sexual durant la II Guerra Mundial.

La filipina Tomasa Salinog va a testificar davant del tribunal que l’any 2000 va investigar l’esclavitud sexual durant la II Guerra Mundial. TSUGUFUMI MATSUMOTO | AP

Hashimoto respon a les preguntes de la premsa a l'Ajuntament d'Osaka, aquest dilluns.

Hashimoto respon a les preguntes de la premsa a l’Ajuntament d’Osaka, aquest dilluns. AP / KYODO NEWS

“Era necessari per mantenir la disciplina de les tropes. Per als soldats que arriscaven la vida en circumstàncies on les bales queien com gotes de pluja, el sistema de dones de confort era necessari per donar-los una mica de descans. Això és clar per a qualsevol”, ha afirmat Hashimoto davant de les televisions nacionals.

Hashimoto ha reconegut que les dones sí que van ser forçades a prostituir-se, però ho ha atribuït a “latragèdia de la guerra”. Altres revisionistes ho han posat en dubte i han assegurat que es tractaven de prostitutes que van ser retribuïdes. Fins i tot el primer ministre, Shinzo Abe, ha negat que hi hagués evidències.

Els historiadors calculen que unes 200.000 donesvan ser obligades per l’Exèrcit japonès a prostituir-se durant la seva expansió a l’Àsia (1910-1945). La majoria eren coreanes, però poques nacionalitats se’n van salvar. El fenomen va ser silenciat fins i tot per les víctimes fins que, molts anys després, una dona holandesa va denunciar haver estat utilitzada com a prostituta per les tropes del Sol Naixent.

PASSAT IMPERIALISTA

L’assumpte encara ocupa l’agenda política. Seül ha demanat a Tòquio en repetides ocasions que assumeixi la seva responsabilitat davant el que considera unes disculpes tímides. El Ministeri d’Exteriors sud-coreà ha exigit aquest dimarts que el Japó assumeixi el seu passat imperialista i les seves gravíssimes violacions de drets humans i corregeixi les anacròniques interpretacions d’aquest període.

Hashimoto no és qualsevol en la política japonesa. Abans de ser alcalde d’Osaka, una de les principals ciutats del país, va ser el governador més jove de la història i va fundar el partit ultranacionalistaRestauració amb l’exgovernador de Tòquio, Shintaro Ishihara, que mostra una habilitat sorprenent per alterar la Xina. Hashimoto acumula declaracions altisonants. Fa poc va assegurar que el Japó necessitava una dictadura.

Share

¿Qué excita a las mujeres?

Christian Grey ha desatado la pasión y el deseo de muchas mujeres… y los hombres se preguntan el porqué. ¿Lo averiguamos?

Elena Crespi Asensio

Elena Crespi Asensio

Este no va a ser un artículo más sobre la trilogía de Las cincuenta sombras de Grey… Lo que pretendo es reflexionar sobre las claves que ha utilizado la autora y los secretos que podemos aprovechar para descubrir qué excitaa las mujeres. Y desvelaremos el secreto antes de empezar: la seducción. Pero dejadme hacer un apunte antes de hablar de cómo se seduce a una mujer… si estos libros de los cuales todo el mundo habla ha excitado a una gran cantidad de mujeres es por una cosa: porque su contenido es erótico y sexual. Por lo tanto: aquello que es sexual, excita. Parece una afirmación muy básica pero muy cierta. Y es que hay quien pretende excitarse sin que el sexo tenga un papel importante. Pues lo tiene. Lo que pasa que el sexo es un concepto muy amplio que incluye muchas cosas.

 

zoomcaratsexo

Ahora sí, ahora podemos hablar de seducción. En nuestra consulta acuden mujeres que han aumentado su deseo sexual gracias a Las cincuenta sombras… y es que es muy sencillo: leer sobre algo relacionado con el sexo, puede excitar. Y si el juego de seducción que lo envuelve es erótico, aún puede excitar más.

Algunas parejas que acuden a consulta nos dicen que desde que la lectura erótica ha aparecido en sus vidas, la frecuencia de las relaciones sexuales ha aumentado. Incluso hay mujeres que después de una sesión de lectura (y no necesariamente tienen que leer las aventuras de Grey) sienten un gran deseo de acercarse a su pareja y hacer el amor. Y eso es maravilloso. No por la frecuencia, sino por el deseo.

Sentir deseo sexual puede ser maravilloso pero, a menudo, con el paso del tiempo el deseo tiende a disminuir. Entonces, todo aquello que se pueda hacer para que el deseo llamo a nuestra puerta será bienvenido.

DE LA FICCIÓN A LA REALIDAD

Algunos hombres han querido ver qué es lo que excita a sus parejas. Y se han atrevido a leer alguna de las páginas de la trilogía o la trilogía entera. Fantástico! Eso quizás significa que hay cierta preocupación o interés en saber qué excita a las muejres.

