La prostitución en Barcelona: hacia un escenario de derechos

La prostitución en Barcelona: hacia un escenario de derechos

“Las putas también son mujeres, también se organizan, también tienen una voz y por supuesto también tienen derechos, por mucho que a muchos y muchas les incomode”, asegura la concejala de Feminismos del Ayuntamiento de Barcelona

El viernes asistí atónita al inicio de una campaña política contra el Ayuntamiento de Barcelona, una campaña de recogida de firmas de cargos públicos de Catalunya que plantea el rechazo a las políticas de protección de derechos de las trabajadoras del sexo que se está trabajando desde el Ayuntamiento de Barcelona. Este lanzamiento de campaña, en rueda de prensa, ha sido apoyada presencialmente por la presidenta de la Diputación de Barcelona, Mercè Conesa y por las alcaldesas Núria Parlon y Lluïsa Moret, de Santa Coloma y Sant Boi de Llobregat respectivamente.

Esta rueda de prensa no ha sido un acto de defensa de las mujeres. Ha sido un acto partidista y cargado de ligereza. El abordaje de esta problemática no puede hacerse sólo desde el escenario de la comodidad; desde el parapeto de la respetabilidad que disfruta el cargo público es sencillo tratar situaciones complejas como si no lo fueran. El problema es el efecto que producen estas iniciativas. Exactamente lo contrario a lo que dicen defender. La brecha entre los problemas reales de la ciudadanía y las instituciones ha quedado patente el viernes, y lo peor es que, lejos de defender los derechos de las mujeres, ha generado aún más subalternidad y sustrae la dignidad de todo un colectivo, como ellas mismas afirmaban en un comunicado de la Asamblea Pro Derechos Trabajo Sexual de Cataluña.

Nos preocupa el uso estratégico de los derechos de las mujeres por parte de algunos partidos políticos que se han caracterizado precisamente por negar la voz de muchas de estas por el solo hecho de dedicarse profesionalmente al trabajo sexual. Las putas también son mujeres, también se organizan, también tienen una voz y por supuesto, también tienen derechos, por mucho que a muchos y muchas les incomode. Barcelona cuenta con un movimiento de putas feministas potente que ha sido invisibilizado, infantilizado y despreciado históricamente. Para nosotros, sin embargo, son actores imprescindibles a la hora de diseñar estrategias de empoderamiento de las mujeres, y sobre todo, son aliadas firmes en la lucha contra la trata de mujeres con fines de explotación sexual. El argumento persistente de que cualquier estrategia que implique el reconocimiento de los y las trabajadoras sexuales es una forma de normalización de la trata es inaceptable. Barcelona, y todos los gobiernos, deben tener políticas firmes contra la trata y el tráfico pero nunca a costa de los derechos de las mujeres.

De la mano de estas políticas contra la trata hay que apostar pues por los derechos de las que ejercen voluntariamente. En Barcelona hemos aprobado una propuesta para garantizar espacios de trabajo dignos, con condiciones sanitarias y de seguridad y con conexión con los servicios municipales. También estamos facilitando procesos de escucha activa donde las propias trabajadoras sexuales recojan sus necesidades y demandas y las expongan a las instituciones. Asimismo estamos financiando nuevos proyectos para garantizar a todas aquellas que quieran salir de la prostitución itinerarios de empleo no estigmatizadores, y que realmente permitan un cambio cuando así lo decidan.

Estas actuaciones, de forma añadida, deben ir de la mano de políticas que luchen contra la feminización de la pobreza, y desde el gobierno de Barcelona estamos diseñando una estrategia específica con este objetivo. Estas políticas sin embargo, más de fondo, suelen quedar en un segundo plano en el debate sobre la prostitución y en especial en el discurso de quien criminaliza a las mujeres que, sin demasiadas alternativas laborales, deciden prostituirse.

Quiero pedir en este sentido más consistencia y exactitud en los discursos. El nivel municipal no tiene competencias para regular la prostitución otorgando derechos laborales, ni para abolirla. Ahora bien, lo que sí tenemos es la obligación y la capacidad de mejorar las condiciones de vida de las mujeres que la ejercen, de respetar las decisiones de las mujeres, de ofrecer alternativas, y de luchar en coordinación con el resto de administraciones y de actores judiciales y sociales contra la trata con fines de explotación sexual.

