La prostitución en Barcelona: hacia un escenario de derechos

La prostitución en Barcelona: hacia un escenario de derechos

“Las putas también son mujeres, también se organizan, también tienen una voz y por supuesto también tienen derechos, por mucho que a muchos y muchas les incomode”, asegura la concejala de Feminismos del Ayuntamiento de Barcelona

El viernes asistí atónita al inicio de una campaña política contra el Ayuntamiento de Barcelona, una campaña de recogida de firmas de cargos públicos de Catalunya que plantea el rechazo a las políticas de protección de derechos de las trabajadoras del sexo que se está trabajando desde el Ayuntamiento de Barcelona. Este lanzamiento de campaña, en rueda de prensa, ha sido apoyada presencialmente por la presidenta de la Diputación de Barcelona, Mercè Conesa y por las alcaldesas Núria Parlon y Lluïsa Moret, de Santa Coloma y Sant Boi de Llobregat respectivamente.

Esta rueda de prensa no ha sido un acto de defensa de las mujeres. Ha sido un acto partidista y cargado de ligereza. El abordaje de esta problemática no puede hacerse sólo desde el escenario de la comodidad; desde el parapeto de la respetabilidad que disfruta el cargo público es sencillo tratar situaciones complejas como si no lo fueran. El problema es el efecto que producen estas iniciativas. Exactamente lo contrario a lo que dicen defender. La brecha entre los problemas reales de la ciudadanía y las instituciones ha quedado patente el viernes, y lo peor es que, lejos de defender los derechos de las mujeres, ha generado aún más subalternidad y sustrae la dignidad de todo un colectivo, como ellas mismas afirmaban en un comunicado de la Asamblea Pro Derechos Trabajo Sexual de Cataluña.

Nos preocupa el uso estratégico de los derechos de las mujeres por parte de algunos partidos políticos que se han caracterizado precisamente por negar la voz de muchas de estas por el solo hecho de dedicarse profesionalmente al trabajo sexual. Las putas también son mujeres, también se organizan, también tienen una voz y por supuesto, también tienen derechos, por mucho que a muchos y muchas les incomode. Barcelona cuenta con un movimiento de putas feministas potente que ha sido invisibilizado, infantilizado y despreciado históricamente. Para nosotros, sin embargo, son actores imprescindibles a la hora de diseñar estrategias de empoderamiento de las mujeres, y sobre todo, son aliadas firmes en la lucha contra la trata de mujeres con fines de explotación sexual. El argumento persistente de que cualquier estrategia que implique el reconocimiento de los y las trabajadoras sexuales es una forma de normalización de la trata es inaceptable. Barcelona, y todos los gobiernos, deben tener políticas firmes contra la trata y el tráfico pero nunca a costa de los derechos de las mujeres.

De la mano de estas políticas contra la trata hay que apostar pues por los derechos de las que ejercen voluntariamente. En Barcelona hemos aprobado una propuesta para garantizar espacios de trabajo dignos, con condiciones sanitarias y de seguridad y con conexión con los servicios municipales. También estamos facilitando procesos de escucha activa donde las propias trabajadoras sexuales recojan sus necesidades y demandas y las expongan a las instituciones. Asimismo estamos financiando nuevos proyectos para garantizar a todas aquellas que quieran salir de la prostitución itinerarios de empleo no estigmatizadores, y que realmente permitan un cambio cuando así lo decidan.

Estas actuaciones, de forma añadida, deben ir de la mano de políticas que luchen contra la feminización de la pobreza, y desde el gobierno de Barcelona estamos diseñando una estrategia específica con este objetivo. Estas políticas sin embargo, más de fondo, suelen quedar en un segundo plano en el debate sobre la prostitución y en especial en el discurso de quien criminaliza a las mujeres que, sin demasiadas alternativas laborales, deciden prostituirse.