La pregunta sería… ¿cómo pasamos del terreno de la ficción al terreno de la realidad? Repito, la palabra clave es la seducción.

¿Ya sabes qué seduce a tu pareja? Porque no a todas las mujeres les excitan las mismas cosas (la famosa trilogía no gusta a todo el género femenino) ¿Le has preguntado a tu pareja qué la seduce? Pues te invito a hacerlo.

Si hablamos sobre hombres y mujeres, los hombres son mucho más visuales y están conectados de un modo muy firme a su sexualidad (hablaremos de ello más adelante). En cambio, la excitación de algunas mujeres es un poco más compleja, tiene un recorrido más largo. Pero sumamente divertido. Solamente falta descubrirlo. Y el juego de la seducción tiene un papel muy significativo en este trayecto: tocar, reír, sentir, acariciar, lamer, susurrar, pellizcar, temblar, jadear… y muchos más son los verbos que pueden acompañar este proceso de excitación que es tan importante para sentir placer.

Como la sexualidad es un cóctel con ingredientes únicos para cada persona es necesario descubrir qué ingredientes tiene el de cada uno. ¿Quieres descubrirlo?

http://www.elperiodico.com/es/noticias/mucho-mas-que-sexo/que-excita-las-mujeres-2347323

DONA I SEXUALITAT

¿Què excita les dones?

Christian Grey ha desencadenat la passió i el desig de moltes dones… i els homes es pregunten el perquè. ¿Ho esbrinem?

Aquest no serà un article més sobre la trilogia de Cinquanta ombres d’en Grey… El que pretenc és reflexionar sobre les claus que ha utilitzat l’autora i els secrets que podem aprofitar per descobrir què excita les dones. I revelarem el secret abans de començar: laseducció. Però deixeu-me fer un apunt abans de parlar de com se sedueix una dona… si aquests llibres dels quals tothom parla han excitat una gran quantitat de dones és per una cosa: perquè el seu contingut és eròtic i sexual. Per tant: allò que és sexual, excita. Sembla una afirmació molt bàsica però molt certa. I és que hi ha qui pretén excitar-se sense que el sexe hi tingui un paper important. Doncs el té. El que passa que el sexe és un concepte molt ampli que inclou moltes coses.

 

zoom{caratsexo}

Ara sí, ara podem parlar de seducció. A la nostra consulta hi venen dones que han augmentat el seu desig sexual gràcies a ‘Cinquanta ombres…’, i és que és molt senzill: llegir sobre alguna cosa relacionada amb el sexe pot excitar. I si el joc de seducció que ho enbolcalla és eròtic, encara pot excitar més.

Algunes parelles que venen a consulta ens diuen que des que la lectura eròtica ha aparegut en les seves vides, la freqüència de les seves relacions sexuals ha augmentat. Fins i tot hi ha dones que després d’una sessió de lectura (i no necessàriament han de llegir les aventures d’en Grey) senten un gran desig d’anar-se’n al llit amb la seva parella i fer l’amor. I això és meravellós. No per la freqüència, sinó pel desig.

Sentir desig sexual pot ser meravellós, però, sovint, amb el pas del temps el desig tendeix a disminuir. Llavors, tot allò que es pugui fer perquè el desig  truqui a la nostra porta serà benvingut.

DE LA FICCIÓ A LA REALITAT

Alguns homes han volgut veure què és el que excita les seves parelles. I s’han atrevit a llegir alguna de les pàgines de la trilogia, o la trilogia sencera. ¡Fantàstic! Això potser significa que hi ha certa preocupació o interès a saber què excita les dones.

La pregunta seria… ¿com passem del terreny de la ficció al terreny de la realitat? Ho repeteixo, la paraula clau és la seducció.

¿Ja saps què sedueix la teva parella? Perquè no a totes les dones els exciten les mateixes coses (la famosa trilogia no agrada a tot el gènere femení) ¿Li has preguntat a la teva parella què la sedueix? Doncs et convido a fer-ho.

Si parlem sobre homes i dones, els homes són molt més visuals i estan connectats d’una manera molt ferme a la seva sexualitat (parlarem d’això més endavant). En canvi, l’excitació d’algunes dones és una mica més complexa, té un recorregut més llarg. Però summament divertit. Només cal descobrir-lo. I el joc de la seducció té un paper molt significatiu en aquest trajecte: tocar, riure, sentir, acariciar, llepar, xiuxiuejar, pessigar, tremolar, panteixar… i són molts més els verbs que poden acompanyar aquest procés d’excitació que és tan important per sentir plaer.

Com que la sexualitat és un còctel amb ingredients únics per a cada persona, és necessari descobrir quins ingredients té el de cada un. ¿Vols descobrir-ho?

Share