En este sentido, creemos que debemos sumar entre todas las fuerzas políticas para poner en marcha medidas estructurales y de cambio que al final reviertan en la defensa de los derechos de las mujeres.

http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/prostitucion-Barcelona-escenario-derechos_6_496660346.html

 

La prostitució a Barcelona: cap a un escenari de drets

“Les putes també són dones, també s’organitzen, també tenen una veu i per suposat també tenen drets, per molt a que a molts i moltes els incomodi”, assegura la regidora de Feminismes de l’Ajuntament de Barcelona

El passat divendres vaig assistir atònita a l’inici d’una campanya política contra l’Ajuntament de Barcelona, una campanya de recollida de signatures de càrrecs públics de Catalunya que planteja el rebuig a les polítiques de protecció de drets de les treballadores del sexe que s’està treballant des de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest llançament de campanya, en roda de premsa, ha estat recolzada presencialment per la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa i per les alcaldesses Núria Parlon i Lluïsa Moret, de Sant Coloma i Sant Boi de Llobregat respectivament.

Aquesta roda de premsa no ha estat un acte de defensa de les dones. Ha estat un acte partidista i carregat de lleugeresa. L’abordatge d’aquesta problemàtica no pot fer-se només des de l’escenari de la comoditat; des del parapet de la respectabilitat que gaudeix el càrrec públic és senzill tractar situacions complexes com si no ho fossin. El problema és l’efecte que produeixen aquestes iniciatives. Exactament el contrari al que diuen defensar. La bretxa entre els problemes reals de la ciutadania i les institucions ha quedat palesa el divendres, i el pitjor és que, lluny de defensar els drets de les dones, ha generat encara més subalternitat i sostreu la dignitat de tot un col·lectiu, com elles mateixes afirmaven en un comunicat de l’Asamblea Pro Derechos Trabajo Sexual de Cataluña.

Ens preocupa l’ús estratègic dels drets de les dones per part d’alguns partits polítics que s’han caracteritzat precisament per negar la veu de moltes d’aquestes pel sol fet de dedicar-se professionalment al treball sexual. Les putes també són dones, també s’organitzen, també tenen una veu i per suposat, també tenen drets, per molt a que a molts i moltes els incomodi. Barcelona compta amb un moviment de putes feministes potent que ha estat invisibilitzat, infantilitzat i menyspreat històricament. Per nosaltres, no obstant, són actors imprescindibles alhora de dissenyar estratègies d’empoderament de les dones, i sobretot, són aliades fermes en la lluita contra la tracta de dones amb fins d’explotació sexual. L’argument persistent de que qualsevol estratègia que impliqui el reconeixement dels i les treballadores sexuals és una forma de normalització de la tracta és inacceptable. Barcelona, i tots els governs, han de tenir polítiques fermes contra la tracta i el tràfic però mai a costa dels drets de les dones.

De la mà d’aquestes polítiques contra la tracta s’ha d’apostar doncs pels drets de les que exerceixen voluntàriament. A Barcelona hem aprovat una proposta per tal de garantir espais de treball dignes, amb condicions sanitàries i de seguretat i amb connexió amb els serveis municipals. També estem facilitant processos d’escolta activa on les pròpies treballadores sexuals recullin les seves necessitats i demandes i les exposin a les institucions. Així mateix estem finançant nous projectes per garantir a totes aquelles que vulguin sortir de la prostitució, itineraris d’ocupació no estigmatitzadors, i que realment permetin un canvi quan així ho decideixin.

Aquestes actuacions, de manera afegida, han d’anar de la mà de polítiques que lluitin contra la feminització de la pobresa, i des del govern de Barcelona estem dissenyant una estratègia específica amb aquest objectiu. Aquestes polítiques però, més de fons, solen quedar en un segon terme en el debat sobre la prostitució i en especial en el discurs de qui criminalitza les dones que, sense massa alternatives laborals, decideixen prostituir-se.

Vull demanar en aquest sentit més consistència i exactitud en els discursos. El nivell municipal no té competències per regular la prostitució atorgant drets laborals, ni per abolir-la. Ara bé, el que sí que tenim és la obligació i la capacitat de millorar les condicions de vida de les dones que l’exerceixen, de respectar les decisions de les dones, d’oferir alternatives, i de lluitar en coordinació amb la resta d’administracions i d’actors judicials i socials contra la tracta amb fins d’explotació sexual.

En aquest sentit, creiem que hem de sumar entre totes les forces polítiques per endegar mesures estructurals i de canvi que al final reverteixin en la defensa dels drets de les dones.

http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/prostitucio-Barcelona-cap-escenari-drets_6_496660345.html

Share

Les prostitutes reclamen zones per exercir als carrers de Barcelona

Més de 200 professionals presenten als alcaldables una llista de reivindicacions

Els partits s’oposen al sexe de pagament a la via pública

Manifestació de prostitutes contra les polítiques de Trias. / JUAN BARBOSA

El col·lectiu autodenominat Putas Indignadas, integrat per diferents grups de dones que exerceixen la prostitució, la majoria als carrers del Raval, i l’Associació de Professionals del Sexe (Aprosex) han realitzat diverses trobades amb les quals pretenen elaborar “un programa polític a Barcelona a favor de les treballadores sexuals”. Els dos col·lectius representen més de 200 dones que estan disposades a presentar les seves propostes a les diferents formacions polítiques. Les prostitutes reclamen que s’aturi la persecució política i policial i zones, pactades amb els ajuntaments, on puguin exercir la seva feina. Les dones critiquen amb força que les polítiques de tolerància zero amb els clients “només beneficien les xarxes d’explotació sexual i el proxenetisme”.