Quiero pedir en este sentido más consistencia y exactitud en los discursos. El nivel municipal no tiene competencias para regular la prostitución otorgando derechos laborales, ni para abolirla. Ahora bien, lo que sí tenemos es la obligación y la capacidad de mejorar las condiciones de vida de las mujeres que la ejercen, de respetar las decisiones de las mujeres, de ofrecer alternativas, y de luchar en coordinación con el resto de administraciones y de actores judiciales y sociales contra la trata con fines de explotación sexual.

En este sentido, creemos que debemos sumar entre todas las fuerzas políticas para poner en marcha medidas estructurales y de cambio que al final reviertan en la defensa de los derechos de las mujeres.

http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/prostitucion-Barcelona-escenario-derechos_6_496660346.html

 

La prostitució a Barcelona: cap a un escenari de drets

“Les putes també són dones, també s’organitzen, també tenen una veu i per suposat també tenen drets, per molt a que a molts i moltes els incomodi”, assegura la regidora de Feminismes de l’Ajuntament de Barcelona

El passat divendres vaig assistir atònita a l’inici d’una campanya política contra l’Ajuntament de Barcelona, una campanya de recollida de signatures de càrrecs públics de Catalunya que planteja el rebuig a les polítiques de protecció de drets de les treballadores del sexe que s’està treballant des de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest llançament de campanya, en roda de premsa, ha estat recolzada presencialment per la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa i per les alcaldesses Núria Parlon i Lluïsa Moret, de Sant Coloma i Sant Boi de Llobregat respectivament.

Aquesta roda de premsa no ha estat un acte de defensa de les dones. Ha estat un acte partidista i carregat de lleugeresa. L’abordatge d’aquesta problemàtica no pot fer-se només des de l’escenari de la comoditat; des del parapet de la respectabilitat que gaudeix el càrrec públic és senzill tractar situacions complexes com si no ho fossin. El problema és l’efecte que produeixen aquestes iniciatives. Exactament el contrari al que diuen defensar. La bretxa entre els problemes reals de la ciutadania i les institucions ha quedat palesa el divendres, i el pitjor és que, lluny de defensar els drets de les dones, ha generat encara més subalternitat i sostreu la dignitat de tot un col·lectiu, com elles mateixes afirmaven en un comunicat de l’Asamblea Pro Derechos Trabajo Sexual de Cataluña.

Ens preocupa l’ús estratègic dels drets de les dones per part d’alguns partits polítics que s’han caracteritzat precisament per negar la veu de moltes d’aquestes pel sol fet de dedicar-se professionalment al treball sexual. Les putes també són dones, també s’organitzen, també tenen una veu i per suposat, també tenen drets, per molt a que a molts i moltes els incomodi. Barcelona compta amb un moviment de putes feministes potent que ha estat invisibilitzat, infantilitzat i menyspreat històricament. Per nosaltres, no obstant, són actors imprescindibles alhora de dissenyar estratègies d’empoderament de les dones, i sobretot, són aliades fermes en la lluita contra la tracta de dones amb fins d’explotació sexual. L’argument persistent de que qualsevol estratègia que impliqui el reconeixement dels i les treballadores sexuals és una forma de normalització de la tracta és inacceptable. Barcelona, i tots els governs, han de tenir polítiques fermes contra la tracta i el tràfic però mai a costa dels drets de les dones.

De la mà d’aquestes polítiques contra la tracta s’ha d’apostar doncs pels drets de les que exerceixen voluntàriament. A Barcelona hem aprovat una proposta per tal de garantir espais de treball dignes, amb condicions sanitàries i de seguretat i amb connexió amb els serveis municipals. També estem facilitant processos d’escolta activa on les pròpies treballadores sexuals recullin les seves necessitats i demandes i les exposin a les institucions. Així mateix estem finançant nous projectes per garantir a totes aquelles que vulguin sortir de la prostitució, itineraris d’ocupació no estigmatitzadors, i que realment permetin un canvi quan així ho decideixin.