La presidenta d’Aprosex, Paula Vip, és crítica amb la posició que han adoptat els partits polítics respecte a la prostitució: “A veure si s’adonen d’una vegada per sempre que hi ha un col·lectiu de treballadores del sexe que també votem i que no tenim drets”. Vip ha sol·licitat en innombrables ocasions la fi de les sancions als clients. “Els polítics han abocat a la pobresa les prostitutes del Raval amb les seves multes, que l’única cosa que aconsegueixen és criminalitzar-les d’una banda i deixar-les sense clients en un país on l’exercici de la prostitució lliure i voluntària no està prohibit”. Vip assegura que amb les polítiques “repressives” l’única cosa que s’aconsegueix és precarizar, encara més, els serveis sexuals: “Estem fugint de la Policia quan els agents haurien de ser els nostres aliats per poder acudir a ells quan un client es torna violent o no vol pagar”.

Molt pocs partits s’han mostrat oberts a les propostes de les prostitutes. “Volem pactar amb els consistoris horaris i zones per treballar al carrer i que acabi d’una vegada per totes aquesta persecució”, sentencia Vip. “Als polítics el tema els ve molt gran, molts menteixen i anuncien pressions insuportables contra els nostres clients per, suposadament, protegir-nos; senyors, si us plau, no ens protegeixin”, assegura. Vip afirma que la majoria de dones que exerceixen a la via pública ho fa voluntàriament i explica que “segons l’ONU i l’OIT només el 15 % de les prostitutes a Espanya treballen obligades”

“Aquí hi ha foscos interessos, els interessa que desapareguem perquè el monopoli del sexe de pagament beneficia empresaris amb locals que exploten les dones i que es queden com a mínim el 50 % de cada servei, i a sobre no paguen cap tipus d’impostos per aquests ingressos”, denuncia Vip.

Volem pactar amb els consistoris horaris i zones per treballar al carrer

Maribel Martín és la primera prostituta a la qual la justícia ha reconegut els seus drets laborals com a dona de companyia, té 63 anys i va abandonar l’ofici poc després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) reconegués els seus drets laborals després de treballar en un club de Granollers. Martín es mostra, igual que Vip, molt taxativa: “Els polítics només es dediquen a perseguir les pobres noies que sobreviuen com poden i, mentrestant, permeten que creixin les màfies de proxenetes als prostíbuls”. Martín assegura que darrere d’aquest tipus de negocis “hi ha interessos i gent molt poderosa”. Denuncia que el modus operandi d’aquest tipus de societats s’assembla a l’esclavitud: “Les dones treballen als clubs, al servei de les pitjors màfies del món, i quan ja no les volen les abandonen al carrer”. Martín ho té clar: “Cal tancar tots els clubs, els polítics han de fer complir les lleis i castigar el proxenetisme que s’exerceix en aquests llocs”. De la mateixa manera que Vip, Maribel Martín també creu que la solució és crear zones “controlades” on es pugui exercir lliurement la prostitució “sense cap xarxa d’explotació darrere”.

El problema polític de la prostitució

CiU: “L’oferta i demanda de serveis sexuals a la via pública no pot existir a la nostra ciutat”

Per als partits polítics enfrontar-se a la realitat de la prostitució no és fàcil. Les formacions tenen sensibilitats i maneres diferents per solucionar el que alguns consideren un “problema”.

La regidora de CiU a Barcelona, Francina Vila, és taxativa: “L’oferta i demanda de serveis sexuals a la via pública no pot existir a la nostra ciutat”. Vila assegura que les polítiques dels convergents continuaran encaminades a ajudar a buscar alternatives a les dones que exerceixen la prostitució, “mai les deixarem de costat, atendrem les víctimes del tràfic i ens coordinarem amb la justícia”.

El PSC denuncia que el 95 % de les prostitutes que exerceixen a la ciutat comtal són “víctimes de tràfic i explotació”

Les propostes convergents no són antagòniques a les de l’alcaldable del PSC per Barcelona, Jaume Collboni. El socialista reclama una Barcelona “lliure d’explotació sexual”. Denuncia que el 95 % de les prostitutes que exerceixen a la ciutat comtal són “víctimes de tràfic i explotació”. Collboni aposta per una ciutat “lliure de prostitució” ja que considera que exercir aquesta activitat al carrer o en qualsevol altre lloc “és un atemptat contra la llibertat de les dones i els nostres esforços estan enfocats a protegir-les”.