Aquestes actuacions, de manera afegida, han d’anar de la mà de polítiques que lluitin contra la feminització de la pobresa, i des del govern de Barcelona estem dissenyant una estratègia específica amb aquest objectiu. Aquestes polítiques però, més de fons, solen quedar en un segon terme en el debat sobre la prostitució i en especial en el discurs de qui criminalitza les dones que, sense massa alternatives laborals, decideixen prostituir-se.

Vull demanar en aquest sentit més consistència i exactitud en els discursos. El nivell municipal no té competències per regular la prostitució atorgant drets laborals, ni per abolir-la. Ara bé, el que sí que tenim és la obligació i la capacitat de millorar les condicions de vida de les dones que l’exerceixen, de respectar les decisions de les dones, d’oferir alternatives, i de lluitar en coordinació amb la resta d’administracions i d’actors judicials i socials contra la tracta amb fins d’explotació sexual.

En aquest sentit, creiem que hem de sumar entre totes les forces polítiques per endegar mesures estructurals i de canvi que al final reverteixin en la defensa dels drets de les dones.

http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/prostitucio-Barcelona-cap-escenari-drets_6_496660345.html

Share

El negocio del sexo, uno de los principales beneficiados durante el Mobile World Congress

imagen titulo

Abigail Armengol Paredes

Ferias como el MWC impactan favorablemente sobre los sectores de la hostelería y la restauración, pero también sobre el negocio del sexo y la prostitución. La demanda de los servicios sexuales aumenta considerablemente antes y mientras dura el congreso y es por eso que vienen mujeres del resto del estado y de Europa para trabajar en los prostíbulos de la ciudad.

Poco antes de que comenzara el Mobile World Congress el club de alterne Apricot retiró, a petición de los organizadores del congreso, una valla publicitaria que el local tiene en la Gran Vía, junto a la Feria. El salón de telefonía móvil pretendía así evitar que su imagen se asocie a la prostitución, pero es un hecho que se trata del congreso que más actividad genera alrededor del negocio del sexo. El jefe de comunicación del club Apricot, Eladi Bonastre, confirma que es el evento que más clientes aporta en su local. Explica que la mayoría de los participantes de la feria son hombres de más de 40 años y quese trata de un perfil muy proclive a esta actividad . También asegura que desde principios de febrero mujeres de diferentes procedencias (Sudamérica, este de Europa y España, sobre todo) han acudido a este club para ofrecer sus servicios. Bonastre dice que saben que estos días la ciudad se llena de hombres extranjeros y ven la oportunidad de conseguir un sobresueldo .

En el Club Breston, afirman que aunque la afluencia de clientes aumenta estos días, la facturación ha bajado. En José, propietario del local, explica que hace cuatro años la recaudación durante las ferias y especialmente con el Mobile World Congress era muy superior, pero que la crisis y el aumento del público asiático han contribuido a su reducción. Cada vez hay más marcas provenientes de Asia, y este público, dice José, gasta poco y reclama menos servicios sexuales que los americanos o los ingleses.

El responsable del Club Breston cree que hay que cuidar la clientela de siempre que quede contenta y acabe volviendo. De esto también es partidaria Paula, escort de lujo desde hace 10 años que optó por dedicarse a ello cuando pasaba por dificultades económicas. Esta trabajadora sexual explica que estos días toda la ciudad y especialmente el sector de la prostitución se convulsionan. Con todo, asegura que quienes hacen negocio son los empresarios propietarios de clubes de contacto y prostíbulos más que las prostitutas, que trabajan de forma independiente en un piso o van a los hoteles a ofrecer sus servicios. Paula también es representante de ‘Aprosex, la Asociación de Profesionales del Sexo, que lucha por dignificar la profesión, regularizar y poner fin a la explotación laboral.