Belén Pajares, regidora del PP al consistori barceloní, és partidària dels programes per ajudar les dones a abandonar l’“esclavitud que suposa la prostitució”. Segons la política popular: “Al carrer no hi ha d’haver prostitutes, les famílies i els nens no tenen per què presenciar tot el que comporta aquest fosc món”. Als populars no els agrada la idea de permetre zones, ni cedir cap tipus d’equipament per al sexe de pagament. La seva política és clara “pressió” als clients.

De la seva banda, la diputada i candidata a l’alcaldia de Barcelona per Ciutadans, Carina Mejías, proposa un marc legal on totes aquelles persones “que exerceixen lliure i voluntàriament la prostitució puguin acollir-se al règim d’autònoms”. Mejías assegura que d’aquesta manera s’aconseguiria més protecció i es podria vetllar perquè el sexe de pagament es realitzi amb unes condicions mínimes de seguretat i higiene. Tot i això, Mejías és partidària de prohibir l’activitat a la via pública i permetre que es realitzi en locals prèviament autoritzats. “El millor que podem fer per les dones és regular-les i perseguir les xarxes d’explotació sexual”, afirma la candidata de Ciutadans.

El País s’ha posat en contacte amb la CUP i amb ERC sense que s’hagin pronunciat respecte a les propostes polítiques relacionades amb l’exercici prostitució. Barcelona en Comú va confessar a aquest rotatiu que encara no té una opinió formada sobre el tema i necessita diverses reunions per acabar de forjar la seva proposta sobre aquest tema.

Desenes de dones lloguen els seus cossos als carrers, pisos i clubs de les ciutats catalanes. Moltes, com Paula Vip “fa anys que cotitzem com a autònomes perquè per cobrar els nostres diners llavors l’Estat sí que ens vol, i no per donar-nos drets; actua com un proxeneta”. Desenes de prostitutes tindran la seva papereta preparada el mes de maig.

http://cat.elpais.com/cat/2015/02/28/catalunya/1425125725_535757.html

Share

el Periódico: “VULL SER PUTA”

image

“VULL SER PUTA”

La crisi ha multiplicat l’ingrés en l’ofici de dones catalanes, que abans del cataclisme econòmic eren una raresa. El col·lectiu de treballadores sexuals Aprosex ha decidit combatre les incerteses de les principiants amb un màster accelerat, dissabte que ve, a Barcelona.

NÚRIA NAVARRO

Conxa Borrell (de cara), 'escort' i promotora del curs 'Prostitució: nocions bàsiques per a la professionalització', i una de les cursetistes.

Conxa Borrell (de cara), ‘escort’ i promotora del curs ‘Prostitució: nocions bàsiques per a la professionalització’, i una de les cursetistes.

Aquí no fem apologia de la prostitució. Tampoc parlem de treballadores sexuals que lucren tercers.Ens limitem a la descripció clínica d’un fet: en els últims quatre anys, una quantitat gens menyspreable de dones del país que abans podien afrontar factures i ara no, han entrat -o estudien fer-ho- en la prostitució de manera lliure i independent. I expliquem que, davant aquesta dada estadística, un col·lectiu de veteranes de l’ofici, Aprosex, per fraternitat i activisme, imparteixen dissabte que ve un curs exprés dirigit a les indecises, les principiants i fins i tot les perfeccionistes sobre tot el que s’ha de saber del negoci.

«Estan entrant en la professió noies tremendament joves, d’entre 18 i 23 anys, i més grans de 50», explica Conxa Borrell,escort des de fa set anys i presidenta d’Aprosex. Les joves s’hi apunten per pagar els estudis o ajudar la família i, «en general, no estan preparades per ser professionals de gairebé res»; mentre que la majoria de les madures hi ingressen perquè no troben feina. «Són dones que tot just han estat amb un home -el seu marit-, però que tenen un mercat perquè són tendres, saben com tractar una falta d’erecció i estan per la feina»,il·lustra.

43% d’autòctones

L’augment d’oferta nacional el certifica també un dels socis fundadors de PhotoEscorts, el portal espanyol d’anuncis de freelancesmés important amb preus superiors a 150 euros l’hora (durant el Mobil World Congress, per exemple, distribueix un volum de 10.000 trucades a Barcelona): «Quan vam obrir la web el 2006, la majoria d’anuncis eren de noies llatinoamericanes i les d’aquí eren l’excepció cobejada; però des de fa un parell d’anys l’augment ha sigut espectacular. Un 43% del total de professionals donades d’alta aquest any són autòctones, davant del 38% del mateix període de l’any anterior, que al seu torn va superar el precedent».

 

Al gestor de PhotoEscorts també li consta que són estudiants i dones que s’han quedat sense feina. Entre les universitàries, apunta, s’està estenent com un fenomen viral les casual scorts, molt consolidades a Londres. «Són noies que han crescut amb les xarxes socials, que són més atrevides i que eventualment es guanyen uns quants diners -400 o 500 euros a l’hora- només durant les fires i els congressos».

És un conjunt de dones que opten per l’exercici lliure de la prostitució, una cosa que no solament no és delicte, sinó que reconeix el Protocol de Palerm de l’ONU, subscrit per Espanya. «Escullen fer de putes, com escollirien ser caixeres de súper. Ningú somia de petita ser una caixera de súper, ¿oi? -qüestiona Borrell-.

 

Doncs tampoc somia ser puta. No és una ­cosa vocacional. Però, en cas de prendre la decisió, és necessari saber unes quantes coses perquè no se sentin perdudes, com al principi em va passar a mi».

La veu de l’experiència

El que li va passar a ella, a Conxa Borrell, va ser el següent. Era comptable, esposa i mare. El seu marit va muntar una empresa que va acabar en bancarrota. Havien hipotecat la casa. Les obligacions econòmiques l’asfixiaven. I un dia, rentant plats, va sentir en un telediari una notícia relacionada amb el sexe de pagament. «Hi ha prostitutes que guanyen 200 euros al dia», va fluir des del televisor mentre l’aigua s’emportava l’espuma del Mistol clavegueró avall. Amb aquests diners podia pagar el col·legi del seu fill, va fer comptes. Es va preguntar si podria fer-ho, i en una setmana va organitzar el seu nou negoci. «Sexe intel·ligent i morbós», va posar a l’anunci. Paula Vip seria el seu nom de batalla. La primera vegada, assegura, no sabia ni per on començar. «Algun dia, intentaré evitar el trago a altres», es va prometre ja llavors, quan Zapatero deia que el país anava de perles.

I ara ha arribat el dia. Perquè fa dos anys va sortir de l’armari. Ho va explicar a la seva família i el seu estar al món es va normalitzar. I perquè està decidida a plantar cara a l’abolicionisme que posa el membret de «carn en venda» a totes les putes sense sentir els seus arguments; a defensar l’ofici, a condemnar les xarxes i qualsevol tipus de tràfic –«només faltaria»– i a intentar millorar les condicions de les seves col·legues presents i futures. Això explica que dissabte imparteixi el curs exprés Prostitució: nocions bàsiques per a la professionalització (www.aprosex.com), juntament amb Cristina Garaizábal, psicòloga clínica amb 30 anys d’experiència en el món del sexe de pagament i cofundadora del col·lectiu Hetaira de Madrid. I, de moment, el comentari majoritari de les cursetistes apuntades és un alleujat «¡per fi algú ens vol ensenyar!», assegura l’encarregada de fer les inscripcions.

 

La primera lliçó del màster és capital: saber si realment vols ser puta.«Perquè una cosa és la fantasia i una altra, la realitat». Hi han de donar una i mil voltes. «Insistirem en els inconvenients -explica Borrell-.

 

Han de saber que la contrapartida a guanyar diners ràpids, per exemple, és mentir al teu entorn més íntim sobre la procedència d’uns diners que no tenen explicació». Ella mateixa va ocultar al seu fill i als seus germans la seva vida paral·lela esborrant les empremtes com un paranyer canadenc.

D’altra banda, la condemnada crisi ha abaixat les tarifes. Montserrat Neira, de 53 anys, prostituta de lliure elecció des del 1989 i autora del llibre Una mala mujer, explica que els preus actuals estan lluny de quan va començar. «L’any 1989 estar en un pis d’11 del matí a 9 de la nit significava endur-se a casa el milió de pessetes (6.000 euros). Avui, com a màxim, en pots treure 3.000 nets», assegura. En part, per la recessió, que afecta les butxaques del client com a qualsevol, però també, com subratllen des del portal PhotoEscorts, per la multiplicació de l’oferta i l’aparició dels anuncis en webs generalistes com LoQUo o Milanuncios, incubadores del low cost de la vida dissoluta.