En el otro extremo encontramos abolicionistas como la abogada Montse Fernández, que afirma que la prostitución es un negocio del que se obtienen los mismos beneficios que el de la droga o el del armamento. En Cataluña y según datos de 2014 de los Mossos, esta actividad mueve alrededor de unos 7.000.000 euros anuales.  Fernández asegura que entre un 96 y un 98% de los casos se trata de mujeres -a veces menores- con pocos recursos económicos y víctimas de explotación. Esta abogada dice que parte de la solución en ámbito local es que los municipios se adhieran a la Red de Ciudades Libres de Tráfico de Mujeres, Niñas y Niños Destinados a la Prostitución. Santa Coloma es la primera ciudad catalana que a principios de febrero se adhirió. Esto se traduce en que el Ayuntamiento pondrá en marcha campañas de sensibilización y exigirá al gobierno central y la Generalitat la persecución del tráfico de personas y la penalización de los clientes.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/02/23/el-negoci-del-sexe-un-dels-principals-beneficiats-durant-el-mobile-world-congress/

El negoci del sexe, un dels principals beneficiats durant el Mobile World Congress

Fires com el MWC impacten favorablement sobre els sectors de l’hostaleria i la restauració, però també sobre el negoci del sexe i la prostitució. La demanda dels serveis sexuals augmenta considerablement abans i mentre dura el congrés i és per això que vénen dones de la resta de l’estat i d’Europa per treballar als prostíbuls de la ciutat.

Poc abans que comencés el Mobile World Congress el club de contactes Apricots va retirar, a petició dels organitzadors del congrés, una tanca publicitària que el local té a la Gran Via, a tocar de la Fira. El saló de telefonia mòbil pretenia així evitar que la seva imatge s’associï a la prostitució, però és un fet que es tracta del congrés que més activitat genera al voltant del negoci del sexe. El cap de comunicació del club Apricots, Eladi Bonastre, confirma que és l’esdeveniment que més clients aporta al seu local. Explica que la majoria dels participants de la fira són homes de més de 40 anys i que es tracta d’un perfil molt procliu a aquesta activitat. També assegura que des de principis de febrer dones de diferents procedències (Sud-amèrica, est d’Europa i Espanya, sobretot) han acudit a aquest club per oferir els seus serveis. Bonastre diu que saben que aquests dies la ciutat s’omple d’homes estrangers i veuen l’oportunitat d’aconseguir un sobresou.

Al Club Breston, afirmen que tot i que l’afluència de clients augmenta aquests dies, la facturació ha baixat. En José, propietari del local, explica que fa quatre anys la recaptació durant les fires i especialment amb el Mobile World Congress era molt superior, però que la crisi i l’augment del públic asiàtic han contribuit a la seva reducció. Cada cop hi ha més marques provinents d’Àsia, i aquest públic, diu en José, gasta poc i reclama menys serveis sexuals que els americans o els anglesos.

El responsable del Club Breston creu que cal cuidar la clientela de sempre perquè quedi contenta i acabi tornant. D’això també n’és partidària la Paula, escort de luxe des de fa 10 anys que va optar per dedicar-s’hi quan passava per dificultats econòmiques. Aquesta treballadora sexual explica que aquests dies tota la ciutat i especialment el sector de la prostitució es convulsionen. Amb tot, assegura que els qui fan negoci són els empresaris propietaris de clubs de contacte i prostíbuls més que no pas les prostitutes, que treballen de forma independent en un pis o van als hotels a oferir els seus serveis.La Paula també és representant d’Aprosex, l’Associació de Professionals del Sexe, que lluita per dignificar la professió, regularitzar-la i posar fi a l’explotació laboral.