Després hi ha la qüestió d’encaixar l’estigma social, la consideració general d’estar al costat indecent. «T’enfrontes a la idea preconcebuda que ‘ets-puta-perquè-no-saps-fer-una altra-cosa’ i, per tant, nedes en inseguretat», explica Borrell. Perquè la societat tendeix a cosificar la prostituta. I li diu amb totes les lletres que la seva activitat és degradant. «S’atipen de repetir que totes som esclaves, submises, humiliades i violades; que no pots dir que ‘no’ a les demandes del client, i això és fals», es queixa, molt en la línia de l’escriptora francesa Virginie Despentes, que en el seu llibre Teoria King Kong sosté que aquesta idea d’enviliment generalitzat és tan pertinent com parlar del treball tèxtil mostrant només imatges de nens cosint en soterranis.

El pitjor del pitjor

La psicòloga clínica Cristina Garaizábal, l’altra professora del màster, explica que abans l’ofici estava més penalitzat moralment, però també més estès i, en conseqüència, elles estaven més inserides, «però avui les normatives dictades des de les institucions i la condemna d’un cert sector del feminisme han calat en l’imaginari social i les fa sentir-se el pitjor del pitjor, quan la realitat és així només per a les víctimes de tràfic». Elssímptomes derivats d’aquest estigma són: baixa autoestima, sentiment que ningú et reconeix, desconfiança causada per la doble vida, angoixa a l’hora de negociar, por a la violència.

I davant aquestes fragilitats, l’experta els proposarà un mantra:«Organíza’t, reuneix-te amb altres treballadores sexuals, fes xarxa de solidaritat i lluita pels teus drets». I Borrell, de natural més intensa, va més enllà: «Si és una elecció lliure, no hi ha feina en què la dona s’empoderi tant des del primer minut com el de puta. El client tria entre l’oferta, però les regnes les porta la professional. Això els ha de quedar clar».

 

 

Gust pel sexe

Un cop païts els inconvenients -que, com han vist, en són uns quants-, les mestres subratllaran que és primordial que el sexe no els faci fàstic. «Una puta a qui no li agradi el sexe és com una anorèxica que es dediqui a fer crítica gastronòmica»,compara Borrell. «És possible, però ho passarà francament malament». I una vegada no surten pegues, el pas següent és conèixer i reconèixer el propi cos. «Per fer sexe han de buscar el seu propi plaer. És imprescindible que la puta entengui que primer és ella. Ja tindrà després oportunitat de conèixer moltes varietats de penis i de saber com es comporten», diu a la brava.

Després, i no menys important, ve el màrqueting corporatiu. «Lacandidata ha d’oferir alguna cosa amb què se senti forta i poderosa, i exposar-ho de la manera més honesta -enuncia-; si diuen que treballen de 12 a 8, han de complir l’horari; si afirmen que fan 1,70, que així sigui; si publiquen unes fotos de reclam, hi ha un límit tolerable de Photoshop», explica.«No poden enganyar, perquè es perjudiquen a si mateixes i a tot el col·lectiu». I en aquest aspecte, hi ha poca literatura. Des del portal PhotoEscorts els solen enviar consells de com fer-se les fotos i redactar un anunci. «Però no tenen interioritzada la idea de la importància d’invertir en la seva publicitat»,lamenten.

Un cop resoltes la convicció i la promoció, el nivell següent és la importància de la intel·ligència emocional i de l’empatia. «Les putes som llestes, sabem que els diners no es fan amb el cony, perquè en tenen totes les dones del món –diu la mestra–, sinó amb el cap. És fonamental escoltar molt, prestar atenció al client com si fos el més important del món i memoritzar la informació que et doni». Perquè es veu que la gràcia no és fer molts clients, sinó retenir-los, i saber portar cada una de les situacions. «És en això on es veu qui és una bona professional–sentencia–, si no, passes de ser puta a ser bandarra». ¡Déu meu! ¿I quina és la diferència? «La mateixa que entre l’arquitecte que es nega a seguir uns plans sense cap ni peus pel capritx d’un client, o el que tira endavant i ja està».

Plans d’estalvi
I després hi ha les finances –«cada una guarda el que vol, però el que és òptim és destinar un terç a l’estalvi», segons Borrell, recordant una sàvia màxima del seu avi–, i els assumptes legals. L’advocat Fernando Esteban, que ha elaborat el dossier del curs, assegura que «el primer consell legal per a una prostituta que vol treballar amb normalitat i no en el mercat clandestí és donar-se d’alta a la Seguretat Social i a Hisenda. Pagar impostos no només les empara com a treballadores, sinó que també les dignifica».
I és convenient ensenyar-los com fer una cobertura de seguretat.«Elles han de sentir que no estan soles, que si hi ha una agressió es pot denunciar». De manera astuta, el curs servirà de passada per connectar-les, per donar-los l’oportunitat que es reconeguin com a companyes i no com a competidores. «Al principi totes tenim angoixes semblants, com per exemple: ‘Se m’ha buidat un condó a dins, ¿dec haver agafat la sida?’. Crear i estendre relacions entre elles les ajuda a combatre les incerteses».
I després, és clar, vindran els consells mecànics. Perquè en el vici també hi ha d’haver virtut. «Cal professionalitzar-se». I sense titubejos, afegeix: «Perquè un dels treballs de la puta és ensenyar a l’home a ser més bon amant, que se’n vagi a casa seva i sàpiga fer alguna cosa nova a la seva parella. Però nosaltres també arreglem problemes, ¿eh? Una vegada vaig recuperar un NSPP (Només li Serveix Per Pixar). Allò estava mort. Vaig trigar un any, però ho vaig aconseguir. Les rendes se les emportarà la seva companya present o futura. Això és el que realment té preu», diu.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/vull-ser-puta-3105869