A l’altre extrem trobem abolicionistes com l’advocada Montse Fernández, que afirma que la prostitució és un negoci del qual s’obtenen els mateixos beneficis que el de la droga o el de l’armament. A Catalunya i segons dades de 2014 dels Mossos d’Esquadra, aquesta activitat mou al voltant d’uns 7.000.000 euros anuals. Fernández assegura que entre un 96 i un 98 % dels casos es tracta de dones -de vegades menors-  amb pocs recursos econòmics i víctimes d’explotació. Aquesta advocada diu que part de la solució en àmbit local és que els municipis s’adhereixin a la Xarxa de Ciutats Lliures de Tràfic de Dones, Nenes i Nens Destinats a la Prostitució. Santa Coloma de Gramenet és la primera ciutat catalana que a principis de febrer s’hi va adherir. Això es tradueix que l’Ajuntament engegarà campanyes de sensibilització i exigirà al govern central i la Generalitat la persecució del tràfic de persones i la penalització dels clients.

Share

Una associació de prostitutes imparteix un curs a novelles

La crisi augmenta la demanda de dones que desitgen aprendre l’ofici. “Pensen que som ignorants”, explica una prostituta

Paula Vip creadora del curs d’iniciació a la prostitució. / Gianluca Battista

Paula Vip és el seu àlies laboral. Té 42 anys, és catalana i es defineix com a elegant, discreta, educada i “puta”. També és la presidenta de l’Asociació de Professionals del Sexe (Aprosex) i la inventora de l’únic curs de prostitució que s’imparteix a Espanya. Dissabte Paula tornarà a allliçonar, al costat de la psicòloga clínica Cristina Garaizábal, 25 alumnes perquè es converteixin en “putes professionals”. Tot això en un només un cap de setmana i per 50 euros. Vip assegura que amb la crisi hi ha una sobreoferta de dones que exerceixen la prostitució i considera el seu curs com a imprescindible per endinsar-se en aquest sector.

La presidenta d’Aprosex deixa clar en primer lloc que el seu treball no té absolutament res a veure amb l’activitat que realitzen les dones a les quals s’obliga a prostituir-se: “Això és tràfic d’éssers humans i hi ha d’intervenir ràpidament la policia”.

Malgrat això, Paula denuncia que està donada d’alta en el règim d’autònoms com a treballadora sexual però en canvi no té drets: “Les autoritats pensen que les putes som ignorants i els molestem”. A Aprosex hi ha associades que es prostitueixen al carrer i que són aquí “perquè volen i han de seguir pactant espais i horaris amb els ajuntaments”.

Parlem d’hisenda, de Seguretat Social, de donar-se d’alta d’autònoms

El lletrat representant de l’organització feminista Clara Campoamor, David del Castillo, ha defensat el curs de l’associació Aprosex ja que “es tracta de dones que es prostitueixen per voluntat pròpia sense cap tipus de coacció i se’ls dóna uns coneixements útils per a l’exercici d’aquesta activitat”.

“La crisi ha provocat una sobreoferta que ha rebentat les tarifes del mercat i hi ha molta nena amb molta falta de professionalitat”, assegura Vip. La presidenta d’Aprosex vol que les persones que comencen en el sector del sexe de pagament tinguin molt clar que “la prostituta no és una víctima, els homes paguen però no per això manen”. Paula Vip compara la relació de la prostituta amb el client com la que s’exerceix amb un metge, un arquitecte o un advocat: “Jo sóc la que et dic quant temps tens de tractament, en quin lloc es construirà la casa o si et portaré el cas o no… qui decideix és la professional ja sigui una scort de luxe o treballi en ple carrer”. El curs comença recordant a les alumnes si serveixen o no serveixen per a la professió. “Totes arribem aquí per diners, però t’ha d’agradar el sexe i has de ser capaç de fer-ho amb desconeguts”, afirma. A més, és important que no caiguis en l’“estigma de puta, en cal fugir i sentir-te orgullosa amb el que fas”. També s’ensenyen petits trucs per evitar l’apatia quan s’apropa el moment de fer un servei. A més, hi ha un gran capítol dedicat a la solidaritat entre companyes i al màrqueting de la prostitució.