RELAT EN PRIMERA PERSONA DE DUES DONES QUE S’HAN APUNTAT AL CURSET / ALEXIA CATALANA 22 ANYS

«LA MEVA MARE I JO VAM ESTAR A PUNT DE PERDRE-HO TOT»

Puc assegurar que el mite que les nenes es fiquen en aquest món perquè no tenen educació ni principis, en el meu cas, és totalment fals. Els meus pares van viatjar molt per Europa i a mi no em va faltar mai res. Fins al dia en què el meu pare ens va abandonar i ens va deixar un préstec hipotecari increïble. Jo tenia 18 anys acabats de fer. La meva mare i jo vam estar a punt de perdre-ho absolutament tot. Sense que ella sabés res, vaig deixar els estudis i em vaig posar a treballar en una feina corrent, però el sou no arribava ni per pagar el deute.

Llavors vaig recordar que una amiga estava en aquest món i vaig pensar: «Si ella ha pogut, jo també podré». Així va ser com vaig començar a ser una escort. Treballant només dos mesos vaig poder estalviar prou per eixugar una gran part dels deutes. Òbviament, la meva mare encara no sap com vaig guanyar els diners. L’hi vaig amagar no perquè m’avergonyís del que feia, sinó perquè ella és una persona molt reservada i molt tancada, i dubto molt que ho entengui.

Després d’aquella experiència, vaig decidir tornar-hi. ¿Per què? Ja no necessitava els diners per als deutes, sinó per finançar-me els estudis. També em vaig adonar que realment m’agradava el que feia. Em venia de gust seguir coneixent homes que m’aportessin més a nivell personal, psicològic i econòmic que els nois de la meva edat, amb qui gairebé no tinc temes de conversa.

No m’he gastat mai els meus ingressos comprant per omplir armaris de roba, ni per sortir de festa els caps de setmana. Sempre he tingut plans de futur. Em segueixo formant, viatjo i sóc feliç podent portar la meva mare a un bon restaurant sense preocupar-me pel compte, tenint la possibilitat d’accedir a una sanitat digna i sense llistes d’espera, podent estudiar sense haver-me de preocupar per la matrícula.

Ara m’he pres un petit descans, però hi tornaré quan acabi una part dels estudis. Es preguntaran, ¿per què t’has apuntat al curs? Perquè les meves ganes d’aprendre no tenen límit. I vull estar més preparada de cara al retorn.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/meva-mare-vam-estar-punt-perdre-ho-tot-3105870

RELAT EN PRIMERA PERSONA DE DUES DONES QUE S’HAN APUNTAT AL CURSET / CHELSEA CATALANA 42 ANYS

«VAIG COMENÇAR AL MAIG I NO TINC GAIRE EXPERIÈNCIA»

«Vaig començar al maig i no tinc gaire experiència»_MEDIA_1

V aig conèixer una professional del sexe, vaig donar voltes a la idea, em vaig organitzar durant tres mesos i vaig començar el maig del 2013. Però vaig desaparèixer entre els mesos d’agost i desembre, i ara torno a arrencar, amb més forces i amb les idees més clares. Però no tinc experiència, no he fet gaires serveis i m’he apuntat al curset per aprendre, sobretot, qüestions administratives, burocràtiques, de màrqueting. Estic elaborant el meu blog -encara no està en línia però es titularà chelsealove-, i encara que les presentacions habituals em semblen avorrides, desconec les estratègies de promoció. També m’interessa com tractar per telèfon els clients, perquè sovint no veus com es pot acabar amb una conversa que no porta enlloc, i tampoc saps molt bé quin to has d’adoptar. Sec, insinuant…