http://cat.elpais.com/m/cat/2014/11/13/catalunya/1415912798_592916.html

Share

Disminueix la presència de prostitutes a l’autovia de Castelldefels

LA NOVA NORMATIVA DE TRÀNSIT QUE SANCIONA A PROSTITUTES I CLIENTS ESTÀ TENINT ELS SEUS EFECTES A L’AUTOVIA DE CASTELLDEFELS. L’ACTIVITAT HA BAIXAT CONSIDERABLEMENT EN AQUESTA CARRETERA

DAVID GUERRERO

Les professionals del sexe lamenten que la pressió policial l’únic que fa és derivar-les a punts més amagats i les fa més vulnerables

Fa tres anys, després de tancar els macroprostíbuls Riviera i Saratoga, en el tram de l’autovia C-31 entre Castelldefels i Viladecans s’arribaven a comptabilitzar més de trenta prostitutes. Ara n’hi ha menys de cinc.

El director del Servei Català de Trànsit, Joan Aregio, en declaracions a la SER apunta la C-31 com una de les vies on més s’han notat els efectes de la nova normativa que sanciona a prostitutes i clients a peu de carretera: “Es nota la imposició de sancions i la pressió especialment a la C-31, tot i que segueixen havent-hi persones que infringeixen articles del codi de circulació”.

Les sancions de trànsit es sumen a les ordenances de civisme de Viladecans, Gavà i Castelldefels, que des del 2010 han tingut en el punt de mira acabar amb la prostitució en una de les carreteres amb major presència històricament.

A Castelldefels, policia local i mossos d’esquadra organitzen des de fa tres mesos un dispositiu conjunt i han arribat a posar 4 multes. En el tram d’autovia d’aquesta ciutat, l’estiu passat hi havia una desena de noies. Ara n’hi ha com a molt dues. El regidor de Governació de l’ajuntament de Castelldefels, David Solé, ho veu com “l’efecte directe de l’augment de la pressió policial” i valora que, com a resultat, “moltes de les que arribaven cada estiu al municipi ja no han vingut perquè els clients no paren i elles no aconsegueixen els diners necessaris”.

A Gavà també es noten els efectes de la nova normativa. En els últims mesos ha anat baixant fins a pràcticament desaparèixer durant unes setmanes. Ara torna a haver-hi un parell de noies al voral de l’autovia. Des de l’associació de veïns Gavà Mar veuen arribar el final d’una reivindicació històrica: “És un tema que ens ha preocupat moltíssim sempre als veïns, per la seguretat a l’autovia i per les escenes que es veuen dins del barri”, indica Àlex Sánchez, vicepresident de l’associació veïnal.

Mentrestant, molt a prop i amb molta menys visibilitat, a una carretera comarcal entre Gavà i Viladecans la presència de prostitutes es manté estable i amb una clientela fixa. A aquella zona no han anat a parar les treballadores sexuals que hi havia a l’autovia de Castelldefels. Ni ajuntaments ni cossos policials saben on han anat a parar, tot i que algunes fonts les situen a les carreteres properes a La Jonquera.

La presidenta de l’associació de professionals del sexe (Aprosex), Concha Borrell, es queixa de que la pressió policial sense cap mena de suport d’altra tipus fa més vulnerables a les prostitutes del carrer. “No sabem si estan en clubs, si treballen en un altre lloc, el cert és que ara són molt més fàcils de captar per les màfies”, es queixa Borrell, que considera les sancions a la carretera com “una parafernàlia de llei que està afavorint la tracta de dones”.

http://www.cadenaser.com/sociedad/articulo/disminueix-presencia-prostitutes-l-autovia-castelldefels/csrcsrpor/20120829csrcsrsoc_3/Tes

http://www.aprosex.org/disminueix-la-presencia-de-prostitutes-a-lautovia-de-castelldefels/

Share