Tampoc resulta fàcil de portar l’ocultació. Encara que vas convivint amb això, no m’interessa que ningú sàpiga qui hi ha darrere de Chelsea. Naturalment hi ha una persona. Una mare de tres fills, sense parella, que va tenir una feina artística i ara porta una empresa relacionada amb la creativitat. Però al principi no em vaig posar en això per un daltabaix econòmic. Tinc els meus deutes, com tothom. Si he de ser sincera, jo vaig començar per plaer. M’agrada el sexe, i si hi ha diners pel mig, resulta més satisfactori. Així que vaig decidir compaginar els dos mons. Però ara que hi he tornat, l’economia pesa més. Necessito més diners. Com que era -i sóc- nova en això, el que personalment més m’angoixa és que em puguin fer mal, que és una cosa que no pots controlar. No vaig a cap domicili, ni a hotels. Em limito a apartaments per hores. I la meva tarifa és de 200 euros l’hora, de moment, perquè el preu és un filtre per descartar clients que no desitjo. Jo busco un perfil cultural mitjà alt, homes i dones amb qui també pugui parlar de música o d’art. Perquè no només són els diners i el sexe. També ho veig com una forma d’enriquiment personal. I això m’exigeix professionalitzar-me. Saber-ne més.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/vaig-comencar-maig-tinc-gaire-experiencia-3105871

Share

Disminueix la presència de prostitutes a l’autovia de Castelldefels

LA NOVA NORMATIVA DE TRÀNSIT QUE SANCIONA A PROSTITUTES I CLIENTS ESTÀ TENINT ELS SEUS EFECTES A L’AUTOVIA DE CASTELLDEFELS. L’ACTIVITAT HA BAIXAT CONSIDERABLEMENT EN AQUESTA CARRETERA

DAVID GUERRERO

Les professionals del sexe lamenten que la pressió policial l’únic que fa és derivar-les a punts més amagats i les fa més vulnerables

Fa tres anys, després de tancar els macroprostíbuls Riviera i Saratoga, en el tram de l’autovia C-31 entre Castelldefels i Viladecans s’arribaven a comptabilitzar més de trenta prostitutes. Ara n’hi ha menys de cinc.

El director del Servei Català de Trànsit, Joan Aregio, en declaracions a la SER apunta la C-31 com una de les vies on més s’han notat els efectes de la nova normativa que sanciona a prostitutes i clients a peu de carretera: “Es nota la imposició de sancions i la pressió especialment a la C-31, tot i que segueixen havent-hi persones que infringeixen articles del codi de circulació”.

Les sancions de trànsit es sumen a les ordenances de civisme de Viladecans, Gavà i Castelldefels, que des del 2010 han tingut en el punt de mira acabar amb la prostitució en una de les carreteres amb major presència històricament.

A Castelldefels, policia local i mossos d’esquadra organitzen des de fa tres mesos un dispositiu conjunt i han arribat a posar 4 multes. En el tram d’autovia d’aquesta ciutat, l’estiu passat hi havia una desena de noies. Ara n’hi ha com a molt dues. El regidor de Governació de l’ajuntament de Castelldefels, David Solé, ho veu com “l’efecte directe de l’augment de la pressió policial” i valora que, com a resultat, “moltes de les que arribaven cada estiu al municipi ja no han vingut perquè els clients no paren i elles no aconsegueixen els diners necessaris”.

A Gavà també es noten els efectes de la nova normativa. En els últims mesos ha anat baixant fins a pràcticament desaparèixer durant unes setmanes. Ara torna a haver-hi un parell de noies al voral de l’autovia. Des de l’associació de veïns Gavà Mar veuen arribar el final d’una reivindicació històrica: “És un tema que ens ha preocupat moltíssim sempre als veïns, per la seguretat a l’autovia i per les escenes que es veuen dins del barri”, indica Àlex Sánchez, vicepresident de l’associació veïnal.

Mentrestant, molt a prop i amb molta menys visibilitat, a una carretera comarcal entre Gavà i Viladecans la presència de prostitutes es manté estable i amb una clientela fixa. A aquella zona no han anat a parar les treballadores sexuals que hi havia a l’autovia de Castelldefels. Ni ajuntaments ni cossos policials saben on han anat a parar, tot i que algunes fonts les situen a les carreteres properes a La Jonquera.

La presidenta de l’associació de professionals del sexe (Aprosex), Concha Borrell, es queixa de que la pressió policial sense cap mena de suport d’altra tipus fa més vulnerables a les prostitutes del carrer. “No sabem si estan en clubs, si treballen en un altre lloc, el cert és que ara són molt més fàcils de captar per les màfies”, es queixa Borrell, que considera les sancions a la carretera com “una parafernàlia de llei que està afavorint la tracta de dones”.

http://www.cadenaser.com/sociedad/articulo/disminueix-presencia-prostitutes-l-autovia-castelldefels/csrcsrpor/20120829csrcsrsoc_3/Tes

http://www.aprosex.org/disminueix-la-presencia-de-prostitutes-a-lautovia-de-castelldefels/

Share